SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: MARÇ

Aquest mes de març, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a com n’és de diferent cuidar a la parella en funció de si el que cuida ho fa des de l’amor o bé si s’hi apropa des de l’obligació. De la mateixa manera, el que rep, entoma que en tinguin cura de forma molt diferent si ho fa des de l’acceptació o bé si només es veu amb cor de fer-ho des de la impotència.

Enllaç La Fura:

http://lafurapenedes.cat/cuidar-des-de-lamor-o-des-de-lobligacio/

Text:

Cuidar des de l’amor o des de l’obligació

Cuidar de la parella quan ens fem grans i apareixen situacions de dependència es pot viure de manera molt diferent en funció de si el que cuida ho fa des de l’amor o bé si s’hi apropa des de l’obligació. De la mateixa manera, el que rep, entoma que en tinguin cura de forma molt diferent si ho fa des de l’acceptació o bé si només es veu amb cor de fer-ho des de la impotència.

Ara fa unes setmanes, una amiga m’explicava que se n’havia adonat de com n’estava de deteriorada la relació entre els seus pares quan un dels dos va haver de començar a cuidar de l’altre. De cop i volta, van començar a emergir retrets, discussions, crits, plors,…I va ser conscient que, en bona part, tot allò que estava passant era latent des de feia molts anys i que l’aparició de la dependència únicament ho havia fet aflorar.

Dies enrere, una persona que aprecio i que treballa en l’àmbit social i de la gent gran em comentava que de tant tractar amb famílies a les quals ha d’assessorar en el moment en que comença el deteriorament a causa de la malaltia o l’edat ha entès com n’és d’important una adequada gestió emocional del vincle de parella per arribar a gran i poder viure amb qualitat el procés de dependència. Em comentava, visiblement emocionada, que havia comprovat com n’arriba a ser de tendre la vivència – tot i l’evident duresa de les circumstàncies – per part d’aquelles persones que s’han estimat i han gestionat amb lucidesa i mà esquerra les successives etapes de la seva relació de parella.

Si tenim la sort d’arribar a grans i aleshores vivim en parella és possible que cuidem de la nostra parella o que ella tingui cura de nosaltres, o bé que ens cuidem mútuament. I fins que aquest moment arribi tenim l’oportunitat d’anar aturant-nos, en cada moment que ho considerem oportú, per reflexionar sobre si – en el cas que l’altre arribés a dependre de nosaltres – ens veuríem capaços de cuidar-lo i en el cas que fos així, si seria des de l’amor o bé des de l’obligació.

Anuncis

“L’ENVELLIMENT ÉS COSA DE TOTS”. TERCERA SESSIÓ DE TREBALL: “NOVES TECNOLOGIES”

La tercera sessió de treball del projecte “L’envelliment és cosa de tots”, que facilita l’equip de treball multidisplinari Millora’t junt amb la Biblioteca Torras i Bages a Vilafranca del Penedès es va centrar en les noves tecnologies.

La jornada es va iniciar amb una eina encaminada a trencar el gel i aconseguir la implicació activa dels assistents i va consistir en efectuar una enquesta sobre la tinença d’aparells electrònics com ara el telèfon mòbil o bé l’ordinador, sobre la connexió a Internet o sobre la pertinença a xarxes socials. El feedback va afavorir el pas següent, el d’entrar en matèria, a través d’un format que fins ara no s’havia utilitzat com és el del power point.

20190212_180719

La metgessa Àngels Cererols va recórrer a dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2017 en relació a l’ús de les TIC a Catalunya
entre persones de 16 i 74 anys per evidenciar l’existència d’una esquerda digital afavorida pel fet que en el marc de la innovació́ tecnològica, si no es tenen en compte els factors socials, en lloc de fomentar lligams i possibilitats es poden  generar desigualtats i crear un distanciament o exclusió́ social. Aquesta exclusió, raonà, es pot donar tant entre països com entre col·lectius dins un mateix país. Podria ser doncs, el cas de la gent gran.

Un repàs a allò que permet la tecnologia

A continuació, es va fer un repàs a allò que les noves tecnologies permeten un cop ha arribat la jubilació o alliberació professional. En primer lloc, un cop superada la por a la tecnologia i a desenvolupar tasques amb el programari de l’ordinador – com ara escriure, retocar imatges, fer fitxes de la biblioteca personal…- i a navegar a través d’Internet – buscar informació, comunicar-se amb el correu electrònic o els xats, etc. – es converteix en una eina que permet assumir reptes i ajuda a sentir-se millor. En segon lloc, possibilita aprendre i informar-se; un aspecte molt important si es té en compte que moltes persones grans no van poder estudiar en el seu moment i consideren que arribada una determinada edat és un moment molt oportú per fer-ho. En tercer lloc, per entretenir-se perquè entretenint-se es pot aprendre també molt i, de vegades, fins i tot millor. En quart lloc, per descobrir tot un món. Amb l’arribada de l’alliberació professional es passa a formar part d’un col·lectiu al qual, de la mà del món digital, se li obren uns horitzons que ni tan sols imaginen. Els usos que més agraden estan relacionats sobretot amb “Internet com a gran porta oberta”. Aquest factor és encara més important en casos de poca mobilitat per part de la persona.

En cinquè lloc, contribueix a potenciar les aficions, ja que les TIC o tecnologies de la comunicació i la informació ofereixen noves possibilitats aplicables als “hobbies” personals: escriure, dibuixar, fotografiar, etc. En sisè lloc, afavoreix la connexió amb fills i néts. La tecnologia té un factor intergeneracional d’apropament tecnològic dels avis i àvies als seus descendents. Això passa especialment amb els néts, als quals – per posar un exemple – poden ajudar a fer els deures amb l’ordinador. En setè lloc, ajuda a superar la por a la soledat, donat que la relació amb altres en espais d’ús públic o a través de la xarxa ajuda a gestionar l’aïllament a partir de la comunicació. I, finalment, afavoreix l’estimulació cognitiva i física en un moment en que aquestes capacitats comencen a perdre’s. Les TIC ajuden a fer un manteniment de la ment (millorar la memòria, l’expressió verbal, etc.) i el cos (com ara la motricitat fent servir el ratolí i el teclat).

I, acabat aquest apartat, la metgessa va reflexionar sobre el fet que el coneixement de les noves tecnologies esdevé una necessitat si es vol accedir als serveis que s’ofereixen des de les empreses i des de l’administració i, al mateix temps, són una oportunitat per aprendre noves habilitats i mantenir-se en contacte amb l’entorn social. Es va arribar al final d’aquest apartat amb la recomanació de la següent documentació:

“Mi interfaz de acceso”. CEAPAT IMSERSO 2013

“Tecnología y personas mayores”. CEAPAT IMSERSO 2015

“Como hacer Apps accesibles”. CEAPAT IMSERSO 2013

Recerca mèdica

Centrant-se en la recerca mèdica, s’aborden quatre línies principals:

La vinculada a les persones amb mobilitat física reduïda, a les que viuen en pobles isolats i lluny de l’hospital o a les que es desorienten si se les treu del seu context habitual. Un exemple n’és el Health4Sleep, que és una aplicació mòbil desenvolupada per l’IBEC i l’Hospital Clínic. El dispositiu s’enganxa a l’abdomen de la persona amb problemes respiratoris, per captar els moviments  del diafragma i fer el seguiment de les apnees mentre dorm.

Les que tenen a veure amb la contractació de persones perquè cuidin de la gent gran. Es tracta d’una gran despesa que podria ser complementada, i fins i tot substituïda, per un robot. En aquest cas l’exemple és el sistema Rehabilitation Gaming System, que s’ha ideat per millorar la recuperació de pacients que han patit un ictus, mitjançant realitat virtual. Es pot fer servir a l’hospital o a casa. Consta d’un ordinador i d’un sistema Kinect per fer la rehabilitació més intensiva i motivadora.

