Formació EVA 354: el que escolta la lectura en veu alta

Com ja és habitual, el voluntariat lector EVA 354 organitza tallers formatius específics perquè les lectures siguin cada vegada més adequades i els lectors vagin adquirint noves eines per dur a terme la seva tasca.

La propera FORMACIÓ EVA 354 serà els propers dies 16 i 23 de novembre de 2019, entre 10 i 14 h, i serà impartida per la metgessa Àngels Cererols. Es treballarà: beneficis i plaer de llegir en veu alta; característiques persones grans institucionalitzades; com escollir les lectures i adequar-les als diferents tipus d’oients; importància de la veu, l’entonació i la postura del lector; l’entorn i la millor disposició dels oients; a captar i mantenir l’atenció dels oients i casos especials.

Avui hem estat exolicant-ho a Penedès en Xarxa, el programa de cinc emissores del Penedès (Vilafranca, Sant Sadunrí, Olèrdola, Bellvei i Domenys).

Enllaç:

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: OCTUBRE

Aquest mes d’octubre, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a aprendre a dir no quan no es vol o no ve de gust sense excuses i, és clar, sense culpabilitat.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/i-ella-va-dir-no-vull/?fbclid=IwAR3AvVRZRS_Ico4LdBgwFrzFhILdUWXxyh7O75exulNYLD2ehcfZ-b4ZCvs

Text:

I ella va dir “no vull”

Totes ens vam quedar esfereïdes quan ella va dir amb aquella intensitat i tant de sentiment que als seus 73 anys encara no havia après a dir no i que aquell dia, entre nosaltres i pel que feia al tema que ens ocupava, era la primera vegada que se sentia preparada per fer-ho obertament, sense excuses i paradoxalment – deia – sense culpabilitat.

Un cop ho va haver deixat anar es va començar a mostrar emocionada i va entrar en una mena d’eufòria continguda que feia que expressés sense filtres la seva alegria i deia coses com que no es podia creure que ho hagués aconseguit tan fàcilment…de manera tan natural…sense recança…

Al cap d’uns minuts va aquietar-se i va comentar que li semblava mentida sentir-se de cop i volta tan alliberada, lleugera i còmoda. Ho vam estar parlant uns minuts. Ella va agrair que hagués ocorregut en un entorn de confiança, que fóssim nosaltres les persones que l’acompanyéssim en aquell moment i, sobretot, que ens ho prenguéssim tot plegat d’aquella manera: acollint-la, comprenent-la, acceptant el que ens comunicava i deixant la porta oberta per si més endavant canviava d’opinió.

Tot seguit va reflexionar sobre allò que acabava de succeir. Va dir que tenia la sensació que aquell “no” seria el primer de molts d’altres. Va verbalitzar, adonant-se que es tractava d’una cosa important, que sentia com una mena de canvi de xip en el seu interior que li feia intuir que aquella barrera havia desaparegut.

En aquelI moment totes ens vam sentir molt a prop d’ella i vam ser conscients que nosaltres també tenim dificultats, tot i que cada cop menys afortunadament, per dir “no vull” o “no em ve de gust” quan no volem o no ens ve de gust. I una vegada més vam constatar com els moments d’intimitat i complicitat entre persones que es tenen confiança desemboquen en situacions que els hi permeten fer-se de mirall i, per tant, aprendre les unes de les altres.

 

“L’ENVELLIMENT ÉS COSA DE TOTS”. SETENA SESSIÓ DE TREBALL: “EL PENSAMENT LATERAL”

La metgessa Àngels Cererols inicia la sessió posant en situació als assistents. El pensament lateral és un concepte creat l’any 1967 pel psicòleg Edward de Bono i consisteix en un tipus de pensament creatiu que fuig de les idees preconcebudes. Aquest expert, que va passar a denominar ”pensament vertical” al mètode de pensament lògic tradicional, va desenvolupar la idea que per a exercitar el pensament lateral s’ha d’aprendre a analitzar els problemes des de molts punts de vista.

Des de la perspectiva d’Edward de Bono, les persones disposem de dues maneres de pensar: el pensament tradicional o vertical, que està basat en la lògica, l’experiència i el sentit comú, i el pensament lateral o horitzontal, que té com a desencadenants la intuïció, l’associació d’idees i la imaginació. El pensament tradicional resulta molt útil per a la vida diària, però quan ens enfrontem a problemes nous, és millor i dóna millors resultats el pensament lateral. Allà on el pensament tradicional no pot resoldre un problema, el pensament lateral es dedica a buscar noves solucions.

