SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA : ABRIL

Aquest mes d’abril, a la col·laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a la meva passió pels trencaclosques o, com jo n’he dit tota la vida, puzles. M’hi puc passar hores, absorta, en aquesta pràctica que aquests dies se m’ha revelat com una mena de metàfora de la vida.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/els-puzles-com-a-metafora-de-la-vida/

Els “puzles” com a metàfora de la vida

M’apassiona fer trencaclosques o, com n’hi he dit tota la vida, “puzles”. De ben petita m’hi podia passar hores, absorta, mentre al meu voltant hi succeïen les situacions més diverses. De fet, és un tret identificatiu que es manifesta amb similar intensitat en diversos membres de la meva família, tant en la que em ve donada com en la que he anat construint amb el pas dels anys. Alguns d’ells i elles encara m’acompanyen en aquesta dèria, mentre que d’altres ja no hi són.

Ara ja feia uns quants anys que no podia posar-me a fer “puzles” de mil peces perquè el dia a dia no ho afavoria. Però ha arribat el confinament i, en aquest sentit, s’ha obert el cel i els tres “mils” que hi havia a l’armari des de feia anys, esperant la seva oportunitat, han pogut treure el nas. Abans del confinament,in extremis, vaig demanar a una molt bona amiga la seva taula plegable, i vaig adequar un espai a dins a casa – amb llum exterior a dojo i sortida a l’exterior per tenir l’oportunitat de flairar l’aire primaveral – per tal d’emprendre l’aventura amb garanties d’arribar fins al final.

I és que fer un “puzle” té la seva tècnica – cadascú en té una de pròpia – i, sigui quina sigui, contempla una part més aviat cognitiva, molt lligada a l’organització de les tasques; una altra eminentment emocional i que està vinculada a la il·lusió que desencadena localitzar cadascuna de les peces – i en són mil! – i, finalment, una d’intuitiva, ja que moltes vegades, sense aparentment cap explicació lògica, aquella peça encaixa justament en aquell buit que fa dies que està ben sol i aïllat.

Els aspectes inherents a la persona que suren quan aquesta decideix tirar endavant un “puzle” són diferents en cada cas. A mi em desperta la curiositat, tot fomentant la meva paciència, i em proporciona l’oportunitat de focalitzar la mirada en un repte íntim i personal que, al mateix temps, m’engresca.

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA : MARÇ

Aquest mes de març, a la col·laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a la importància que existeixin entitats com els bancs del temps, que han sorgit per donar continuïtat a pràctiques que tota la vida s’havien fet en un entorn de veïnatge o amistat.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/encara-gracies-que-existeix-el-banc-del-temps/

Encara gràcies que existeix el Banc del Temps

Quan explico als usuaris amb els quals treballo – persones que ja tenen una edat i un bagatge considerable a les seves espatlles – que sóc membre d’un Banc del Temps es queden una mica desconcertats. No perquè els sorprengui que en formi part sinó perquè se’n fan creus que calgui formar part d’una entitat per tal de fer el que, al seu parer, s’ha fet tota la vida en un entorn de veïnatge o amistat: intercanviar coneixements, capacitats i habilitats.

Em pregunten, com si fos una reflexió en veu alta,…”Què et poses en contacte amb un membre del Banc del Temps perquè t’ajudi a efectuar tasques d’electricitat?…què sol·licites a una persona que és membre del Banc del Temps, com tu, que t’ajudi a redactar una carta en català?…què demanes a algú del Banc del Temps que t’ensenyi a fer croquetes?”…

M’argumenten, tot sent conscients d’una realitat que fins ara els hi era aliena,…”És que tota la vida aquestes coses s’han fet – i en alguns entorns encara es fa – de manera habitual i, de fet, s’ha considerat el més natural del món. No havia calgut mai crear col.lectius amb aquesta fi”.

En relació a per què cal un paraigües sota el qual ens puguem aplegar per tal de perpetuar aquestes velles i convenients pràctiques, ells i elles creuen que potser té a veure amb el fet, d’una banda, que cada vegada les persones vivim en una societat més individualista i, d’una altra, que disposem de menys temps de qualitat per establir vincles de tot tipus. I hi estic molt d’acord, tant pel que fa al vessant pràctic – d’ajudar-nos a resoldre inconvenients quotidians – com pel que fa a la part més social – de relacionar-nos per procurar-nos benestar -.

I és que en un context de la naturalesa del Banc del Temps s’afavoreix la confiança, la companyonia i l’intercanvi de perspectives, creant un caliu que massa sovint és difícil de localitzar a qualsevol altre espai en comú. L’ambient que desencadena aquesta iniciativa potencia la complicitat del compartir i, per tant, dota de valor afegit al pur intercanvi de temps a nivell pràctic.