Per proporcionar un diagnòstic més ràpid i per poder oferir un tractament el més aviat possible i minimitzar les conseqüències discapacitants d’una malaltia. Apoderar el pacient i fer-lo partícip de la seva salut. En aquest sentit, l’IBEC treballa en el disseny d’un xip per detectar diferents malalties. Un exemple seria poder detectar si l’origen de l’ictus és una hemorràgia o una trombosi. La diferència és important perquè els tractaments són diferents. La prova es podria fer a l’ambulància per no perdre temps.

Pel que fa a la medicina regenerativa – per reparar teixits i òrgans danyats a causa de l’envelliment, de la mateixa manera que es canvien les peces d’un cotxe -, existeixen iniciatives diverses: implantant cèl·lules mare, o introduint biomaterials que potenciïn la pròpia regeneració que té el cos. La bioimpressió 3D és una tecnologia emergent que permet crear teixits ad hoc per aplicacions en medicina regenerativa. Un exemple el trobem també a l’equip d’Investigadors de l’IBEC, que estant treballant amb la bioimpressora 3D per aconseguir crear ronyons i empelts cardíacs per regenerar les parts mortes dels cors infartats.

Finalment, es tanca aquest apartat amb unes imatges de les aplicacions de la realitat virtual en medecina.

El que més s’utilitza

Les aplicacions que més utilitzen les persones grans per comunicar-se són:

WhatsApp, sens dubte un dels canals més utilitzat per la tercera edat.

El correu electrònic.

Facebook, la xarxa social que els permet estar connectats amb familiars i amics.

Skype, que els permet fer videoconferències i parlar amb familiars o amics que viuen lluny.

Youtube, que els permet veure vídeos i que ja forma part del temps d’oci de moltes persones grans.

Twitter, un dels millors canals per a la gent gran que vol estar informada de l’actualitat de forma ràpida i fàcil.

Linkedin, una xarxa social professional que segueixen mantenint aquells que ja la utilitzaven abans d’arribar a la jubilació.

Però cal tenir en compte que n’hi ha moltíssimes més:

Fit Brains Trainer (Entrenament mental)

Es tracta d’una app que inclou més de 360 sessions d’entrenament mental, que posen a prova la memòria, l’agilitat mental, la concentració, la capacitat de deducció i la percepció visual de la persona que hi juga. Aquesta aplicació també ajuda a la memòria espacial, que és la part de la memòria responsable de “gravar” la informació sobre el propi entorn i la seva orientació espacial. Per exemple, es fa servir aquest tipus de memòria quan ens movem per una ciutat coneguda o quan es recorda la posició d’objectes o patrons visuals. Compta amb més de 3 milions de descàrregues a tot el món, amb ressenyes positives en diversos mitjans, i els seus usuaris comenten haver experimentat:

Millores en la memòria i en la capacitat de recordar.

Augment de la concentració.

Més agilitat i claredat mental.

Millora de la capacitat de deducció.

Millora de l’estat d’ànim

Peak (Jocs Cerebrals)

És una aplicació amb més de 40 jocs elaborats per experts en neurociències, ciències cognitives, educació i jocs. Desafia les habilitats cognitives i exercita el cervell. És gratuïta. S’hi pot practicar la memòria, l’atenció, la solució de problemes, l’agilitat mental, el llenguatge, la coordinació, la creativitat i el control d’emocions.

Alguns dels avantatges que ofereix són:

S’hi pot jugar amb els amics o la família, comparant els mapes cerebrals i els rendiments en els jocs.

Ajuda a lliurar la ment de preocupacions, oferint una experiència tranquil·la, equilibrada i positiva.

Es pot accedir a plans per entrenar habilitats específiques.

Fa que l’entrenament mental sigui divertit i gratificant.

Ofereix la possibilitat d’adquirir un compte Premium per accedir a altres  plans d’entrenament i estadístiques.

Luminosity

És una aplicació creada per científics i dissenyadors experimentats per impulsar la investigació cognitiva.

Avantatges de l’aplicació:

Permet realitzar una anàlisis per observar les fortaleses, debilitats i patrons cognitius de cada persona.