Tot i que les idees d’aquest especialista ja fa temps que són del domini públic, les persones, en general, fem servir poc el pensament lateral. Sobretot perquè des de ben petits ens ensenyen a fer servir l’altre. De fet, en aquest sentit, De Bono recomana que a les escoles que sempre que sigui possible es potenciï l’ús del pensament lateral.

El cervell

Després de mostrar els hemisferis d’un cervell i instar a observar conjuntament de quina forma estan repartides les seves àrees, que permeten desenvolupar les diferents capacitats, i advertir que aquestes es materialitzen de manera creuada quan s’executen, es passa a ubicar cadascuna de les característiques dels dos pensaments. Mentre les funcions de l’hemisferi esquerra es concreten en el pensament analític, la lògica, el llenguatge, el raonament, les ciències i les matemàtiques, l’escriptura, els números i el control de la mà dreta; l’hemisferi dret disposa de la consciència artística, la creativitat, la imaginació, la intuïció, la perspicàcia, el pensament holístic, la consciència musical, el sentit espacial i la percepció tridimensional i el control de la mà esquerra.

“La mente intuitiva es un don sagrado, la mente racional un sirviente fiel. Es paradójico que en el contexto de la vida moderna adoremos al sirviente y profanemos al divino.”

 Albert Einstein. 

A la pràctica

Després de dur a terme dues pràctiques en que sense aplicar el pensament lateral és impossible trobar la solució, els membres de l’equip de treball entenen que aquesta forma d’abordar les situacions permet solucionar-les d’una manera creativa; qüestionar de nou algunes veritats que, a priori, semblen impossibles de qüestionar; trobar tècniques noves per resoldre els problemes; introdueix la possibilitat d’aconseguir idees noves, i solucionar dificultats del dia a dia quan s’aplica com a actitud des de la ment.

Conceptes

Una vegada introduït en el que proposa el pensament lateral, els membres de l’equip de treball poden veure clares les dues formes d’aproximar-se a la mateixa realitat. Així doncs, d’una banda s’observa com el pensament vertical segueix un únic camí – i rebutja els altres – per solucionar una problemàtica; avança en una única direcció cap a la solució del problema; cada passa que es fa depèn de les que ja s’han fet i, per tant, això suposa el repte de que cada passa ha de ser l’adequada; la importància del context és vital i, en conseqüència, els conceptes que es fan servir s’han de vincular amb el problema que es planteja i es rebutja tot allò que no hi estigui i, finalment, en el moment en què s’assoleix la resolució, la resposta és vàlida en funció del camí recorregut. D’altra banda, el pensament lateral obre la possibilitat que quan sigui necessari solucionar un problema, es faci a partir d’una exploració de totes les possibilitats que existeixen i, en cas que sigui necessari, arribar a perspectives noves. En aquest cas, el més rellevant de tot és el canvi: ens podem allunyar de la solució dels problemes en cas que això comporti trobar una metodologia més creativa per arribar a una solució. A més, qualsevol passa que es fa és independent de la que acabem de fer perquè el més rellevant és trobar camins nous. De la mateixa manera, es basa en comparacions i conceptes que no tenen un vincle amb el context que es relaciona amb la problemàtica. De fet, quan s’arriba a una resolució, la validesa té una independència total del camí que s’ha recorregut.

Pensaments complementaris

El pensament vertical és el camí que ens han ensenyat a fer durant la nostra vida educativa, mentre que el pensament creatiu o lateral ens pot ajudar amb una rapidesa i eficiència igual o superior a arribar a solucions. Les dues modalitats de pensament resulten complementàries: la creativitat pot abraçar la lògica, i viceversa.

Normalment, sempre que mirem de buscar una solució a un problema, ens fonamentem en experiències que hem viscut abans, en mètodes que han estat d’utilitat per a nosaltres o en algun patró establert. La provocació, en canvi, s’encarrega d’introduir determinats elements que, en un primer moment, ens podria semblar que no tenen lògica.

Pensar fora de la caixa

De l’anglès “Thinking outside the box” és pensar de manera diferent, no convencional o des d’una nova perspectiva. Aquesta frase sovint es refereix al pensament innovador, creatiu o lateral. Pensar fora de la caixa és mirar més enllà i mirar de no pensar en les coses òbvies, sinó en intentar pensar més enllà d’aquestes.

Ellen Langer: On becoming an artist: reinventing yourself through mindful creativity:

“Primer se’ns ensenya a pensar dins de la caixa. Llavors se’ns ensenya a pensar fora de la caixa. El que vull que ens preguntem és: qui va posar la caixa allà?”

A continuació, es duen a terme a nivell col·lectiu alguns exemples pràctics d’enigmes.