Està clar doncs – i en això estem d’acord tant els i les meves usuàries com jo – que és una sort poder comptar amb una eina com és aquesta a la comarca.

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: FEBRER

Aquest mes de febrer, a la col·laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a la importància d’introduïr aspectes com ara la il.lusió a l’hora de materialitzar projectes de treball o d’afrontar reptes professionals, sobretot si estan vinculats a les persones, perquè són potents generadors d’actitud vital. En el meu cas, en concret, a l’hora d’emprendre programes d’aprenentatge a nivell cognitiu i emocional.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/la-illusio-com-a-eix-de-treball/

La il·lusió com a eix de treball

Dies enrere vaig redactar la memòria de treball 2019 per a un municipi de l’Alt Penedès on codesenvolupo un projecte d’estimulació cognitiva i emocional i en el qual des de fa temps hem aconseguit convertir en cabdals valors com ara la socialització, la intergeneracionalitat, la presència continuada de professionals externs procedents de diferents disciplines, i la potenciació del vincle amb d’altres institucions i entitats del poble a partir d’iniciatives creatives. Aquest any, però, amb la meva companya de projecte hem volgut anar encara més enllà i ens hem decidit a introduir un nou eix de treball: la il·lusió.

Des de l’experiència acumulada, considerem que és l’evolució lògica de tot el que ja s’ha anat fent amb l’objectiu de potenciar aspectes que s’encaminen en aquesta direcció. Tot plegat s’ha anat posant en pràctica des de principis d’aquest curs i comença a concretar-se en posades en escena que prèviament s’han treballat, de manera que s’acaben convertint en alguna cosa semblant a una trobada en la que prima el bé comú, en el sentit que es comparteix allò en què s’ha incidit entre els usuaris i també amb d’altres col.lectius, aportant un enriquiment a la societat.

I ho hem fet constar a un document eminentment administratiu perquè som conscients de la importància d’aquest valor com a generador d’actitud vital a l’hora d’emprendre reptes d’aprenentatge. I també perquè ens sentim recolzades pels responsables de departament del consistori i pels representants d’altres entitats i equipaments del municipi, que han considerat que el que estem posant en pràctica té prou entitat com per donar-hi suport. Tots junts, a més, hem decidit que allò emprès es mostri en obert, concretament en forma d’activitats dirigides al públic en general.

Al cap i a la fi, som conscients i creiem que així cal fer-ho constar que a partir de la il·lusió d’emprendre – encara que, per edat, sovint es pressuposa que ja no se’n tenen ganes – es poden aconseguir tirar endavant les iniciatives més imaginatives i innovadores.

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: GENER

Aquest mes de gener, a la col·laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a com un gest, encara que sigui molt subtil, pot desencadenar una aventura…Aquests Nadals, amb un dels grups d’estimulació cognitiva i emocional amb els quals treballo hem pogut comprovar com la iniciativa de penjar una imatge al Facebook pot acabar incidint en persones que ni tan sols són a aquesta xarxa social i, a més, pot ser font d’inspiració per crear una entranyable historia…gens virtual i molt amorosa.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/no-volem-publicitat-nomes-cartes-damor/

No volem publicitat, només cartes d’amor”

Ara farà un parell de mesos la meva amiga Ariadna va penjar al Facebook una fotografia que havia fet amb la seva càmera a un carrer de Sabadell mentre es dirigia a les seves classes de bateria. Es tractava de la bústia d’un domicili particular a la qual havien incorporat un petit rètol en el que havien escrit: “No volem publicitat, només cartes d’amor”. Com que la imatge em va impactar i em va fer somriure de bon matí, vaig voler compartir-la amb els meus contactes.

També vaig voler fer-ho amb les persones amb qui exerceixo d’escoltadora, com faig sempre que topo amb un estímul engrescador, i la reacció va ser semblant a la meva en pràcticament tots els casos. Ara bé, qui va connectar més amb el meu entusiasme i es va unir a la meva intenció de, efectivament, escriure una carta d’amor van ser els membres d’un dels grups d’usuaris amb qui treballo per envellir amb qualitat de vida.

A partir de tota una dinàmica articulada en base a la fotografia de la meva amiga li vam anar escrivint entre tots plegats la nostra particular carta d’amor que posteriorment, en concret el dia 24 de desembre, vam deixar a la seva bústia. Com que volíem que sabés que de totes les informacions que havíem rebut aquell dia des del món exterior, la seva havia estat la que més ens havia impressionat i que, a més, ho havia fet en positiu, li vam especificar qui érem i el per què de la nostra carta, i li vam fer constar les dades de contacte per si li venia de gust compartir què li havia semblat la nostra iniciativa.