Desafia les habilitats cognitives bàsiques de diferents maneres, donant la sensació d’estar jugant.

Col·laboren amb la comunitat científica treballant amb més de 100 científics del món.

És gratuïta i en castellà.

Three press Match Picture Puzzle Fun

És una app d’observació que es troba disponible en castellà. El seu objectiu és detectar 3 elements que són exactament iguals d’entre els que es mostren en pantalla. Un cop s’ha iniciat una partida, per accedir al menú inicial o inactivar el so cal donar un toc sobre qualsevol part del fons de color. Es tracta d’un joc senzill però entretingut i permet augmentar la dificultat reduint el temps que es té per respondre.

“Paraules amb amics”  Words with friends

És un divertit joc de mots encreuats gratuït que permet mantenir-se connectat amb els amics i família mentre posa a prova la capacitat cerebral i, a més, s’aguditza la ment. Es pot trobar en diversos idiomes, entre ells el castellà.

Amb aquesta aplicació pots:

Lletrejar paraules i resoldre enigmes.

Formar les paraules més extenses i estranyes.

Jugar a qualsevol hora i des de qualsevol lloc.

Desafiar als teus amics i familiars.

Ampliar el vocabulari.

Entrenar diàriament el cervell.

Fer un seguiment del rendiment.

Memory

Es tracta d’un joc de memòria clàssic, apte per a persones de totes les edats.

Algunes característiques són:

Es troba disponible en castellà, anglès, francès i alemany.

Té 5 graus de dificultat i, dins de cadascun, 5 nivells; és a dir, 25 subnivells de dificultat diferents.

Permet treballar la memòria i la concentració.

IDiabetes

Fa un seguiment dels nivells de sucre a la sang.

També fa un control de la insulina i dels medicaments orals, a més de tenir un recordatori de medicació, emmagatzemar l’historial clínic i oferir gràfics interactius.

Runtastic Pro

Serveix per fer exercicis físics com córrer, trotar o muntar en bicicleta, registrant els progressos a cada entrenament. És una eina que té una gran utilitat per controlar la salut

Story before bed

És una aplicació que connecta els avis amb els néts i nétes. Recupera el tradicional moment del conte abans d’anar a dormir, i ofereix la possibilitat de fer una connexió amb la webcam perquè l’avi pugui triar un dels contes oferts per l’aplicació, i llegir-lo als infants abans de ficar-se al llit.

Tuneln Radio

Permet accedir a més de 70.000 emissores de ràdio de tot el món a través d’Internet. També té l’opció d’agregar-les com a favorites.

Pillboxie

És una eina útil per administrar els medicaments i programar els dies per prendre’ls. L’alarma funciona fins i tot quan el dispositiu està apagat i no requereix connexió a Internet.

Prime Alert

És una aplicació que geolocalitza la persona i permet connectar-la amb diferents serveis mèdics en cas d’una emergència. L’eina actua com a botó d’emergència i envia notificacions a diferents persones (inclosos els serveis mèdics) per donar avís de qualsevol imprevist. L’alarma s’activa quan no hi ha moviment durant un temps determinat, en cas d’accident o prement un botó taronja.

Mediasafe

Aquesta app fa un control dels medicaments i les pastilles a través de trucades, e-mails o SMS. Els familiars reben una notificació d’alerta si el pacient no s’ha pres la medicina adequada.

L’escletxa digital de la gent gran: què es pot fer?

Tot i que les noves tecnologies suposen molts avantatges per a la tercera edat, moltes persones grans se’n senten allunyades. Aquesta sensació genera una escletxa digital que és important que anem reduint.

Algunes de les raons per les quals es poden produir són les següents:

El desconeixement. Moltes persones grans desconeixen els usos d’aquests dispositius que els poden ajudar a millorar la seva qualitat de vida.

La complexitat del seu ús. A molta gent l’angoixa el fet d’endinsar-se en un món complex: tenen por d’equivocar-se, de cometre errors que no sàpiguen resoldre, d’esborrar informació sense voler…

La manca de recursos econòmics. L’accés als dispositius i a la tecnologia més actual està limitat per uns costos elevats.

