El llegat d’en Diego

En Diego és mort però, afortunadament, no ha tingut un final marcat pel patiment. Els seus darrers anys de vida ha pogut rebre una sèrie d’estímuls que han fet possible que conservés la il·lusió per seguir endavant. I la seva família l’ha acompanyat, i molt, en aquest viatge.
Ell i els seus tres fills van confiar en mi per fer un dels meus primers llegats familiars. De fet, va ser el primer d’arribar a ser culminat. D’això en fa un parell d’anys. I els estic molt i molt agraïda per la seva confiança i per creure que en allò que els proposava una escoltadora.
En Diego Martínez Méndez era una persona sensible i curiosa que va néixer en un context històric nefast – la Guerra Civil Espanyola – i en un entorn en el qual la gran majoria de la població vivia en la misèria. En les seves circumstàncies, només la picardia, la capacitat d’esforç i l’esperit de lluita podien reservar-li un camí vers la subsistència. Però és que, a més, es distingia per ser llest i bona persona. 
Estimava la seva dona i els seus fills, i sempre va voler el millor per a ells. I ho fes millor o pitjor, el cas és que els seus fills sempre han estat al seu costat, des de l’estimació i també des d’un profund respecte pel tarannà d’aquell pare inusual que, entre d’altres coses, ha estat reconegut per ser enginyós, poeta i comunicador.
El vincle que s’estableix entre un escoltat i un escoltador és molt especial. Es crea en una mena d’univers paral·lel, en el qual tot flueix. És còmode i satisfactori perquè les persones ens tornem persones, més enllà de les conviccions i les obligacions socials. I, per tant, esdevé un espai d’aprenentatge vital mutu.
Ahir, als tres fills d’en Diego: en Manel, la Fina i l’Eli, els hi vaig desitjar que la força del seu pare els acompanyi al llarg de la resta de la seva existència…
…i espero que a mi també.
¡Va por ti, Diego!
Anuncis

Programa Som i Sentim: llest per presentar-se a entitats i col•lectius

El programa d’estimulació cognitiva i emocional a partir d’un projecte autobiogràfic anomenat “llegat familiar” ja és a punt per ser proposat a membres d’entitats i col·lectius d’arreu. 
Després de dur a terme una recreació de tal i com serà el taller de presentació, i gràcies a poder comptar amb la col·laboració voluntària d’uns primers assistents amb gran capacitat, tant a nivell personal com professional, s’ha pogut valorar el contingut i la forma i, per tant, s’ha dotat a l’equip de treball d’un conjunt de valuoses eines a partir de les quals poder exercir aquesta  tasca. 
Afinar el guió final i comptar amb recursos a l’hora de conduir o reconduir les posades en escena ha estat possible gràcies a la participació activa i els parés i opinions de qui ha tingut l’amabilitat de participar en aquesta sessió prèvia. 
El taller està concebut com una experiència en sí mateixa, i el seu objectiu final consisteix en deixar constància als assistents de què és i què aporta el programa de treball, de manera que, en cada cas, es pugui tenir una idea en relació a si agrada la proposta i si pot aportar alguna millora en termes de qualitat de vida.  

“La vida des de les emocions”

El programa d’estimulació cognitiva i emocional a partir del projecte autobiogràfic anomenat “llegat familiar”, que incideix en una bona part de les vivències de qui l’emprèn, és supervisat en tot moment per professionals amb experiència que, a través d’un treball complementari, canalitzen tot allò que es pugui derivar del procés de treball.
L’equip:
Yolanda Pérez (auxiliar d’infermeria especialitzada en PNL)
Montse Bueno (periodista i escoltadora)
…i els seus col·laboradors:
Àngels Cererols (metgessa)
Ricardo de Jodar (fisioterapeuta)
…estem molt contents perquè ja podem fer públic el nostre nou díptic de presentació…que encapçala aquesta inserció. 

