Passar-ho bé


Ha estat genial assistir a una activitat organitzada en el marc de l’Espai Lúdic de Llambrusca. L’objectiu de l’experiència és que els malalts d’Alzheimer puguin passar una estona divertida i que ho facin acompanyats dels seus familiars i amics, com qualsevol altra persona.

 
Passar-ho bé permet mantenir i estimular les capacitats que el malalt encara conserva i que el vetllador/a, familiars i amics puguin veure’l des d’una perspectiva positiva: rient i gaudint. 
Anuncis

Assimilar la saviesa de qui et parla

Les meves col·laboracions com a periodista amb Llambrusca Alzheimer Penedès, entitat a la qual vaig arribar des del meu treball de recerca com a escoltadora i en el marc del qual es va gestar el vigent programa terapèutic Som i Sentim, em permeten conèixer persones realment interessants que, més enllà de suposar un revulsiu per qui llegeix les seves experiències, personalment em transmeten ganes de viure i de fer-ho amb il·lusió.
La Natàlia Colet és tota una dona. Més enllà de la seva edat, del seu estat de salut – que, per cert, és envejable – o de les activitats que dur a terme, és algú  que transmet passió i ho fa amb una naturalitat tan extrema que sembla que no pugui ser. La seva intel·ligència emocional és del tot sorprenent per la senzillesa amb que la fa patent.
I pensar que per poder rebre tot aquest univers de percepcions només cal parar atenció i obrir – ben obertes – les orelles… tot estant preparat per rebre i assimilar la saviesa de qui et parla!

Natàlia Colet… escoltar-te ha estat un autèntic plaer!

L’art de no tirar la tovallola


“La Maria Mitjans Solé sempre riu. I no serà perquè hagi estat la persona més optimista ni animada del món, ni tampoc perquè hagi gaudit d’una existència plàcida i sense entrebancs, però, sigui com sigui, és així: s’enfronta a la vida amb un somriure al rostre…”
Així comença l’entrevista que vaig tenir l’oportunitat de fer a aquesta centenària d’edat però, a l’hora, jove d’esperit. Una vegada més, el secret de la seva actitud intueixo que radica en les seves capacitats físiques, però també emocionals, i en un entorn propici, on destaca el suport de la família, especialment determinant quan els membres més joves – com és el cas – són capaços de mantenir l’interès per qui és l’avi/a o besavi/àvia, i per interaccionar amb ells.
El document ha estat publicat a la revista corporativa de l’entitat Llambrusca, amb qui col·laboro en programes d’estimulació cognitiva i escolta activa.

Envellir de la mateixa manera que es viu

En motiu del pregó de la “Setmana de la Gent Gran…tot per l’envelliment actiu” de Vilafranca del Penedès, la doctora Àngels Cererols – metge de família i fundadora i presidenta de Llambrusca Alzheimer Penedès – s’apropa a una evidència que no tothom fa seva i que és, ni més ni menys, que la majoria de persones envelleixen sanes.
Tal i com aquesta professional apunta, si bé és cert que no és gens senzill fer-se gran i no ser vell en una societat envellida on els vells no agraden, cal entendre que, des d’un punt de vista pràctic, l’èxit de viure més anys esdevé un problema…sobretot econòmic. En aquest context summament complex es tendeix a etiquetar els vells, però la immensa majoria dels tòpics que proliferen al seu voltant no són en absolut certs.
La majoria de persones envelleixen sanes. Ara bé, el seu cos canvia amb el pas dels anys. De fet, es poden patir malalties i gaudir d’una bona salut perquè la salut, al cap i a la fi, té a veure amb multitud d’aspectes. És important ser capaç de valdre’s per sí mateix, i és vital mantenir una determinada actitud davant de l’existència i dels canvis vitals perquè es pot envellir de molt diferents formes. És, per exemple, una gran incongruència que els ancians – que en el passat i encara en algunes cultures són considerats savis – en la nostra societat hagin passat a ser incapaços de, ni tan sols, prendre decisions adultes.
Si bé certes habilitats es veuen afectades pel pas dels anys, la resta de capacitats intel·lectuals no només no es veuen perjudicades si no que, fins i tot, poden arribar a incrementar-se. Les percepcions sensorials, d’interès i socials, adequadament estimulades, pugen de nivell. També és ben cert que pel camí es van perdent familiars i amics i, és clar, les relacions socials se’n veuen afectades. Però en aquests casos és important recordar que no és el mateix estar sol que sentir-se sol.
Finalment, l’Àngels Cererols convida a desterrar els prejudicis i a envellir de la mateixa manera que es viu, animant a adoptar les bases de l’envelliment actiu: mantenir-se actiu física i intel·lectualment, i participar a la societat. Tot plegat amb la curiositat com a motor d’un cervell al qual és convenient introduir-li canvis d’hàbits i fer-li provar activitats noves.

Taller de comunicació coorganitzat per Fundació Amàlia Soler i Llambrusca Alzheimer Penedès

El passat dijous, 22 de maig, es va portar a  terme la primera de les tres sessions en que s’ha articulat el Taller de Comunicació amb Persones afectades d’Alzheimer, que en aquesta ocasió ha estat convenientment adaptat a les necessitats de les persones que exerceixen a la Fundació Amàlia Soler.
Pel número d’assistents, de l’ordre de 21 professionals; per l’estructura del temps, superior a la de la sessió inicial, i per la idiosincràsia de la tasca específica que duen a terme aquests professionals – que inclou l’atenció domiciliària -, el taller va ser adaptat a una realitat molt concreta, introduint nous aspectes encaminats a millorar, d’una banda, el dia a dia i, d’una altra, la qualitat de vida global del treball portat a terme, tant de la persona atesa com dels treballadors que donen solució a una sèrie de necessitats periòdicament.

Memòria Programa Som i Sentim (Llambrusca)

L’estimulació cognitiva i emocional a partir d’un llegat familiar com a teràpia per a persones diagnosticades d’una malaltia neurodegenerativa és efectiva fins al punt que, com ha estat amb el primer usuari que ha complert amb un cicle complert, té com a resultat facilitar, no només una millora física i emocional perfectament comprovable, si no també eines per continuar avançant malgrat que el programa de treball hagi finalitzat.
De la memòria del treball, que aborda nombrosos aspectes vinculats tant a la naturalesa de la iniciativa com al procés seguit,  se’n desprèn un potencial que, ben canalitzat, pot aportar una molt millor qualitat de vida al propi usuari, al seu vetllador i a la seva família.
En aquest cas en particular, quan les filles de l’usuari van adherir-se al programa ens van parlar d’un pare apàtic i irritable, i d’una convivència entre malalt i vetllador (la seva esposa) summament difícil, sobretot perquè la seva contribució a cobrir les seves pròpies necessitats com les de la llar eren inexistents. Físicament, gairebé no podia caminar sense bastó i les dificultats per vocalitzar feia que no se’l pogués gairebé entendre. Al llarg d’uns mesos, paulatinament, ha anat verbalitzant i expressant aquells fets i emocions més extremes per, poc a poc, anar reflexionant sobre aspectes més quotidians, usuals i, fins i tot, trivials. La perspectiva que aquesta actitud li ha atorgat, li ha permès anar abordant aspectes de la seva vida actual per, un per un, anar canalitzant-los vers una més acceptable qualitat vital.
Actualment, l’usuari sovint s’oblida del seu bastó; llueix un aspecte molt més relaxat; la seva capacitat d’expressar-se ha millorat fins al punt que s’atreveix a parlar en públic i ha demanat a les seves filles que – en motiu del seu aniversari – li regalessin una tablet, amb la qual està descobrint un nou univers.
Fotografia: gentilesa de la Lídia Oñate

Els primers resultats d’un llegat familiar es fan públics

La revista El Cargol ens va entrevistar a les integrants del programa Som i Sentim de Llambrusca Alzheimer Penedès en motiu de la culminació del primer llegat familiar. La trobada, que va comptar amb la presència del primer l’usuari que s’ha beneficiat de la iniciativa des del seu inici i fins al seu final, va ser molt interessant i, de fet, ha constituït el punt de partida per la memòria que prepararem per donar a conèixer els resultats del projecte en diferents àmbits. La periodista Lídia Oñate va tenir en tot moment la capacitat de saber respectar la sensibilitat de l’usuari i alhora aprofundir en el rerefons del treball d’estimulació cognitiva. L’enllaç:

http://www.elcargol.com/index.php/entrevistes/3105-finalitza-el-primer-llegat-familiar-al-penedes-montse-bueno-hem-apres-que-si-un-vol-les-coses-poden-ser