L’exclusió de la tercera edat dels anuncis de productes tecnològics, que rarament protagonitzen les persones grans. Són productes que no van dirigits a aquest sector de la població, cosa que els genera un sentiment d’indiferència.

El parer dels assistents

En general, els assistents compten amb dispositius mòbils, però admeten que no els saben fer anar o bé els fan servir poc. Diuen saber, però, que han de perdre la por perquè, com se’ls reafirma, no s’espatllen així com així. Hi ha persones que afirmen que tenien Internet i ni tan sols n’eren conscients. I d’altres que manifesten no necessitar ordinador perquè amb la tablet es pot arribar a fer tot. Davant de la intenció de poder disposar d’un aparell com aquest per poder prescindir de l’ordinador, se’ls anima a que quan sigui el cas demanin que en comptes de molts petits regals es demani una tablet. I també s’exposa que no cal Wifi perquè les dades del mòbil es poden compartir amb la tablet. Al cap i a la fi, es fa el possible per potenciar el flux d’idees entre els propis assistents, donant un cop de mà quan les converses s’encallen.

La majoria d’usuaris comenten que han arribat a l’ordinador amb 50 anys llargs i que, com que ho han vist difícil, han fet formació amb més o menys intensitat. Alguns, quan han vist clar que ho dominaven, han adquirit un ordinador que han fet durar amb, moltes vegades, el suport d’algun familiar que hi entén. Gairebé tots parlen del fet de poder gaudir de l’aparell i de tot l’univers al qual els dóna accés. Confessen que hi té molt a veure en aquest aspecte la curiositat. Es parla en alguns casos, per exemple, del gust pels programes culturals o bé pels de cuina.

Parlen també en relació a que si se n’està fomentant l’ús en més o menys mesura i, en aquesta línia, s’anomenen llocs on s’han fet cursets. Algú explica que fins i tot alguna companyia de telefonia posa al servei dels usuaris tutorials sobre alguns aspectes que va bé conèixer. Alguns dels assistents expliquen com, després de deixar la vida professional, han decidit trencar amb l’hàbit d’utilitzar l’ordinador i això ha dificultat reenganxar-s’hi des d’un altre punt de vista.

Sobre els avantatges, se’n destaca que les noves tecnologies faciliten la comunicació per evitar la soledat no volguda perquè, a aquesta edat que es té, ja es té prou criteri com per no caure en els paranys en que habitualment cauen els joves. Així mateix, es parla del cas de persones que viuen soles, aïllades i sense vehicle que mantenen el contacte amb els que aprecien i estimen mitjançant els missatges de whats app. Tot i això, que té avantatges i inconvenients, hi ha persones a les quals els tira enrere veure’n els inconvenients mentre que a d’altres els dóna embranzida visualitzar els avantatges. És el cas dels robots per a cuidar a les persones dependents: mentre els que focalitzen la mirada en allò negatiu argumenten que si un robot cuida a la perfecció de l’àvia, la família no es veurà obligada a ser-hi i hi anirà menys; els que la fixen en allò positiu diuen que és un fet que permet ser autònom durant més temps al familiar i que si hi ha amor, la família visita al parent sí o sí.

La sensació dels presents és que el món avança ràpidament i que tothom va de bòlid. Accepten i veuen els avantatges de la connexió digital, però lamenten que – pel camí – es perdi la presència perquè, raonen, per molta precisió, celeritat i oportunitats que afavoreixi la tecnologia, també s’ha de ser conscient que, de la mateixa manera que quan va aparèixer la possibilitat de parlar per telèfon a qualsevol hora i des de casa mateix, no és el mateix que tenir l’altre davant i veure’l en tota la seva dimensió i poder-s’hi acostar. La conclusió en aquest sentit és que cal buscar l’equilibri entre formes de relació i, si és possible, quedar-se amb allò que beneficia, com a nou estímul que arriba i és possible d’aprofitar a l’hora d’aprendre, de fer exercici mental, de fomentar la curiositat, d’exercitar cos i ànima,…I si la avenç tecnològic permet ser durant més temps a casa, sense dependre de cap altra persona en allò bàsic del dia a dia; fer les compres quan em resulta feixuc mobilitzar-me; hi ha un aparell mínimament intel·ligent que fa totes aquelles tasques que em resulten carregoses;…doncs benvingut sigui. A més, afegien alguns usuaris: de vegades els nous canals i les xarxes socials han obert noves formes de comunicació i de poder compartir coneixements i emocions que abans eren impossibles i, per tant, es disposa d’un recurs més per mantenir viva la presència en segons quins entorns. I, de fet, alguns comentaven, ha facilitat molt el poder estar a prop dels que viuen lluny mitjançant els missatges de veu i les videoconferències.

