Aquest mes de maig, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, parlo de l’amistat durant la vellesa i convido a reflexionar sobre la importància de conscienciar a familiars, amics en comú, veïns i coneguts en relació a la possibilitat de crear i promoure espais de trobada on els amics puguin continuar relacionant-se de tu a tu mentre la comunicació encara sigui possible.
Enllaç La Fura:
http://lafurapenedes.cat/amistat-presencial-caliu-proximitat/
Text:
Amistat presencial: el caliu de la proximitat
Encara me’n recordo de la primera vegada que una persona gran, molt afligida, em va expressar la seva immensa tristesa per haver perdut el contacte presencial amb un bon amic, amb el qual no només havien viscut bons i mals moments, sinó amb qui també havien compartit experiències, interessos i complicitats. En concret, lamentava que aquesta circumstància no fos deguda a un motiu de força major – com són la mort o les malalties greus – sinó que resultés del fet que existissin massa impediments, sobretot vinculats a la mobilitat, per arribar a coincidir. I, en aquest sentit, m’instava a reflexionar sobre la importància de conscienciar a familiars, amics en comú, veïns i coneguts en relació a la possibilitat de crear i promoure espais de trobada on els amics poguessin continuar relacionant-se de tu a tu mentre encara fos possible la comunicació.
Afortunadament són moltes les persones d’edat avançada que han sabut cultivar l’art de l’amistat al llarg de la seva existència i, per tant, cada cop es fa més imprescindible anar ideant solucions per esmenar aquestes dificultats per poder gaudir-ne amb tota la seva plenitud. I és que l’amistat és una de les fonts d’estímuls més potent, tant a nivell cognitiu com emocional, ja que desencadena i alimenta moltes de les capacitats i potencialitats a les quals donem més valor com a persones: autoestima, respecte, llibertat, empatia, il·lusió, paciència, compromís, sensibilitat,…
És ben cert que avui dia existeix la possibilitat d’utilitzar el telèfon i, per tant, establir una fluida comunicació verbal, i que als més avançats tecnològicament se’ls obre l’oportunitat de l’ús d’Internet i, per tant, la possibilitat d’afegir-hi el vessant visual i gestual. Tot i això, molts dels que pretenen continuar explorant en l’univers de l’amistat troben que a aquests tipus de canals de comunicació els manca el caliu que dóna la proximitat d’estar l’un a tocar de l’altre, o el potencial que proporciona un sentit com ara el tacte: estrènyer la mà en un instant de feblesa o fer una bona abraçada quan s’escau. A més, és clar, de tota la informació que et pot transmetre una persona pel sol fet d’estar prop teu i manifestar-se amb confiança.
L'escoltador 