I el dia de Reis, com sempre pels qui ens ho creiem, va fer acte de presència la màgia. La nostra destinatària – ara sabem que és una dona – ens va escriure per dir-nos que li havia encantat rebre la nostra carta d’amor i que desitjava saber més pel que fa a qui som i què fem. I, és clar, estem radiants amb el nostre particular regal de Reis!

L’envelliment és cosa de tots. Novena i darrera sessió de treball. “Quan anem una mica més enllà”

Les trobades de “L’Envelliment és cosa de tots” han estat un espai d’experimentació – lúdic, pràctic i participatiu – basat en el debat i la reflexió amb l’objectiu de divulgar una sèrie de conceptes vinculats al procés d’envelliment. Partint de la base, d’una banda, que s’envelleix des del moment en que es neix i, d’altra banda, que gairebé sempre la societat va per endavant, sobretot pel que fa al que es reflecteix des d’institucions, administracions i mitjans de comunicació, s’ha procurat transmetre alguns dels canvis més significatius que s’estan produint a l’entorn d’aquest nou concepte d’envelliment arreu del món adaptades a la nostra cultura mitjançant propostes de reflexió estimulants i engrescadores, i s’han recollit les opinions de les persones que han assistit a cada jornada de treball – en base als seus coneixements, bagatge i experiència – en forma de conclusions per aprendre’n tots plegats i també per fer-ne partícip als integrants del Màster de Psicogeriatria de la UAB, on es va anar a presentar en el seu moment el projecte. Cada vegada s’hi ha inclòs una bibliografia i filmografia que tothom qui ho desitgi pot demanar en préstec a la xarxa de biblioteques.

Aquesta darrera trobada ha tingut per objectiu anar més enllà respecte als temes que s’han anat tractant, tot procurant reflexionar-hi una mica més a partir de les conclusions. El resultat ha estat una premissa – convenientment il·lustrada de forma audiovisual en cada cas – a partir dels àmbits tractats:

  • Primera sessió:L’estètica al llarg de la trajectòria vital”

Premissa: CONSCIÈNCIA per desmuntar PREJUDICIS.

 

  • Segona Sessió: “Modalitats de convivència i habitatge”

Premissa: VALENTIA per mirar cara a cara les CREENCES.

 

  • Tercera sessió: “Noves tecnologies”

Premissa: CONEIXEMENT per vèncer les PORS a la tecnologia.

 

  • Quarta Sessió: “Sexualitat: jugar i sentir”

Premissa: SENTIT DE L’HUMOR per recuperar la capacitat de sentir PLAERS.

 

  • Cinquena sessió: “La gestió del temps lliure”

Premissa: TALENT per sobreviure a la productivitat i connectar amb el RITME BIOLÒGIC.

 

  •  Sisena Sessió: “El dret a morir dignament

Premissa: SI HO TINC CLAR…SEMBLA QUE PASSA…De fet, els altres m’han vist CONVENÇUT…

 

  • Setena Sessió: “El pensament lateral”

Premissa: PENSAMENT IMAGINATIU combinat amb BONHOMIA per VIURE MILLOR.

 

  • Vuitena sessió: “El joc de taula com a actitud vital”

Premissa: JUGAR i JUGAR

“Per Nadal: una lectura i una neula”

Durant tot el mes de desembre, les lectures del projecte de lectura en veu alta – l’EVA 354 – han tingut un to nadalenc. Seguint la màxima “Per Nadal: una lectura i una neula” els lectors, els responsables dels centres, i també els convidats assidus i esporàdics han rebut una bossa de neules decorada amb aquest desig.

“L’ENVELLIMENT ÉS COSA DE TOTS”. VUITENA SESSIÓ DE TREBALL: “EL JOC DE TAULA COM A ACTIUTUD VITAL”

Comença la sessió amb una introducció il·lustrada sobre el que significa estar actiu mentalment perquè, al cap i a la fi, és tan important com estar-ho físicament: fer esport, mantenir una bona alimentació i uns hàbits de vida saludables. S’explica que activar l’intel·lecte és imprescindible i que, fer-ho mitjançant la pràctica del joc, comporta que els beneficis es multipliquin. En aquets sentit, s’assenyala, fer mots encreuats, sudokus, recordar els personatges d’una pel·lícula o memoritzar quatre objectes que posteriorment s’han d’evocar són exemples que tothom coneix per exercitar les funcions cognitives, però de vegades resulten massa avorrits i/o monòtons i no desperten interès. I, d’altra banda, es pot gaudir de tots els beneficis que comporten…jugant: és més divertit i aporta els mateixos avantatges.