De la trobada va sortir la possibilitat que alguns dels presents intercanviessin coneixements i experiències per poder posar-se mútuament al dia i es va suggerir informar-se en relació a si el Banc del Temps local oferia la possibilitats en aquest sentit. I es va anar fent una ràpida i prou exhaustiva enumeració d’iniciatives locals per tal d’aprofundir en l’aprenentatge de l’ús de l’ordinador i el mòbil, deixant en evidència que el propi espai on es desenvolupen les sessions de “L’envelliment és cosa de tots” – la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès – aplega activitats en aquest sentit.

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: GENER

Aquest mes de gener, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació que per a poder arribar a donar resposta als molts diferents formats de convivència emergents – i, per tant, comptar amb habitatges de qualitat adequats a les expectatives que s’estan creant – primer caldrà fer una profunda reflexió, tant a nivell individual com col•lectiu, en relació a des de quina mentalitat ens apropem a la qüestió i com gestionem la por a allò que encara no està establert.

Enllaç La Fura:

http://lafurapenedes.cat/models-de-convivencia-i-habitatge/

Text:

Models de convivència i habitatge  

Quan els integrants de la primera sessió de treball del projecte “L’envelliment és cosa de tots” ens van plantejar a les organitzadores una segona trobada on es tractés la qüestió de l’habitatge vam tenir molt clar que, prèviament, calia parlar de models de convivència. I ho vam plantejar d’aquesta forma perquè des de la nostra perspectiva no es tracta tant d’on volem viure sinó de com volem viure. La nostra sorpresa ha estat, però, descobrir que per a poder arribar a donar resposta als molts diferents formats de convivència emergents – i, per tant, comptar amb habitatges de qualitat adequats a les expectatives que s’estan creant – primer caldrà fer una profunda reflexió, tant a nivell individual com col·lectiu, en relació a des de quina mentalitat ens apropem a la qüestió i com gestionem la por a allò que encara no està establert.

El que és primordial és adonar-se que si la realitat que hi ha no ens agrada o bé no compleix amb les perspectives vitals que ens hem plantejat es pot optar per fer dues coses: acceptar-ho o bé canviar-ho. Es sabut que durant la trajectòria vital, per evolucionar en qualsevol sentit, cal reflexionar en quan a què es vol i a com es vol. És després que ho podem materialitzar de la manera que creiem més oportuna. En el cas concret de l’habitatge ja es compta amb alguns models que estan funcionant: compartir pis; cohabitar; intercanviar casa; viure al barri de sempre amb el suport d’una xarxa de prevenció participada, tant per la societat civil com per l’administració pública; residir en un allotjament de lloguer o de propietat dotat de serveis,….i tantes altres opcions dutes a terme des del pragmatisme més quotidià i des de la creativitat més il·lusionant.

Sigui quina sigui l’opció per la qual ens decantem estarem fent un exercici de conscienciació i responsabilitat amb el nostre procés d’envelliment. Tota opció té avantatges i inconvenients, però ja se sap que, sigui quina sigui, implica un treball que té com a recompensa la llibertat a l’hora de decidir i la possibilitat de desenvolupar les nostres inquietuds en un o altre sentit. És cert que mai com ara havíem tingut a l’abast tantes formules diverses, però per poder beneficiar-nos-en cal que invertim en l’esforç de triar i, un cop ho hàgim fet, gaudir del plaer d’adaptar-nos-hi.

