Programa Cans i Canes: xocolata desfeta per tothom!

Els efectes positius que des d’un bon principi es van desencadenar a partir de la posada en marxa del treball del Programa Cans i Canes, que porta a terme un equip de voluntaris de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell, van resultar ser molt reveladors durant els meus inicis com a escoltadora, quan vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a la que era la cap de l’equip en aquell moment.
Com que, encara avui dia – després d’una dilatada trajectòria -, la gran majoria de persones no se’n fan a la idea de què és i de com es porta a terme el projecte, els seus integrants han decidit apropar-lo al gran públic participant activament en un esdeveniment de la protectora a nivell general com és la Festa de l’Animal de Companyia, tot donant a conèixer obertament els beneficis que comporta la seva tasca.
Entre d’altres aspectes, el programa, com destaca la Maite Font – l’actual responsable -, permet observar com uns avis que habitualment tenen moltes dificultats per moure’s o bé per parlar fan un esforç ben apreciable per estirar els braços i tocar els animals o bé per emetre sons més o menys perceptibles, per tal d’aconseguir comunicar-se amb ells i gaudir dels beneficis que això comporta.
Els integrants d’aquest programa diuen passar-ho molt bé portant-lo a terme. I puntualitzen que sempre surten millor del que han entrat d’aquestes trobades on es fa possible la connexió entre avis i gossos, amb tot el que suposen d’estimulació cognitiva a nivell físic i emocional.
Un dia com ahir, els avis i àvies de la residència i centre de dia Ciutat de Sabadell van poder sortir del seu entorn habitual; van tenir l’oportunitat d’interaccionar amb els assistents a l’esdeveniment, i també van poder compartir la seva tasca amb la resta de membres d’aquesta entitat vinculada a la protecció dels animals.
El leitmotiv de tot plegat va ser la seva presència a la Plaça de l’Argub i una deliciosa xocolata desfeta.

L’àvia de “The Croods”


El film “The Croods” (2013), amb guió i direcció de Kirk DeMicco y Chris Sanders, i produïda per Dreamworks, parteix d’una trama que ha estat tractada nombroses vegades des dels diferents gèneres cinematogràfics. El conflicte generacional, d’una banda, i l’enfrontament de les pors per adaptar-se als canvis d’un inevitable futur immediat, d’una altra, són dos dels principals eixos que desenvolupa la cinta al llarg del seu metratge.
Ara bé, en el marc d’aquesta història en la qual hi ha ben latent allò de “la família unida, mai serà vençuda” hi ha un personatge molt curiós, que és “la iaia Gran”. Els Croods s’hauran d’adaptar a una nova realitat que precisarà d’eines diferents a les habituals per poder sobreviure i, per tant, tots plegats – àvia inclosa – hauran de desterrar els conceptes apresos per tal d’assimilar-ne de nous.
Àcida, irascible i supervivent de mena, el personatge de Gran no s’assembla gaire les seves precedents més populars, que es caracteritzen per la ser dolces, tranquil·les i dotades d’un elevat instint de protecció. La iaia d’aquest film mostra sens pudor defectes i febleses, però també fa evidents les seves habilitats i capacitats, de manera que s’equipara a qualsevol dels seus acompanyants a l’hora d’enfrontar  les situacions que van apareixen durant la trama argumental.
Si deixem de banda el recurs fàcil de la sogra que burxa al gendre, trobem una dona tremendament adaptativa que reconeix el valor de l’evolució com a font de vida, però també de plaers. En aquest últim cas, només cal fixar-se com s’apunta ràpidament a les comoditats que li ofereix l’existència lluny de la caverna.

“Cultura d’ancianitat digna i participativa”

El projecte creatiu Bellànima té per objectiu millorar el benestar dels usuaris de residències, centres de dia i casals d’avis mitjançant el moviment. El taller que es proposa pretén que les persones, independentment del seu estat físic i cognitiu, expressin i comparteixin, tot despertant el cos i nodrint-lo de sensibilitat, creativitat i imaginació.  
A partir d’una experiència pilot portada a terme a la Residencia LLar Santa Anna, d’Argentona, les seves ideòlogues, Maria Garriga – amb una dilatada trajectòria artística en l’àmbit de la dansa i l’expressió corporal – i Mireia Roca – treballadora social i antropòloga -, han pogut observar millores, tant físiques – recuperació de la motricitat i reducció de la percepció del dolor – com emocionals – generació de vincles afectius entre els assistents, recuperació de la vitalitat i millor de l’estat d’ànim -, en els participants.
Enllaç:

La iniciativa Siempre Secos

L’Alberto Muñoz i la Mònica Rodríguez, ideòlegs del projecte Siempre Secos – que consisteix en un sensor d’humitat per a bolquers – expliquen que un dels molts motius pels quals els seu producte és beneficiós és perquè evita molestar innecessàriament a la persona que pateix pèrdues d’orina – sigui per la raó que sigui – mentre, per exemple, descansa o està portant a terme una activitat engrescadora. 
Aquest avantatge, a més de millorar la qualitat de vida d’aquella persona, sobretot en el cas de persones dependents i/o afectades per algun tipus de demència, evita situacions violentes o bé conflictes potencialment evitables. 
Una vegada, un cuidador d’una residència d’avis que feia el torn de nit m’explicava que el que més greu li sabia de la seva feina – amb molta diferència vers altres tasques – era despertar al resident/a per canviar-li el bolquer quan dormia profundament o feia molt de fred perquè, moltes vegades, d’haver disposat de més informació sobre el seu estat, no hagués calgut. Però, és clar, em deia, no era tampoc convenient arriscar-se a saltar-se la pauta establerta perquè aquell home o dona podia patir conseqüències desagradables si passava moltes hores moll o brut. 
Segurament, aquest cuidador professional, i tants d’altres a nivell particular, així com els propis afectats si viuen sols o bé passen per aquesta situació puntualment, estaran summament agraïts a un enginy que millora la seva qualitat de vida i, jo m’atreviria a dir, la seva vida. 
Us passo l’enllaç amb el programa de TV3 “Divendres”, on Pau García-Milá explica molt bé en què consisteix el projecte: