La iaia n’ha complert cent

La Lola no es creu que tingui cent anys. Fa tan de temps que diu que en té quaranta que, entre el costum i els efectes de la demència, no és capaç d’acceptar el fet. El passat dijous li van retre homenatge les administracions, tant autonòmica com local. 

Ella va ser possiblement la meva primera escoltada. 
Gràcies a ella he aprés, tot i que m’ho va fer entendre sense en absolut ser-ne conscient, que si paguem per anar a la perruqueria i estar guapes, un aspecte molt important però, alhora, superficial; si paguem per anar al metge, perquè comprovi que, efectivament, dins del nostre cos físic tot funcioni; si paguem perquè ens vinguin a fer les feines més feixugues de casa, perquè pretenem viure més o menys dignament des d’un punt de vista, com a mínim, higiènic… també és possible que algunes persones es plantegin pagar per obtenir tot allò que s’erigeix com el motor de la seva vida, sobretot quan es tracte d’estímuls de caire emocional i d’il·lusions.

Els ciutadans estem oberts a pagar elevades quantitats de diners per les coses més inversemblants i, en canvi, per les que de debò necessitem, ens ho pensem molt o en som reticents.

Tot descobrint la tasca de l’European Reminiscence Network



Summament interessant la reminiscència, aquest acte que ens permet recordar el passat de manera positiva tot pensant, explicant o revivint actes, fets, vivències o experiències o moments del nostre propi passat. 
En l’actualitat, és un fenomen que es planteja com una eina de comunicació entre la persona afectada per una demència i el seu familiar proper. A través dels propis records i amb material que fa de vehicle per facilitar l’evocació – i les emocions que desperten – es treballen maneres d’afavorir la comunicació: es reviuen vells vincles i se’n generen de nous, tot fent una estimulació emocional i cognitiva que reforça el sentiment d’identitat i utilitat de les persones afectades. 
Aquesta setmana he tingut la grata oportunitat d’assistir a la formació en aquesta matèria que forma part d’un projecte de certificació que ofereix l’European Reminiscence Network (http://www.europeanreminiscencenetwork.org/): una xarxa de 11 entitats europees – entre les quals hi ha Alzheimer Catalunya – que usen aquesta tècnica com a intervenció per a persones afectades de demència. 
Ha estat una experiència basada en el model de l’Atenció Centrada en la Persona desenvolupat pel Bradford Dementia Group de la Universitat de Bradford al Regne Unitkl, i en el projecte de reminiscència RYCT (Remember Yesterday, Caring Today), desenvolupat per l’ERN i liderat Pam Schweitzer, coautora del llibre Remembering Yesterday, Carin Today. Reminiscence in Dementia Care. A guide to good practice. 
Els dos responsables de la formació: la Duna Ulsamer Riera i el Raül Vilar Heras van saber, d’una banda, posar-nos en situació i, de l’altra, implicar-nos en el concepte fins – a través de diverses dinàmiques – fent-se’l nostre. 

Llegats familiars: un inici satisfactori


Han començat el seu funcionament els Llegats Familiars, que recentment ha posat en marxa l’Associació Llambrusca – Alzheimer Penedès i que es dur a terme els matins dins del Programa Som i Sentim. Aquest projecte – que afronto en qualitat d’escoltadora, junt amb l’auxiliar d’infermeria, Yolanda Pérez, i amb la supervisió de la metgessa Àngels Cererols – proposa una experiència innovadora encaminada a millorar la qualitat de vida dels ciutadans a través d’un treball d’estimulació cognitiva beneficiós a nivell físic i emocional.  
Els Llegats Familiars emmarcats dins d’un tipus d’estimulació cognitiva anomenada reminiscència que, essencialment, estimula la funció del llenguatge i la memòria i ha demostrat ser útil, entre d’altres coses, en la prevenció de la depressió de la gent gran. En el cas de haver estat diagnosticat de demència, donat que la memòria perdura fins ben avançada la malaltia, l’individu és capaç de comunicar records de successos antics i de la seva pròpia biografia, treballant i, al mateix temps, deixant un llegat familiar per les persones que l’envolten i les que el seguiran. 
Així doncs, l’equip de treball del programa ja està podent comprovar com aquesta nova tècnica d’estimulació cognitiva motivadora i de caràcter global aporta, efectivament, a la persona gran o bé al malalt un sentiment d’identitat, d’autoestima i continuïtat familiar.