Els tallers Millora’t i el Llegat de Poble a “Tot Subirats”

El número 79 de la revista d’informació municipal “Tot Subirats”, desembre de 2018, es fa ressò, tant dels tallers d’estimulació cognitiva i emocional que l’equip Millora’t hi du a terme com de les combinades que s’imparteixen a partir de les disciplines que cultiven els professionals que en són integrants. A més, s’expliquen a la publicació els detalls de les activitats que durant l’any 2017 s’han derivat del projecte de recerca col·lectiva de memòria popular “Llegat de Poble”. Totes aquestes iniciatives deriven de la Regidoria de la Gent Gran d’aquest municipi de l’Alt Penedès.

20190114_125352

20190114_125407

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: DESEMBRE

Aquest mes de desembre, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, em faig ressò de la reivindicació per part de moltes persones grans que diuen sentir-se excloses durant les properes setmanes de l’any perquè no se’ls hi permet participar activament dels preparatius que suposen.

Enllaç La Fura:

http://lafurapenedes.cat/tothom-te-un-paper-a-lauca-de-nadal/

Text:

Tothom té un paper a l’Auca de Nadal  

Arriben les festes nadalenques i acostumo a sentir frases com ara aquestes:

“No em deixen fer res de res!”

“No sóc pas un moble, jo!”

“Si m’engresquessin, què en faria encara de coses!”

“Si de tot se n’han de preocupar els altres, més val que em quedi a casa!”

En tots els casos es tracta de queixes de persones grans que diuen sentir-se excloses durant les properes setmanes de l’any perquè no se’ls hi permet participar activament dels preparatius que suposen. De vegades per alliberar-los, en ocasions per anar més per feina, i sovint per manca d’empatia no es permet que els veterans de casa – que, per poc que sigui, poden i volen – puguin participar d’una part de tot el que suposa organitzar i dur a terme les tradicions inherents a aquestes jornades eminentment familiars. Si, pel contrari, aquest any ens plantegéssim encoratjar-los a que aportessin el seu granet de sorra, a que continuessin practicant allò que saben fer, a que tinguessin un al·licient i, per sobre de tot, a que es sentissin útils, és possible que el caliu nadalenc esdevingués diferent.

És cabdal que cadascú senti que té un paper a l’auca del Nadal. Moltes persones grans reclamen el seu lloc i espai dins de l’organigrama familiar. Perquè, sinó, sorgeix aquella sensació de…“I jo què hi pinto aquí?!”. I això no vol dir, com en molts altres casos, que hagin de ser ells els que acabin portant el pes de tot, ja que acaba sent una càrrega de responsabilitat excessiva. Es tracta que se’ls consideri des de les seves ganes de participar, des de les capacitats i habilitats que encara dominen, des del valor que suposa la seva contribució i, si és el cas, animar-los i oferir-los un cop de mà per posar en valor la seva presència.

Llavors, les frases potser passarien a ser aquestes altres:

“És que si el caldo no el faig jo…no és el mateix!”

“Jo no en participo gaire dels menjars de les festes, però sempre preparo la carn dels canalons”

“Ho dec fer bé perquè sempre sóc l’encarregat de guarnir la taula del dia de Nadal”

“No és que participi gaire ni en la compra ni en l’elaboració del dinar, però sempre sóc qui renta els plats i endreça. Vés, m’agrada fer-ho!”

 

“L’envelliment és cosa de tots”. Primera sessió de treball: « L’estètica al llarg de la trajectòria vital”

La sessió parteix del plantejament del concepte estètica o bellesa a les diferents cultures per passar, a continuació, a reflexionar sobre els cànons estètics que imperen a la nostra cultura – europea -, tant pel que fa a la dona com epl que fa a l’home, i es constaten d’entrada dues premisses: d’una banda que si bé es tracta d’una pressió social i econòmica que és determinant en una bona part de la població jove i adulta, també influeix notablement en el col·lectiu de gent gran i, d’una altra, que durant la darrera dècada l’home ha entrat de ple en la dictadura de la moda estètica imperant.

