El llegat d’en Diego

I és que, en el fons i des de fa ja un temps, algunes persones grans reivindiquen el dret a decidir com volen viure la darrera etapa de la seva vida. Aquesta és una postura que recull, encara amb més força i empenta, el col·lectiu de persones que els segueix generacionalment i que, tot i que encara els resten uns anys per arribar a aquesta situació, comencen a rumiar-hi; buscant, a més d’un model, una substancial millor qualitat de vida. I sobretot i com a deferència a aquests militants més joves, els veterans ja han advertit que, si per alguna circumstancia, algú es veu obligat a abandonar el projecte, pot vendre el pis o bé deixar-lo en herència; ara bé, mai podrà especular amb ell.
Agraeixo a la Yolanda que pensés que el meu treball de recerca mereixia una aparició al periòdic vallesà i que, a més, em brindés l’oportunitat de dur a terme una conversa tant propera i en un ambient tan distès – dels que es generen entre persones que fa molt de temps que no es veuen, però que conserven un no se què que els vincula -, i que em permetés esplaiar-me, tot relatant-li aquesta tasca tant interessant i satisfactòria que ja fa uns anys que duc a terme.