La sessió va poder comptar amb dos experts: l’Albert Alegre i en Jordi Castellví. Ambdós són jugadors que han encapçalat iniciatives socials, educatives i culturals vinculades al joc de taula.

Darrere d’un joc de taula s’amaguen multitud d’avantatges significatives: es passa una bona estona, s’enforteix l’autoestima, es reforcen els vincles socials i s’ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu.

Els avantatges concrets a nivell cognitiu i emocional en matèria d’actitud vital que aporta el joc són:

  • Genera alegria i benestar.
  • Redueix l’ansietat.
  • Estimula les funcions intel·lectuals.
  • Promou la relació social.
  • Millora l’empatia.
  • Elimina tensions.
  • Fomenta l’aprenentatge.
  • Es reforcen valors tals com el sentit de justícia i companyonia.
  • Manté l’activitat psico-física.
  • Enforteix l’autoestima.

Gaudir d’una activitat de caire lúdic, doncs, pot aportar importants beneficis.

El joc no és només una manera de passar-s’ho bé. No en va, des de ben petits juguem i, alhora, aprenem. Existeixen moltes opcions per gaudir i al mateix temps mantenir-se actiu. Jocs com els Escacs, el Parxís, l’Scrabble, jocs de cartes o el Rummikub, entre d’altres, en són bons exemples.

A través del joc s’entrenen una sèrie d’habilitats cognitives:

-Càlcul: és la capacitat de fer operacions matemàtiques, és a dir, d’obtenir un resultat havent fet prèviament alguna operació matemàtica per aconseguir-lo. Per realitzar aquesta operació matemàtica hem de realitzar un procés de raonament lògic après prèviament i que hem de saber executar per aconseguir el resultat.

Memòria: és una funció del cervell que permet a l’ésser humà adquirir, emmagatzemar i recuperar informació sobre diferents tipus de coneixements, habilitats i experiències passades. Pensem un moment en totes les activitats que fem en el nostre dia a dia: caminar, parlar, llegir, cuinar, treballar, conduir….per a realitzar-les hem hagut de fer un aprenentatge previ que sense la facultat de la memòria no podríem portar a terme.

-Percepció espacial: és la capacitat que tenim de ser conscients de la nostra relació amb el què ens envolta i de nosaltres mateixos. Aquesta habilitat es desenvolupa a l’hemisferi esquerra. Tenir una bona percepció espacial ens permet situar-nos, moure’ns, orientar-nos, prendre decisions sobre a on anar (quan mirem un planell), analitzar situacions del nostre entorn (com aparcar) i la relació del nostre cos amb l’entorn (si estem drets o estirats)

-Apràxies fines: definim com apràxies a les habilitats que ens permeten fer accions amb un objectiu, per exemple: vestir-nos, menjar, escriure….Quan les anomenem apràxies fines es vol dir que hi intervenen els dits i que són activitats molt concretes i amb detall: manualitats, cosir, pelar patates, cordar botons, fer llaços….

-Esquema corporal: és una representació del cos, la idea que tenim sobre el nostre cos i les seves parts i els moviments que podem fer o no. És una imatge mental que tenim del nostre cos en relació al medi, en una situació estàtica o dinàmica.

Memòria

Sobre la localització de la memòria, no hi ha un lloc físic concret a on ubicar-la, sinó que es distribueix  per diferents llocs del cervell.

Una de les característiques dels records és que es poden alterar. Quan recuperem un arxiu d’un ordinador, el trobem sense cap tipus de modificació o canvi, independentment de quant de temps faci que hagi estat emmagatzemat. Però els records es poden influenciar i modificar per molts factors: per altres records, per la recepció d’informació nova, per la interpretació que fem del què ha passat, per la creativitat o capacitat d’invenció de cadascú….o perquè encaixin amb les nostres expectatives, obtenint records amb errors i distorsions.

La memòria es divideix en els següents tipus:

-Memòria Sensorial.  

-Memòria a Curt Termini i Memòria de Treball.

-Memòria a Llarg Termini.

Però…com interactuen aquests tipus de memòria en el nostre cervell per formar el record?

Davant d’un estímul extern, el primer sistema de memòria que es posa en funcionament és la Memòria Sensorial, que s’encarrega de percebre les sensacions i les característiques físiques de l’estímul amb el que estem interactuant. Reps estímuls visuals i auditius quan es tracta de saber com jugar als jocs que se’t proposen.