Llegats familiars o biografies amb valor afegit també a Londres

L’Alberto Muñoz, enginyer i psicòleg, i la Mònica Rodríguez, experta en marketing, són els ideòlegs del projecte SiempreSecos, que actualment estan desenvolupant al Regne Unit com a AkaAlwaysDry. Des d’un bon començament, aquests dos emprenedors – als que considero uns molt bons amics – s’han mostrat entusiasmats amb el meu projecte de llegats familiars o, com a ells els hi agrada anomenar-los, biografies amb valor afegit. És més, l’Alberto va ser qui em va ajudar, des d’un punt de vista d’actitud, a l’hora d’emprendre el meu treball de recerca com a escoltadora.
Durant la seva estança a Gran Bretanya han creat un projecte – Tell the Tale – que, en certa forma, emula el treball que jo estic intentant portar a terme aquí. Naturalment, el modus operandi és diferent: d’una banda, perquè ells no seran directament els qui elaboraran els llegats familiars – ho faran escriptors – i, de l’altra, perquè els valors culturals i les sensibilitats són diferents a cada país.
Estic molt contenta i emocionada amb aquesta iniciativa seva i espero que, molt aviat, pugui a viatjar a Londres, per compartir amb altres “escoltadors” les meves experiències.
Enllaç:

Una mena de trasllat a un altre món

Quan es comença un llegat familiar, l’escoltador sent que s’aproxima una experiència vital molt emocionant. De fet, quan s’està acompanyant a algú que repassa les seves vivències i efectua reflexions vitals s’inicia una mena de trasllat a un altre món, tant mental com físicament, com si es tractés d’una circumstància possible en sí mateixa. Aquesta sensació de viatge imaginari que sembla plenament real és una de les situacions més potents que he tingut la sort de viure a la meva vida. Si, a més, resulta que per tal de portar a terme el llegat t’has de traslladar a un entorn natural on no havies estat mai, el procés encara acaba sent  més atractiu.

Memòria Programa Som i Sentim (Llambrusca)

L’estimulació cognitiva i emocional a partir d’un llegat familiar com a teràpia per a persones diagnosticades d’una malaltia neurodegenerativa és efectiva fins al punt que, com ha estat amb el primer usuari que ha complert amb un cicle complert, té com a resultat facilitar, no només una millora física i emocional perfectament comprovable, si no també eines per continuar avançant malgrat que el programa de treball hagi finalitzat.
De la memòria del treball, que aborda nombrosos aspectes vinculats tant a la naturalesa de la iniciativa com al procés seguit,  se’n desprèn un potencial que, ben canalitzat, pot aportar una molt millor qualitat de vida al propi usuari, al seu vetllador i a la seva família.
En aquest cas en particular, quan les filles de l’usuari van adherir-se al programa ens van parlar d’un pare apàtic i irritable, i d’una convivència entre malalt i vetllador (la seva esposa) summament difícil, sobretot perquè la seva contribució a cobrir les seves pròpies necessitats com les de la llar eren inexistents. Físicament, gairebé no podia caminar sense bastó i les dificultats per vocalitzar feia que no se’l pogués gairebé entendre. Al llarg d’uns mesos, paulatinament, ha anat verbalitzant i expressant aquells fets i emocions més extremes per, poc a poc, anar reflexionant sobre aspectes més quotidians, usuals i, fins i tot, trivials. La perspectiva que aquesta actitud li ha atorgat, li ha permès anar abordant aspectes de la seva vida actual per, un per un, anar canalitzant-los vers una més acceptable qualitat vital.
Actualment, l’usuari sovint s’oblida del seu bastó; llueix un aspecte molt més relaxat; la seva capacitat d’expressar-se ha millorat fins al punt que s’atreveix a parlar en públic i ha demanat a les seves filles que – en motiu del seu aniversari – li regalessin una tablet, amb la qual està descobrint un nou univers.
Fotografia: gentilesa de la Lídia Oñate

Els primers resultats d’un llegat familiar es fan públics

La revista El Cargol ens va entrevistar a les integrants del programa Som i Sentim de Llambrusca Alzheimer Penedès en motiu de la culminació del primer llegat familiar. La trobada, que va comptar amb la presència del primer l’usuari que s’ha beneficiat de la iniciativa des del seu inici i fins al seu final, va ser molt interessant i, de fet, ha constituït el punt de partida per la memòria que prepararem per donar a conèixer els resultats del projecte en diferents àmbits. La periodista Lídia Oñate va tenir en tot moment la capacitat de saber respectar la sensibilitat de l’usuari i alhora aprofundir en el rerefons del treball d’estimulació cognitiva. L’enllaç:

http://www.elcargol.com/index.php/entrevistes/3105-finalitza-el-primer-llegat-familiar-al-penedes-montse-bueno-hem-apres-que-si-un-vol-les-coses-poden-ser