Entrevista al Diari de Sabadell

Avui, dia 26 de febrer de 2015, apareix a la contraportada del Diari de Sabadell, una entrevista que m’ha fet la Yolanda Rico, periodista i companya de carrera que treballa per aquest veterà mitjà de comunicació que es publica a la meva ciutat natal.
Al document parlem de les aventures d’una periodista que també exerceix com a escoltadora, mentre emulem – encara que sigui des de la distància – aquelles converses als passadissos o al cafè de la facultat, quan encara no sabíem ni què seriem ni en què treballaríem “de grans”.

Agraeixo a la Yolanda que pensés que el meu treball de recerca mereixia una aparició al periòdic vallesà i que, a més, em brindés l’oportunitat de dur a terme una conversa tant propera i en un ambient tan distès – dels que es generen entre persones que fa molt de temps que no es veuen, però que conserven un no se què que els vincula -, i que em permetés esplaiar-me, tot relatant-li aquesta tasca tant interessant i satisfactòria que ja fa uns anys que duc a terme. 

Assimilar la saviesa de qui et parla

Les meves col·laboracions com a periodista amb Llambrusca Alzheimer Penedès, entitat a la qual vaig arribar des del meu treball de recerca com a escoltadora i en el marc del qual es va gestar el vigent programa terapèutic Som i Sentim, em permeten conèixer persones realment interessants que, més enllà de suposar un revulsiu per qui llegeix les seves experiències, personalment em transmeten ganes de viure i de fer-ho amb il·lusió.
La Natàlia Colet és tota una dona. Més enllà de la seva edat, del seu estat de salut – que, per cert, és envejable – o de les activitats que dur a terme, és algú  que transmet passió i ho fa amb una naturalitat tan extrema que sembla que no pugui ser. La seva intel·ligència emocional és del tot sorprenent per la senzillesa amb que la fa patent.
I pensar que per poder rebre tot aquest univers de percepcions només cal parar atenció i obrir – ben obertes – les orelles… tot estant preparat per rebre i assimilar la saviesa de qui et parla!

Natàlia Colet… escoltar-te ha estat un autèntic plaer!

Programa Som i Sentim: llest per presentar-se a entitats i col•lectius

El programa d’estimulació cognitiva i emocional a partir d’un projecte autobiogràfic anomenat “llegat familiar” ja és a punt per ser proposat a membres d’entitats i col·lectius d’arreu. 
Després de dur a terme una recreació de tal i com serà el taller de presentació, i gràcies a poder comptar amb la col·laboració voluntària d’uns primers assistents amb gran capacitat, tant a nivell personal com professional, s’ha pogut valorar el contingut i la forma i, per tant, s’ha dotat a l’equip de treball d’un conjunt de valuoses eines a partir de les quals poder exercir aquesta  tasca. 
Afinar el guió final i comptar amb recursos a l’hora de conduir o reconduir les posades en escena ha estat possible gràcies a la participació activa i els parés i opinions de qui ha tingut l’amabilitat de participar en aquesta sessió prèvia. 
El taller està concebut com una experiència en sí mateixa, i el seu objectiu final consisteix en deixar constància als assistents de què és i què aporta el programa de treball, de manera que, en cada cas, es pugui tenir una idea en relació a si agrada la proposta i si pot aportar alguna millora en termes de qualitat de vida.  

“La vida des de les emocions”

El programa d’estimulació cognitiva i emocional a partir del projecte autobiogràfic anomenat “llegat familiar”, que incideix en una bona part de les vivències de qui l’emprèn, és supervisat en tot moment per professionals amb experiència que, a través d’un treball complementari, canalitzen tot allò que es pugui derivar del procés de treball.
L’equip:
Yolanda Pérez (auxiliar d’infermeria especialitzada en PNL)
Montse Bueno (periodista i escoltadora)
…i els seus col·laboradors:
Àngels Cererols (metgessa)
Ricardo de Jodar (fisioterapeuta)
…estem molt contents perquè ja podem fer públic el nostre nou díptic de presentació…que encapçala aquesta inserció. 