La informació rebuda per la Memòria Sensorial és enviada a la Memòria a Curt Termini a on s’hi quedarà durant un espai de temps. Si no volem perdre aquesta informació, s’ha de tornar a repetir.

Si hem de realitzar alguna tasca amb aquesta informació, entra en escena la Memòria de Treball, que s’encarrega d’utilitzar aquesta informació per fer front a les demandes exigides per l’entorn. És a dir, us permet jugar als jocs que us ensenyen amb les regles i condicions que us expliquen.

Si es repeteix la informació en la Memòria a Curt Termini, la informació és transmesa a la Memòria a Llarg Termini i és allà a on s’hi quedarà de forma permanent com a record. És en aquest tipus de memòria a on la informació pot ser alterada.

Aquest és el camí que recorre la informació que ens proporcionen els estímuls externs fins a convertir-se en records en la nostra memòria.

La memòria no és una unitat única i indivisibles sinó que és una xarxa complexa de sistemes de memòria que interactuen entre sí per adquirir, emmagatzemar i recuperar coneixements, habilitats i experiències passades.

Gràcies a la memòria podem donar sentit al món que ens envolta, recordar experiències passades, planificar el futur i realitzar totes les tasques que donen sentit al nostre dia a dia.

Altres aspectes cognitius:

-Atenció: és el procés conductual i cognitiu de concentració selectiva en un aspecte concret de la informació, mentre s’ignoren altres aspectes que també són perceptibles, però que no observem perquè no hi posem atenció. Per exemple: Si us dic, fixeu-vos en quantes persones porten faldilles avui, i després us pregunto “Quantes persones porten pantalons?” Em direu que no us hi heu fixat, però de ser-hi, hi eren tant les faldilles com els pantalons, només que no hi hem posat atenció. Un altre exemple molt clàssic és: “No recordo a on he deixat les claus”. Però en realitat no és que no recordis, és que no has posat atenció i ni tan sols ha entrat aquesta informació al cervell. Per una part, l’atenció actua com un filtre dels estímuls ambientals, decidint quins són importants i donant-los prioritat i per una altra, és el mecanisme que controla i regula els processos cognitius com ara l’aprenentatge o el raonament. Si no existís l’atenció, el nostre cervell estaria desbordat per un mar d’estímuls i d’informació que no sabria com processar, per això necessitem aquest mecanisme que estructura l’activitat humana.

-Percepció Visual: és un procés actiu amb el qual el cervell pot transformar la informació lumínica captada per l’ull per conèixer la realitat externa. És la capacitat de reconeixement dels objectes en funció de la seva forma, dimensió i color. .  -Capacitat de Reacció: és la capacitat de donar resposta a un estímul. És la capacitat del nostre cervell de rebre un estímul, identificar-lo, decidir si és necessari o no donar una resposta muscular i donar-la. En els jocs d’avui, la velocitat en què donem aquesta resposta ens permet guanyar o no la partida.

-Coordinació Oculo-Manual: és la capacitat d’utilitzar simultàniament la vista i les mans per aconseguir una activitat. Fem servir els ulls per dirigir l’atenció i les mans per executar una tasca determinada. És una habilitat cognitiva complexa perquè hem de guiar els moviments de les mans segons els estímuls visuals que estem rebent i processant. Quasi totes les activitats de la nostra vida diària requereixen aquest tipus de coordinació, per això és important estimular-la i millorar-la.

Més aspectes cognitius:

-Raonament Lògic: el raonament és l’activitat mental que permet l’estructuració i l’organització de les idees per arribar a una conclusió. La lògica és allò que respecta les regles i et permet elaborar conclusions justificades, vàlides i naturals. El raonament lògic el podem iniciar a partir d’una observació de la qual en fem una norma i l’apliquem en ocasions semblants per aconseguir un resultat o una explicació vàlida.

-Presa de decisions: és el procés pel què es realitza una tria entre les opcions que hi ha per resoldre diferents situacions a la vida. És un procés en el qual es defineix un problema, es recopilen les dades i es generen alternatives per resoldre un problema concret.