Martin Prince: 10/66 Dementia Research Group


El professor Martin Prince, del Head of Health Service & Population Research Departament de l’Institute of Psychiatry, al David Goldberg Centre del King’s College de Londres (amb barba, a l’esquerra de la imatge, junt al Dr. Manel Sánchez Pérez), ha estat el convidat d’honor a l’acte inaugural de la setzena edició del Màster i Diplomatura de postgrau en Psicogeriatria, dirigit pel Dr. Manel Sánchez Pérez, que s’imparteix auspiciat per les Germanes Hospitalàries. Hospital Sagrat Cor i la Universitat Autònoma de Barcelona. 
Titulada “Ageing and Public Health in Lower Middle Income Countries. The Work of the 10/66 Dementia Research Group”, la conferència – a la qual he tingut la sort d’assistir com a convidada degut a la meva puntual col·laboració durant el curs – ha suposat una aproximació exhaustiva al fenomen de la demència, a partir dels estudis que aquest grup de treball desenvolupa des de fa 15 anys arreu del món.  
Al marge de les excel·lents i planeres referències que aquest expert ha exposat pel que fa als resultats del treball des d’un punt de vista tècnic i especialitzat, m’agradaria destacar alguns comentaris seus que han despertat el meu interès en relació a la meva tasca com a escoltadora. 
En primer lloc, en Martin Prince ha constatat, d’una banda, que en l’actualitat hi ha diagnosticades al món 36 milions de persones amb demència i que aquesta xifra es duplicarà el 2030 i, d’una altra banda, que es detecten 7,7 milions de casos nous cada any. Com a resultat de tot plegat, en un futur proper aquesta malaltia es convertirà en una epidèmia, sobretot als països pobres. 
En segon lloc que, pel que es desprèn dels estudis, la demència té el seu inici entre persones de mitjana edat, tot i que no es manifesta fins a una edat avançada i que, per tant, contribuir a desenvolupar un cervell sa, que eviti tots aquells factors que s’ha demostrat que influeixen en l’aparició de la malaltia, permet construir una mena de reserva cognitiva, de la qual es nodreix l’individuo arribat el moment. 
En tercer lloc, aquest expert comentava com a anècdota – a mi personalment em sembla molt significatiu – que quan un dels seus grups de treball determina una àrea de captació i els seus membres es posen a treballar amb persones de 65 anys o més, observen com n’estan d’encantats que algú es molesti en entrevistar-los i els permeti expressar-se, més enllà de que a la pràctica n’obtinguin un reconeixement mèdic gratuït. 
En quart lloc, va recalcar que, a més de persones susceptibles de ser dependents, els individus d’edat avançada constitueixen un important recurs per la societat i les seves famílies perquè la seva saviesa i riquesa reverteix cap a aquests dos estaments. I, en aquest sentit, va dir que ell i el seu equip consideraven de gran importància incentivar les atencions familiars de qualitat.  
L’e.mail del 10/66 Dementia Research Group és: www.alz.co.uk/1066

 