En realitat, els  “misteris”  són fàcils de resoldre.  I, en aquest sentit, la frase “pensar fora de la caixa” és una reafirmació de l’estratègia de solució. L’enigma només sembla difícil, perquè ens imaginem límits. El fons de la qüestió és la barrera mental amb què sol ser percebut.

Tècniques  que  afavoreixen  el pensament  lateral

La inversió

Aquesta tècnica fa que hàgim de girar la problemàtica…caminar en sentit contrari per tal de trobar una bona solució. Si, per exemple, tenim la intenció d’aconseguir una millora en les vendes d’un determinat producte, caldrà que invertim la problemàtica pressuposant que l’empresa hauria de fer la compra d’aquest producte als clients. Aleshores, caldrà que pensem quines raons tindria l’empresa per comprar o no el producte en qüestió.

L’analogia

Tracta d’allunyar-se de qualsevol estereotip, de mirar de trobar les semblances entre dues idees o conceptes i de veure de quina manera aquesta comparació ens podria beneficiar. A l’inici, podria ser que les analogies no tinguessin gaire sentit i que creessin confusió, però al final ens poden fer trobar solucions plenes de creativitat. Una bona manera consisteix a introduir paraules aleatòries poc o gens vinculades amb el problema que volem resoldre.

La divisió

Es basa en fer la divisió de la problemàtica en diverses fraccions, sense que passi res si aquestes parts aïllades no acaben de tenir sentit. Suprimir alguna característica del problema; modificar o exagerar algun aspecte relacionat amb l’entorn del problema, o fraccionar el problema en diferents components.

El pensament lateral a l’empresa

Aquesta tècnica proposa una solució de problemes alternativa que, sovint, és una forma de desmarcar-se de la competència i, fins i tot, de donar lloc a una línia de negoci en si mateixa. Potser un dels exemples més clars de pensament lateral sigui el que va portar a 3M a utilitzar l’adhesiu que no era prou potent per gairebé cap ús per sostenir les notes tipus Post It. Si haguessin aplicat un pensament lògic, haurien intentat millorar la fórmula i tindrien un altre adhesiu més, però no haurien aportat al mercat una solució que demandava gairebé sense saber-ho.

La sessió de treball finalitza amb la proposta i resolució, primer a nivell individual i posteriorment de manera conjunta, d’uns quants i variats plantejaments que tenen solució a través del pensament lateral.

Bibliografia:

 “El pensamiento lateral”, de Edward de Bono

“Seis sombreros para pensar”, de Edward de Bono

“Como percibimos el mundo: una exploración de la mente y los sentidos”,  de Ignacio Morgado

“Sincroniza tu vida”, de Juna Albert

“Haz algo diferente: 50 retos para potenciar tu pensamiento lateral”, de Marcos Martínez

Filmografia: 

“El indomable Will Hunting”, de Gus Van Sant (1997)

“Una mente prodigiosa”, de Ron Howard (2001)

“Delicatessen”, de Jean-Pierre Jeunet (1991)

“Micmacs”, de Jean-Pierre Jeunet (2009)

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: SETEMBRE

Aquest mes de setembre, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a la necessitat creixent que sento de tornar a l’essència o, el que és el mateix, al començament de tot plegat.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/roda-el-mon-i-torna-al-born/

Text:

Roda el món i torna al Born

Mira que he escoltat vegades aquesta dita d’ençà que era ben petita! Sobretot l’havia sentit a dir als veterans que m’envoltaven durant els meus primers anys de vida: als meus familiars, però també als seus amics i coneguts. I, és clar, sempre pensava allò de…coses dels vells…

I tot i que jo no sóc tan vella com eren aquelles persones que llavors integraven el meu univers infantil, en aquest moment de la meva vida aquest refrany popular truca insistentment a la porta per tal de formar part de la meva existència quotidiana. I encara no sé per què ni de quina manera, però començo a percebre el significat que aquesta inquietud té a cada passa que dono. I, a diferència del que hagués imaginat, m’agrada la idea. Deu ser perquè es fa patent la certesa que és el que toca en aquest moment del trajecte.

I, a més, crec que no es tracta de si has rodat molt o poc, de si has viscut més o menys anys, de si hi ha hagut experiències més o menys intenses…m’inclino a pensar que més aviat té a veure amb quin impacte ha tingut allò què t’ha passat i com ha ocorregut. I, per suposat, com t’ha influït i quin aprenentatge t’ha deixat el teu anar caminant.

Ara tinc ganes de tornar al Born. Potser per reflexionar; potser per llepar-me les ferides; potser per fixar la mirada en mi mateixa…en el que necessito…i també en el que desitjo; potser per adonar-me del què és important i del què no; potser per gaudir de tot allò après fins al moment; potser per restablir les prioritats en la meva escala de valors; potser per fixar-me en les coses aparentment banals…o potser simplement perquè em ve de gust tornar a l’essència o, el que és el mateix, al començament de tot plegat.