El joc de taula als hospitals pediàtrics

El primer dels convidats en intervenir va ser l’Albert Alegre. Aquest professional, molt vinculat al joc de taula a través del games learning o “aprenentatge a partir del joc” i impulsor d’iniciatives com la introducció del joc en entorns hospitalaris pediàtrics, posà sobre la taula la importància del game learning per aprendre conceptes a partir del joc de taula, és a dir la seva utilització com a eina perquè els més petits i adolescents interioritzin conceptes que posteriorment veuran a l’aula acadèmica. Aclarí que no es tracta de cap píndola màgica ni substitut de les classes tradicionals, però sí que – afirmà – obre canals de connexió amb la creativitat i l’estratègia per arribar de millor manera al coneixement. Marca l’objecte d’aprenentatge final la temàtica del joc de taula amb el qual s’està animant a interaccionar o, en el cas dels jocs dirigits, la pròpia proposta, ja que es tracta d’una eina específica.

Uns dels grans problemes al qual s’enfronta l’univers del joc de taula – deia aquest expert – és el prejudici que existeix entre bona part de la població degut al desconeixement de tot allò que li pot proporcionar la pràctica: si no és coneix l’eina, difícilment es sabran les solucions que pot aportar. En aquest sentit, explicà la seva experiència a l’Hospital de Sant Joan de Déu, a Barcelona. Com a usuari del centre, a través de la seva filla, va detectar unes sèrie de necessitats que els responsables del centre hospitalari no sabien que es podien cobrir amb el joc. Ell, com a jugador i, per tant, coneixedor dels avantatges del joc de taula, va poder lligar caps i oferir una solució o nexe d’unió. I és així com en un moment donat cada vegada que una criatura ha d’anar a fer les sessions de quimioteràpia, tot i que el contingut de la visita és el que és, nens i nenes i pares i mares ja no exhibeixen la mateixa cara d’abans perquè els primers tenen opció a passar l’estona amb un entreteniment i els adults es senten millor perquè veuen entretinguts a fills i filles, aconseguint que les hores de tractament siguin, com a mínim, més tranquil·les. I tot a partir d’una proposta al cap d’oncologia en relació a la possibilitat que una motivació podria fer que els malalts anessin a l’hospital amb una actitud sensiblement diferent donat que…potser van deixar un joc la sessió passada a l’espera de ser reprès…que és alentidor saber que primer es jugarà i després es patirà el tractament…És una eina que no estalvia passar-ho malament…però permet canviar la manera com afrontar una determinada situació.

La idea va quallar i es va decidir posar-la en pràctica també a l’hospital de dia, per aquelles criatures que reben tractament periòdic sense ingrés. La iniciativa, en aquest cas, beneficia molt a les famílies que venes des de fora de Barcelona i que el període de temps que passa entre prova i resultats no tenen temps material d’anar i tornar a casa. Per evitar l’avorriment de tantes hores el joc de taula resulta una bona solució, tant per a criatures com per adults i a més es fomenta compartir, tant entre la pròpia família com amb les altres. El cas és que l’ambient a l’hospital ha millorat i ha contribuït a que l’experiència no sigui tan traumàtica en gairebé tots els casos.

Així mateix, relatava aquest convidat, que d’altres centres com és el cas del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç l’Espiga (Cediape) de l’Alt Penedès, a través dels seus especialistes en fisioteràpia, experimenten amb jocs de taula per tal de desenvolupar treballs a nivell respiratori d’una manera divertida i com a alternativa al que sempre s’havia fet. Una altra vegada el repte ha estat – insistia aquest expert – connectar mancances amb eines ja existents mitjançant el joc de taula.

Als que encara no saben que els hi agrada jugar

En relació a la introducció del joc de taula en els col·lectius de la denominada tercera edat, l’Albert Alegre explicà la seva experiència com a jugador en grups de jugaires de totes les edats o, el que seria el mateix, intergeneracionals. Ara bé, aclarí, habitualment les persones més grans, d’entre 65 i 70 anys, amb les quals interrelaciona en aquests entorns ja fa anys que practiquen el joc de taula: no acostumen a iniciar-s’hi llavors. Ja saben el què els hi agrada i les mecàniques dels jocs. Quan es comença és important, des del seu punt de vista, que la persona triï allò que li crida l’atenció i li ve de gust. Incidint en la part més lúdica. També resulta important, deia, que el joc de taula tingui algun tipus d’estructura i que, per tant, tingui incidència a l’hora de exercitar segons quines capacitats: algun dels tipus de memòria; agilitat mental; psicomotricitat;…La pròpies dinàmiques poden arribar a minimitzar la degradació d’aquelles capacitats en concret. Es tracta d’operacions, tasques, deduccions,…senzilles en un context estimulant. Però aquesta premissa és vàlida per a totes les edats.

