Programa Som i Sentim: llest per presentar-se a entitats i col•lectius

El programa d’estimulació cognitiva i emocional a partir d’un projecte autobiogràfic anomenat “llegat familiar” ja és a punt per ser proposat a membres d’entitats i col·lectius d’arreu. 
Després de dur a terme una recreació de tal i com serà el taller de presentació, i gràcies a poder comptar amb la col·laboració voluntària d’uns primers assistents amb gran capacitat, tant a nivell personal com professional, s’ha pogut valorar el contingut i la forma i, per tant, s’ha dotat a l’equip de treball d’un conjunt de valuoses eines a partir de les quals poder exercir aquesta  tasca. 
Afinar el guió final i comptar amb recursos a l’hora de conduir o reconduir les posades en escena ha estat possible gràcies a la participació activa i els parés i opinions de qui ha tingut l’amabilitat de participar en aquesta sessió prèvia. 
El taller està concebut com una experiència en sí mateixa, i el seu objectiu final consisteix en deixar constància als assistents de què és i què aporta el programa de treball, de manera que, en cada cas, es pugui tenir una idea en relació a si agrada la proposta i si pot aportar alguna millora en termes de qualitat de vida.  

Anuncis

“La vida des de les emocions”

El programa d’estimulació cognitiva i emocional a partir del projecte autobiogràfic anomenat “llegat familiar”, que incideix en una bona part de les vivències de qui l’emprèn, és supervisat en tot moment per professionals amb experiència que, a través d’un treball complementari, canalitzen tot allò que es pugui derivar del procés de treball.
L’equip:
Yolanda Pérez (auxiliar d’infermeria especialitzada en PNL)
Montse Bueno (periodista i escoltadora)
…i els seus col·laboradors:
Àngels Cererols (metgessa)
Ricardo de Jodar (fisioterapeuta)
…estem molt contents perquè ja podem fer públic el nostre nou díptic de presentació…que encapçala aquesta inserció. 

Programa Cans i Canes: xocolata desfeta per tothom!

Els efectes positius que des d’un bon principi es van desencadenar a partir de la posada en marxa del treball del Programa Cans i Canes, que porta a terme un equip de voluntaris de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell, van resultar ser molt reveladors durant els meus inicis com a escoltadora, quan vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a la que era la cap de l’equip en aquell moment.
Com que, encara avui dia – després d’una dilatada trajectòria -, la gran majoria de persones no se’n fan a la idea de què és i de com es porta a terme el projecte, els seus integrants han decidit apropar-lo al gran públic participant activament en un esdeveniment de la protectora a nivell general com és la Festa de l’Animal de Companyia, tot donant a conèixer obertament els beneficis que comporta la seva tasca.
Entre d’altres aspectes, el programa, com destaca la Maite Font – l’actual responsable -, permet observar com uns avis que habitualment tenen moltes dificultats per moure’s o bé per parlar fan un esforç ben apreciable per estirar els braços i tocar els animals o bé per emetre sons més o menys perceptibles, per tal d’aconseguir comunicar-se amb ells i gaudir dels beneficis que això comporta.
Els integrants d’aquest programa diuen passar-ho molt bé portant-lo a terme. I puntualitzen que sempre surten millor del que han entrat d’aquestes trobades on es fa possible la connexió entre avis i gossos, amb tot el que suposen d’estimulació cognitiva a nivell físic i emocional.
Un dia com ahir, els avis i àvies de la residència i centre de dia Ciutat de Sabadell van poder sortir del seu entorn habitual; van tenir l’oportunitat d’interaccionar amb els assistents a l’esdeveniment, i també van poder compartir la seva tasca amb la resta de membres d’aquesta entitat vinculada a la protecció dels animals.
El leitmotiv de tot plegat va ser la seva presència a la Plaça de l’Argub i una deliciosa xocolata desfeta.

L’art de no tirar la tovallola


“La Maria Mitjans Solé sempre riu. I no serà perquè hagi estat la persona més optimista ni animada del món, ni tampoc perquè hagi gaudit d’una existència plàcida i sense entrebancs, però, sigui com sigui, és així: s’enfronta a la vida amb un somriure al rostre…”
Així comença l’entrevista que vaig tenir l’oportunitat de fer a aquesta centenària d’edat però, a l’hora, jove d’esperit. Una vegada més, el secret de la seva actitud intueixo que radica en les seves capacitats físiques, però també emocionals, i en un entorn propici, on destaca el suport de la família, especialment determinant quan els membres més joves – com és el cas – són capaços de mantenir l’interès per qui és l’avi/a o besavi/àvia, i per interaccionar amb ells.
El document ha estat publicat a la revista corporativa de l’entitat Llambrusca, amb qui col·laboro en programes d’estimulació cognitiva i escolta activa.