Arrenca el curs de lectures En Veu Alta EVA 354

Aquest curs m’estreno com a coordinadora del projecte de lectures en veu alta EVA 354. Es tracta d’un voluntariat lector que consisteix en anar a llegir a residències, casals d’avis, domicilis particulars o allà on se’n fa demanda per tal d’apropar la literatura i els continguts dels llibres a totes aquelles persones qui, per les raons que siguin, tenen dificultats per fer-ho per elles mateixes.

Llegir en veu alta és un exercici molt gratificant a nivell cognitiu i emocional, tant pel que llegeix com pel que escolta, i per fer-ho només cal que se’n tinguin ganes. El plaer que desencadena aquest exercici i la companyonia que se’n deriva acostuma a crear l’ambient adequat per generar debats i també per aproximar-se a noves realitats. I si bé la lletra llegida és una eina fantàstica, als usuaris també els hi va molt bé que els hi llegeixin diverses persones, per tal d’escoltar tessitures, entonacions i ritmes de veu diferents.

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: JULIOL

Aquest mes de juliol, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a la conveniència de propiciar, establir data i dur a terme les converses pendents i llargament aplaçades.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/converses-pendents/

Text:

Converses pendents

Va ser quan vaig començar a fer d’escoltadora que vaig sentir a parlar amb insistència de la conveniència de propiciar, establir data i dur a terme les converses pendents i llargament aplaçades. Se m’explicava que no calia que fos ni avui ni demà, però sí que era important tenir-les en ment i més aviat que tard mantenir-les. Tant si són amb aquell amic o amiga amb qui un dia vam connectar, amb aquella parella amb la qual vam compartir vivències, o amb aquell familiar amb qui ens uneix la sang, acaben sent una necessitat si és que es vol evolucionar. I és que amb el temps acabes entenent que és més satisfactori enfrontar un repte d’aquesta naturalesa que no pas defugir-lo.

Així doncs, des que en sóc conscient he tingut clar que les converses pendents són un pes innecessari i feixuc i que, per poc que es pugui, no cal dur-lo a l’esquena. Però, és clar, una cosa és saber-ho i una altra de ben diferent és fer-se el ferm propòsit de tenir-les. Personalment, m’ha empès a fer-ho comprendre que si les esquivem durant massa temps és possible que no acabem tenint l’oportunitat de dur-les a terme.

Intuïtivament vaig començar per fer net en l’àmbit de l’amistat. En aquest cas no només hi ha hagut alliberament a nivell físic i emocional, sinó que a més s’ha restablert un fil invisible que s’havia perdut en el temps i que ara està tornant a generar moltes i benvingudes satisfaccions. A continuació i una mica forçada per les circumstàncies vaig començar a asseure’m amb membres de la meva família. En aquest cas, al bullit de sentiments s’hi ha afegit una sensació de pau infinita i se n’ha derivat un aprenentatge molt valuós. Finalment, la xerrada amb aquella persona amb qui has compartit intimitat, complicitat i convivència – potser l’encontre més incert de tots – ha aportat calidesa, claredat i empatia.

En aquests moments noto que el procés emprès ja fa un temps ha arribat a la seva culminació. Em resta la incidència de tot plegat en el meu dia a dia: en la meva actitud, en la perspectiva de les coses, en el meu estat d’ànim, en les decisions que prenc,…tot sentint un profund agraïment a tots i totes per haver accedit a retrobar-nos…a crear uns espais inèdits des dels quals coincidir de nou o bé establir vincles diferents.

 

L’art de treballar en equip i per projectes

Avui he tingut l’oportunitat d’explicar als alumnes de tres cursos de cinquè de primària de l’Escola Cristòfor Mestre, de Vilafranca del Penedès (Barcelona), en què consisteix el treball en equip o per projectes, des de la meva experiència com a professional que exerceix des d’aquest vessant. La sessió ha estat interactiva i, per tant, a partir dels estímuls preparats per a l’ocasió, tants uns com els altres hem anat desgranant els aspectes i valors que contribueixen a l’efectivitat d’aquesta pràctica laboral.

La base de treball ha estat material visual i audiovisual que ens han anat permetent entendre la importància de l’actitud, l’organització, la flexibilitat, l’empatia, el talent, la multidisciplinarietat, l’absència de prejudicis, la curiositat i la creativitat en aquests tipus de vincles professionals. Així mateix, ens ha ajudat a visualitzar la singularitat dels objectius que s’aconsegueixen amb aquesta forma de treballar i com, paral·lelament, repercuteix en la persona a tots nivells.