Com que, raonava, en general som una cultura que ha fomentat el joc de taula a través dels clàssics – domino, parxís, oca,…”juegos reunidos Geyper” – la transició al joc de taula modern és fàcil…s’hi està avesat…i, de fet, està comprovat que quan uns quants s’hi posen…no poden parar. Cal, però, conscienciar al respecte a qui d’alguna manera fomenta la introducció estímuls entre la gent gran des d’un entorn institucional. Si es duguessin a terme més punts de trobada entre l’administració i els col·lectius vinculats al joc de taula es veuria clarament que són un al·licient per fomentar la llavor existent o bé plantar-la perquè segur que hi ha moltes persones que encara no saben que els hi agrada el joc de taula.

Àngels Cererols: Sovint passa que el plantejament del joc de taula és ideal, però les cartes són molt petites. Això fa pensar que els seus creadors no tenen en compte les dificultats de certes persones de totes les edats. Nosaltres contrastem aquest inconvenient o manca d’empatia reproduint el material en mides més grans, però és un desgast a nivell de temps, energia i diners que no tothom té per què estar disposat a fer.

Albert: Els darrers anys han aparegut jocs ideats expressament per a gent jove o per als més petits. I en aquest darrer cas, per exemple, les peces són més grans fins i tot del que és habitual. O sigui que la capacitat de producció en aquest sentit hi és, només cal que la industria sàpiga que existeix aquest nínxol de mercat. En el moment que sigui conscient de l’interès, es faran coses en aquesta direcció.

És important triar el tema del joc de taula. Un cop el tens localitzat…hi ha propostes de joc a carretades. Una manera de començar a introduir-s’hi pot ser fer-ho a la vegada que els néts…i si resulta interessant…si pica la curiositat…es pot passar a muntar trobades en altres llocs i amb altres persones…i poc a poc, a mesura que es vagi practicant en base a la satisfacció, s’anirà veient què pot aportar a nivell de socialització, comunicació,…no només de capacitats.

Àngels Cererols: Les festes tradicionals familiars poden ser una magnífica oportunitat de seduir als joves de la família o de la comunitat amb el joc de taula…

 

El fenomen VilaJuga

Jordi Castellví, en representació dels organitzadors del VilaJuga, explicà que aquesta  iniciativa prové del col·lectiu “La Casa dels Estranys”, que és l’entitat que des de fa 12 anys organitza les sessions de jocs de taula en cap de setmana VilaJuga a Vilafranca del Penedès. Exposà que, com a associació, disposen d’uns quants centenars de jocs de taula que constitueixen un fons que es deixa en préstec com si es tractés d’una biblioteca. El públic amb el que es compte està format per adults i per famílies amb l’objectiu de que les persones es reuneixin per jugar…per jugar junts i, per tant, …socialitzar-se. És per això que s’intenta treballar essencialment amb jocs col·lectius, tot evitant els que es juguem de forma individual i, en conseqüència, eludint la gran majoria dels videojocs.

Les trobades o jornades que s’articulen estan dividides per espais. L’espai infantil denominat “Explora”, que experimenta amb el fet de tocar, és per als més petits. El recinte de “Ludoteca”, que és el funciona com una biblioteca, serveix perquè els assistents explorin jocs de taula. Si no hi ha aglomeració, se li explica als jugaires com funciona el joc que han triat. Hi ha també l’espai de “Jocs de Rol”. En aquest punt, el convidat s’esforça en explicar que, tot i les connotacions negatives, és un tipus de pràctica que implica interpretar un personatge i que està dirigit a tot tipus de públic. Des de VilaJuga, concloïa, es pretén obrir ventalls de possibilitats i el resultat – valorava – és que any rere anys els fidels repeteixen i cada exercici que passa són més les persones interessades que s’hi afegeixen.

Parlà dels grups d’amics que acostumen a reunir-se els caps de setmana per jugar i dels climes que s’estableixen i, en aquest sentit, confessà que li agradaria que aquest tipus d’experiències arribessin en més mesura al col·lectiu de la tercera edat. Més que res perquè – deia – si hi hagués interès i es manifestés, l’organització del VilaJuga estaria encantada d’impulsar iniciatives transversals o específiques per aquest col·lectiu.

Jugar està de moda

De cara a com iniciar-se en la pràctica del joc de taula, aquest expert coincidia amb l’anterior en la importància de localitzar el joc que a un li agrada per, a continuació, fomentar-ne la pràctica i anar introduint-se en altres propostes de tipus col·laboratiu, de caire socialitzador o bé amb més incidència sobre certs aspectes de caràcter cognitiu. Assenyalava que cada vegada hi ha més adults que juguen i que, en certa manera, el joc està de moda. Actualment, amb dades a la mà – afirmava – es juga més que mai i, a més, el creixement exponencial dels darrers anys ha estat espectacular. I el VilaJuga n’és també un baròmetre perquè, si bé el primer any es va poder comptar amb 400 persones, l’edició que ha tingut lloc aquesta tardor ha registrat 4.100 visitants i ha estat molta la varietat de tipus de públic que s’hi ha concentrat. I, afegia, no és un fet aïllat.