Disset edicions i més de 400 alumnes


La inauguració de la dissetena edició del Màster i Diplomatura de Postgrau en Psicogeriatria, organitzat per Les  Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús i el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) – aquest divendres, dia 24 d’octubre -, ha comptat amb la presència del professor Dr. Antonio Lobo Satué, catedràtic de psiquiatria de la Universitat de Saragossa, que ha pronunciat la conferència inaugural titulada “Contribució de l’epidemiologia psiquiàtrica en el camp de les demències: experiències dels projectes Zarademp i Eurodem”.
Aquesta formació, que té com a objectiu proporcionar una visió global i integradora de la psicogeriatria i de les seves implicacions, busca assolir un millor coneixement interdisciplinari en el tractament dels problemes clínics des dels camps biològic, psicològic i social, responent a la demanda creixent d’experts per atendre els equipaments dedicats a l’assistència integral de persones grans.
El seu codirector, el Dr. Manuel Sánchez, psiquiatre i coordinador de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica de l’Hospital del Sagrat Cor de Martorell, que ha mostrat en més d’una ocasió el seu interès pel meu treball com a escoltadora i els projectes que se n’han derivat, va poder conèixer el programa de treball de l’Equip Som i Sentim de la mà de qui el fem possible: la Yolanda Pérez i jo mateixa.

Memòria Programa Som i Sentim (Llambrusca)

L’estimulació cognitiva i emocional a partir d’un llegat familiar com a teràpia per a persones diagnosticades d’una malaltia neurodegenerativa és efectiva fins al punt que, com ha estat amb el primer usuari que ha complert amb un cicle complert, té com a resultat facilitar, no només una millora física i emocional perfectament comprovable, si no també eines per continuar avançant malgrat que el programa de treball hagi finalitzat.
De la memòria del treball, que aborda nombrosos aspectes vinculats tant a la naturalesa de la iniciativa com al procés seguit,  se’n desprèn un potencial que, ben canalitzat, pot aportar una molt millor qualitat de vida al propi usuari, al seu vetllador i a la seva família.
En aquest cas en particular, quan les filles de l’usuari van adherir-se al programa ens van parlar d’un pare apàtic i irritable, i d’una convivència entre malalt i vetllador (la seva esposa) summament difícil, sobretot perquè la seva contribució a cobrir les seves pròpies necessitats com les de la llar eren inexistents. Físicament, gairebé no podia caminar sense bastó i les dificultats per vocalitzar feia que no se’l pogués gairebé entendre. Al llarg d’uns mesos, paulatinament, ha anat verbalitzant i expressant aquells fets i emocions més extremes per, poc a poc, anar reflexionant sobre aspectes més quotidians, usuals i, fins i tot, trivials. La perspectiva que aquesta actitud li ha atorgat, li ha permès anar abordant aspectes de la seva vida actual per, un per un, anar canalitzant-los vers una més acceptable qualitat vital.
Actualment, l’usuari sovint s’oblida del seu bastó; llueix un aspecte molt més relaxat; la seva capacitat d’expressar-se ha millorat fins al punt que s’atreveix a parlar en públic i ha demanat a les seves filles que – en motiu del seu aniversari – li regalessin una tablet, amb la qual està descobrint un nou univers.
Fotografia: gentilesa de la Lídia Oñate

Els primers resultats d’un llegat familiar es fan públics

La revista El Cargol ens va entrevistar a les integrants del programa Som i Sentim de Llambrusca Alzheimer Penedès en motiu de la culminació del primer llegat familiar. La trobada, que va comptar amb la presència del primer l’usuari que s’ha beneficiat de la iniciativa des del seu inici i fins al seu final, va ser molt interessant i, de fet, ha constituït el punt de partida per la memòria que prepararem per donar a conèixer els resultats del projecte en diferents àmbits. La periodista Lídia Oñate va tenir en tot moment la capacitat de saber respectar la sensibilitat de l’usuari i alhora aprofundir en el rerefons del treball d’estimulació cognitiva. L’enllaç:

http://www.elcargol.com/index.php/entrevistes/3105-finalitza-el-primer-llegat-familiar-al-penedes-montse-bueno-hem-apres-que-si-un-vol-les-coses-poden-ser