Quan la Roma arribà a la residencia…

Us animo a llegir aquest article que publiquem a la pròxima edició de Petjades, la revista de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell. Els comentaris dels responsables de la Residència Sant Miquel de Viladecavalls, ubicada al Vallès Occidental (Barcelona), són molt interessants. L’article explica les reaccions dels diferents residents pel que fa a expressió i comunicació a partir dels estímuls desencadenats per l’arribada al centre d’una gossa adoptada a les instal·lacions de Sabadell. 

Anuncis

Diàlegs equilibrats


Ha estat una sorpresa molt agradable descobrir el llibre “Saber cuidarse para poder cuidar”, de Fidel Delgado. Aquest psicòleg clínic i especialista en psicologia hospitalària ens obsequia amb un document original i lúcid, que ens parla de la comunicació, tant amb nosaltres mateixos com amb els altres. En uns moments en que moltes persones creiem que el conèixer-se a un mateix és essencial per poder establir un diàleg equilibrat amb els altres, llegir texts com els seus resulta interessant i agradable.
Ens regala perles com, per exemple:
“El sabio sabe que el provecho de otros es también el suyo”
“Acoger lo que llega. Soltar lo que se va. Saberme en “buenas manos”.
 “Muchas gracias a quienes cuidando de sí ya cuidan de otros…y además comparten honestamente lo que funciona”.
“Cuidando tu cuerpo ya cuidas de otros”.
Ens suggereix:
“Date el lujo de Bioregalar:
Si quieres acertar con lo más deseado y valioso, en estos tiempos no olvides regalar:
-Cercanía sincera, que salve distancias y prejuicios,
– Escucha profunda, que facilita el deshogarse y expresarse sin temor
…”
I ens explica que:
“…un modo de consuelo saludable en:
Comunicación: abrir espacios para drenar gritos, penas,..escuchando 10 veces más que hablando. Respetar silencios.”
Naturalment, aquest és l’aperitiu d’un munt de claus i propostes que, com a mínim, fan reflexionar.

Urgeix fer un món més solidari i més feliç

Detalls de l’entrevista que Ima Sanchís li fa a al metge especialista en malalts crítics Jorge Campamà a la secció La Contra de La Vanguardia del dilluns, 27 de gener de 2014
“És urgent fer un món més solidari i més feliç”
“El seu dia a dia són els malalts crítics…
Sí, i he entès que com n’és d’important agafar la mà, sense guants, als pacients; mirar als ulls i ser conscient que el que es veu al fons de les pupil·les humanes és bestial. 
(…) correm el risc que entre les generacions modernes de metges la capacitat d’empatitzar no sigui un actiu important, i és fonamental. 
(…) En l’exercici de la medicina, ciència i espiritualitat no es poden separar.
(…) si el malalt rep l’analgèsia adequada, l’afecte necessari i un missatge d’esperança, sempre respectuós i obert amb cada manera de pensar, és capaç de recórrer el final del camí amb dignitat, fins i tot pot arribar a concloure somnis, obres, afectes, comiats…, i creuar el llindar amb una serenitat gairebé màgica. 
(…) No vull pagar el preu de deshumanitzar-me per ser capaç de treballar. 
(…) Em sembla estúpid reprimir aquestes emocions que em fan ser el millor que puc arribar a ser.”

Las existencias de una vida


Extracte d’un article que porta per títol “Un triumfo con sufrimiento al fondo” i que ha escrit Rosa Montero. El text ha estat publicat a la secció Maneras de Vivir de El País Semanal.
“Todos los que ya tenemos cierta edad sabemos que en una vida siempre hay varias vidas. Yo voy como por mi tercera existencia importante, sin contar las ramas colaterales de pequeñas vidillas. (…) Lo importante es saber qué hacer con esas otras vidas. Cómo construirlas mejor, cómo aprender.”

Trestercios


…Tirar de hilos hasta ver que hay al final es una metáfora sumamente atractiva para aquellos que viven en el territorio de las inquietudes y las ilusiones. Es sorprendente observar como, si se tira de un hilo, van apareciendo muchos otros como quien no quiere la cosa. No es  una cuestión de hilos más o menos largos; ni de hilos más o menos gruesos, ni siquiera de hilos más o menos valiosos, es una cuestión de colores, del color del que sea el hilo que se nos presenta. Esa intuición que pasa por nuestra mente de refilón y se dirige directamente al inconsciente registra muy bien el mensaje que mandan los colores y lo devuelve – generosamente – en forma una lucidez dotada de gran espontaneidad, que puede llegar a sorprender al propio individuo que la genera.
Y me pasó a mí, ni a mi prima, ni a mi amiga, ni a mi hermana del alma,…a mí. Fue un instante y en esa décima de segundo se materializó en forma de objetivo. Difuso al principio, pero cada vez más intenso y preciso, de modo que pude empezar a abrazarlo y sentir la satisfacción que proporcionaba desde muy al principio. El final de un primer hilo me llevó a la escucha. Y el final de una serie de hilos – con los que logré reunir toda la escalera de colores – a una profesión, la de escuchadora…

http://www.dlozanofoto.com/Trestercios/foto-tres-tercios/escucha/

L’equilibri i el llegat familiar

La mestre i especialista en orientació familiar, Victòria Cardona, escriu al seu llibre titulat “Som avis” – a més de molts altres passatges interessants – una sèrie de reflexions sobre el vincle entre els avis i els adolescents, i també sobre el llegat familiar que a mi, arrel de la meva trajectòria com a escoltadora, em semblen especialment interessants:
“Adolescents i avis estem en dues etapes singulars: els avis poden estar jubilats o amb alguna dificultat per acceptar algun canvi i arribar a trobar el seu equilibri, i els adolescents estan en el procés de configurar la seva personalitat per arribar a madurar. 
Entre avis i adolescents hi ha normalment una bona complicitat que beneficia a les dues generacions. Estar junts és també una forma de renovar-se personalment. Els avis es troben més joves per dins i més actualitzats, els adolescents es troben importants en veure que són sempre simpàtics i agradables als seus avis. 
(…)
Certament que cada família transmet el que ha viscut. Hi pot haver una gran varietat de formes de transmissió de les arrels pel fet que cada família és un món i tots el veuen de diferent color. Cadascú té el seu estil, viu la seva llibertat de forma singular i pren les seves decisions segons la seva responsabilitat amb la seva peculiar manera de ser, segons les circumstàncies personals. 
Tots necessitem més que mai de l’experiència i presència dels adults i dels grans que estan a prop de nosaltres. Si l’avi, si l’ancià – que és portador de tot el bagatge de saviesa – queda arraconat i ningú no l’escolta, quantes ensopegades ens donarem i quantes – si li fem cas – ens n’estalviariem?”
Esmenta una cita que a mi també m’agradaria reproduir:
“Envellir és com escalar una gran muntanya, mentre es fa la pujada les forces minven, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena” Ingmar Bergman