Els nostres jocs, comentava en Jordi Castellví, no són els tradicionals….de tota la vida…sinó que són d’un altre tipus: de comptar, de gestionar recursos, de construir,…i intentem acabar amb el mite de joc de taula com a element només competitiu. De fet, de vegades es tracta de jugar contra el propi joc, de manera que es converteix en un jugador més. Van passant fets i nosaltres – explicava – hem de ser capaços de respondre al que el joc ens repta a resoldre. En aquests casos, si és que es guanya, es guanya contra el joc. I generalment s’inclou a tothom: al que en sap més i al que no en sap tant. Com que solen ser difícils de guanyar…de vegades només es tracta d’intentar perdre amb la major dignitat possible.

Pel que fa als jocs de rol, aquest convidat va voler insistir a explicar que tot està basat en una història en la que cada jugador té una idea de quina és la seva missió a través del seu personatge. Ell ha de solucionar les situacions que se li van presentant i, de vegades, cal que ho facin diversos personatges o bé també pot ser que ho hagin de fer tots plegats. Si alguns grups de persones es troben un dia de la setmana des de fa anys per jugar-hi i socialitzar-se és perquè és divertit, referint-se a ell mateix.

A Vilafranca, narrava, hi ha dues associacions de jugadors de jocs de taula: una depèn de Joventut i és “La Casa dels Estranys” i l’altra depèn de Cultura i són els “Jugaires del Penedès”. I si bé col·laborem, tenim – deia – ofertes diferents. Els Jugaires reuneixen a més volum de persones. Es troben setmanalment al Casal Popular i accepten a persones que no formen part del seu teixit associatiu. Ensenyen a jugar a qui no en sap i són molt oberts. A més de la feina del dia a dia, organitzen sessions de jocs al Claustre de Sant Francesc. Fan també una mica de ludoteca, que és compartida amb el VilaJuga. També es caracteritzen per organitzar jornades temàtiques. A la Casa dels Estranys som 6 persones i fem una convocatòria anual, que és el VilaJuga. Col·laborem amb editorials, botigues i amb un munt d’entitats d’altres llocs de Catalunya. I ens ajudem. Tenim en perspectiva crear una jornada específica de jocs de rol.

En relació a cap a on anem en matèria de jocs de taula – apuntava – s’ha de dir que avui dia és un fet que els jocs de taula serveixen per a moltes coses: són lúdics i ajuden a socialitzar però, a més, són ideals per temes d’estimulació cognitiva, per a l’aprenentatge i la presa de decisions, i incideixen en aspectes d’estratègia. A més, en ocasions, ajuden a introduir-se de manera adequada en les noves tecnologies. També hi ha jocs d’un sol ús…que no es poden reconstruir…Si no és que es fa malbé, un cop el saps…el pots passar a una altra persona perquè hi jugui…i aquesta que el passi a una altra…i així innumerables vegades.

Ara bé, el missatge veritablement important és que no ens hem d’oblidar mai de jugar…al llarg de tota la vida.

Llistats de Jocs

 Albert Alegre:

DIXIT

http://www.asmodee.es/juegos/coleccion/dixit

CARCASSONE

http://devir.es/producto/carcassonne-2015/

CATAN

http://devir.es/producto/catan/

CODIGO SECRETO 13 + 4

https://www.planetongames.com/es/codigo-secreto-13-4-p-5769.html

PIEDRA, PAPEL HECHIZO

https://zacatrus.es/dungeons-and-dragons-piedra-papel-hechizo.html

CORTEX CHALLENGE

http://www.asmodee.es/juegos/coleccion/cortex

FANTASMA BLITZ

http://devir.es/producto/fantasma-blitz/

JUNGLE SPEED

https://zacatrus.es/jungle-speed.html

PATCHWORK

https://zacatrus.es/patchwork.html

MIAU MIAU

https://www.haba.de/es_ES/miau-miau–301322

LA ISLA PROHIBIDA

https://zacatrus.es/la-isla-prohibida.html

 

Jordi Castellví:

DIXIT

COLONOS DE CATAN

FANTASMA BLITZ

TIME’S UP

CÓDIGO SECRETO