La iniciativa Siempre Secos

L’Alberto Muñoz i la Mònica Rodríguez, ideòlegs del projecte Siempre Secos – que consisteix en un sensor d’humitat per a bolquers – expliquen que un dels molts motius pels quals els seu producte és beneficiós és perquè evita molestar innecessàriament a la persona que pateix pèrdues d’orina – sigui per la raó que sigui – mentre, per exemple, descansa o està portant a terme una activitat engrescadora. 
Aquest avantatge, a més de millorar la qualitat de vida d’aquella persona, sobretot en el cas de persones dependents i/o afectades per algun tipus de demència, evita situacions violentes o bé conflictes potencialment evitables. 
Una vegada, un cuidador d’una residència d’avis que feia el torn de nit m’explicava que el que més greu li sabia de la seva feina – amb molta diferència vers altres tasques – era despertar al resident/a per canviar-li el bolquer quan dormia profundament o feia molt de fred perquè, moltes vegades, d’haver disposat de més informació sobre el seu estat, no hagués calgut. Però, és clar, em deia, no era tampoc convenient arriscar-se a saltar-se la pauta establerta perquè aquell home o dona podia patir conseqüències desagradables si passava moltes hores moll o brut. 
Segurament, aquest cuidador professional, i tants d’altres a nivell particular, així com els propis afectats si viuen sols o bé passen per aquesta situació puntualment, estaran summament agraïts a un enginy que millora la seva qualitat de vida i, jo m’atreviria a dir, la seva vida. 
Us passo l’enllaç amb el programa de TV3 “Divendres”, on Pau García-Milá explica molt bé en què consisteix el projecte:

Roda de Premsa. Presentació Llegats Familiars


L’Associació Llambrusca – Alzheimer Penedès posa en marxa una experiència innovadora encaminada a millorar la qualitat de vida dels ciutadans en general, i en particular de les persones afectades en un període inicial per malalties vinculades a la demència, així com la dels seus familiars.

Vilafranca del Penedès, 17 de setembre de 2013.
L’entitat penedesenca endega una activitat que, per una banda, és un treball d’estimulació cognitiva beneficiós a nivell físic i emocional i, per una altra banda, contribueix a dignificar la persona i la seva trajectòria vital. L’experiència permet, entre d’altres aspectes, activar l’expressió emocional a través de les vivències i mantenir viva la memòria personal. El relat resultant s’anomena “llegat familiar”.
Per tal d’assolir aquests objectius es posa a l’abast de l’usuari – pateixi o no degeneració cognitiva, o bé estigui o no diagnosticat de qualsevol tipus de demència – un mitjà d’expressió basat en la paraula, que un escoltador professional transformarà en un document escrit – del tot confidencial – que servirà per obtenir un treball a nivell individual i que, al mateix temps, permetrà donar a conèixer als descendents quin ha estat el bagatge personal d’aquell familiar.
Els llegats familiars podríem emmarcar-los dins d’un tipus d’estimulació cognitiva anomenada Reminiscència. La reminiscència estimula bàsicament la funció del llenguatge i la memòria i ha demostrat ser útil, entre d’altres coses, en la prevenció de la depressió de la gent gran.
En la demència, una de les funcions cognitives que més s’afecta és la memòria però s’ha vist, que fins ben avançada la malaltia, el malalt manté records de successos antics i de la seva pròpia biografia.
Els llegats familiarspretenen ser, doncs, una tècnica d’estimulació cognitiva motivadora que, a més a més, aporti al malalt un sentiment d’identitat, d’autoestima i continuïtat familiar.
El concepte inicial ja fa mesos que és dut a terme en el context de famílies sensibilitzades en millorar la qualitat de vida de les seves persones grans. Els resultats d’aquesta experiència primera han estat summament positius. És important remarcar que l’activitat, tot i que s’ha creat per a incentivar a persones vinculades a Llambrusca, és obert a la
ciutadania en general i, per tant, va dirigit a tothom qui tingui una certa inquietud per deixar constància de què ha estat la seva trajectòria vital, o bé per a familiars que desitgin disposar d’una espècie de quadern de bitàcola familiar, que lògicament serà propi i únic. 
Per a més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb Llambrusca:
C/. Pere el Gran, 32, 1a planta.
08720 – Vilafranca del Penedès
Tel. 617 669 347 
llambrusca@llambrusca.org