Memòria Programa Som i Sentim (Llambrusca)

L’estimulació cognitiva i emocional a partir d’un llegat familiar com a teràpia per a persones diagnosticades d’una malaltia neurodegenerativa és efectiva fins al punt que, com ha estat amb el primer usuari que ha complert amb un cicle complert, té com a resultat facilitar, no només una millora física i emocional perfectament comprovable, si no també eines per continuar avançant malgrat que el programa de treball hagi finalitzat.
De la memòria del treball, que aborda nombrosos aspectes vinculats tant a la naturalesa de la iniciativa com al procés seguit,  se’n desprèn un potencial que, ben canalitzat, pot aportar una molt millor qualitat de vida al propi usuari, al seu vetllador i a la seva família.
En aquest cas en particular, quan les filles de l’usuari van adherir-se al programa ens van parlar d’un pare apàtic i irritable, i d’una convivència entre malalt i vetllador (la seva esposa) summament difícil, sobretot perquè la seva contribució a cobrir les seves pròpies necessitats com les de la llar eren inexistents. Físicament, gairebé no podia caminar sense bastó i les dificultats per vocalitzar feia que no se’l pogués gairebé entendre. Al llarg d’uns mesos, paulatinament, ha anat verbalitzant i expressant aquells fets i emocions més extremes per, poc a poc, anar reflexionant sobre aspectes més quotidians, usuals i, fins i tot, trivials. La perspectiva que aquesta actitud li ha atorgat, li ha permès anar abordant aspectes de la seva vida actual per, un per un, anar canalitzant-los vers una més acceptable qualitat vital.
Actualment, l’usuari sovint s’oblida del seu bastó; llueix un aspecte molt més relaxat; la seva capacitat d’expressar-se ha millorat fins al punt que s’atreveix a parlar en públic i ha demanat a les seves filles que – en motiu del seu aniversari – li regalessin una tablet, amb la qual està descobrint un nou univers.
Fotografia: gentilesa de la Lídia Oñate

Els primers resultats d’un llegat familiar es fan públics

La revista El Cargol ens va entrevistar a les integrants del programa Som i Sentim de Llambrusca Alzheimer Penedès en motiu de la culminació del primer llegat familiar. La trobada, que va comptar amb la presència del primer l’usuari que s’ha beneficiat de la iniciativa des del seu inici i fins al seu final, va ser molt interessant i, de fet, ha constituït el punt de partida per la memòria que prepararem per donar a conèixer els resultats del projecte en diferents àmbits. La periodista Lídia Oñate va tenir en tot moment la capacitat de saber respectar la sensibilitat de l’usuari i alhora aprofundir en el rerefons del treball d’estimulació cognitiva. L’enllaç:

http://www.elcargol.com/index.php/entrevistes/3105-finalitza-el-primer-llegat-familiar-al-penedes-montse-bueno-hem-apres-que-si-un-vol-les-coses-poden-ser

Tot descobrint la tasca de l’European Reminiscence Network



Summament interessant la reminiscència, aquest acte que ens permet recordar el passat de manera positiva tot pensant, explicant o revivint actes, fets, vivències o experiències o moments del nostre propi passat. 
En l’actualitat, és un fenomen que es planteja com una eina de comunicació entre la persona afectada per una demència i el seu familiar proper. A través dels propis records i amb material que fa de vehicle per facilitar l’evocació – i les emocions que desperten – es treballen maneres d’afavorir la comunicació: es reviuen vells vincles i se’n generen de nous, tot fent una estimulació emocional i cognitiva que reforça el sentiment d’identitat i utilitat de les persones afectades. 
Aquesta setmana he tingut la grata oportunitat d’assistir a la formació en aquesta matèria que forma part d’un projecte de certificació que ofereix l’European Reminiscence Network (http://www.europeanreminiscencenetwork.org/): una xarxa de 11 entitats europees – entre les quals hi ha Alzheimer Catalunya – que usen aquesta tècnica com a intervenció per a persones afectades de demència. 
Ha estat una experiència basada en el model de l’Atenció Centrada en la Persona desenvolupat pel Bradford Dementia Group de la Universitat de Bradford al Regne Unitkl, i en el projecte de reminiscència RYCT (Remember Yesterday, Caring Today), desenvolupat per l’ERN i liderat Pam Schweitzer, coautora del llibre Remembering Yesterday, Carin Today. Reminiscence in Dementia Care. A guide to good practice. 
Els dos responsables de la formació: la Duna Ulsamer Riera i el Raül Vilar Heras van saber, d’una banda, posar-nos en situació i, de l’altra, implicar-nos en el concepte fins – a través de diverses dinàmiques – fent-se’l nostre.