Tot seguit, es segueix amb aquesta primera part lúdica i d’aportació de material audiovisual i bibliogràfic destinat a estimular el debat i la reflexió a posteriori, introduint un dels llibres triats per a l’ocasió, el titulat “Discursos Sociales Sobre el cuerpo, la estética y el envejecimiento”, de Claudio A. Urbano,  María del C. Arce y José A. Yuni (Editorial Brujas). La metgessa Àngels Cererols en fa un apropament tot subratllant els termes en que es materialitza l’estètica a la societat actual i detenint-se en els mecanismes i instruments que s’utilitzen per tal d’imposar una determinada perspectiva. És després d’aquesta intervenció que s’incideix en com la pressió sobre les persones desencadena actituds aparentment contradictòries si en veiem els resultats estètics i s’evidencia la controvèrsia al voltant d’una de les eines que més s’utilitza a nivell mundial per mantenir una determinada estètica vinculada a la joventut: la cirurgia estètica. Es visualitzen 2 documents audiovisuals d’un minut per mostrar exemples, tant femenins com masculins, de persones vinculades al món de l’espectacle que han manifestat obertament ser contràries a l’abús de la cirurgia estètica i 2 documents, també d’un home i d’una dona, que, pel contrari, n’han abusat en extrem amb pèssims resultats. I acompanyem aquest material amb fotografies, també d’homes i dones públics, que ni tan sols recorren a determinades tècniques estètiques d’embelliment per mostrar-se en públic. Estem parlant d’artistes que tendeixen a no tenyir-se, maquillar-se mínimament i vestir informalment.

20181204_182157

El tercer blog corresponent a proporcionar informació als assistents, tant pel que fa a nivell cognitiu com emocional, sobre el tema que s’ha triat per a la sessió consisteix a introduir l’opció de les persones fidels a una personalitat estètica tot i el pas dels anys. És a dir, totes aquelles dones i homes que decideixen mantenir la seva fidelitat a un estil – que els defineix, donat que entronca amb la seva personalitat – tot i les modes imperants o l’edat que es té, en contraposició, sobretot, a aquelles persones que construeixen la seva estètica en funció del que creuen que els demanda la societat en aquest sentit. En aquest apartat de la introducció a la sessió de treball també s’aborda el fenomen d’Internet, que es pot posar perfectament al servei de l’estètica per tal de crear situacions reals totalment esperpèntiques, tot estant emparats per l’anonimat que brinda la xarxa.

S’acaba aquest primer bloc del taller amb una mirada desenfadada i mesurada pel que fa al contrast entre l’estètica al servei de la persona o bé l’estètica al servei del que la societat espera de l’individu amb la mostra d’una circumstància en la que conviuen totes dues tendències.

El debat i les reflexions 

El debat s’inicia quan un dels integrants de la sessió de treball assenyala que, afortunadament, cada vegada més, les actrius i actors apareixen a pel·lícules en les quals poden lluir-se tot i ja tenir una edat, i no només interpretant papers secundaris sinó que, fins i tot, moltes vegades exerceixen de protagonistes. I en moltes ocasions els guions aborden aspectes que tenen a veure amb què ens passa quan ens anem fent grans a nivell estètic…amb l’acceptació del pas del temps en el cos…amb quin és el nostre paper en el context de bellesa que impera avui dia…Potser no estem tan pressionats com els joves, però sí que és veritat que és una realitat que s’imposa amb tanta força que ens condiciona.

Una altra de les persones assistents a la trobada demana la paraula per expressar el seu punt de vista en quan a que el que és realment important és sentir-se jove per dins. I, en aquest sentit, apunta a que es tracta d’una circumstància que està molt lligada al que s’ha viscut a nivell, sobretot, familiar…a, especifica, dinàmiques familiars. De fet, incideix en que ha observat que l’envelliment s’acompanya de més qualitat quan la persona manté una ment oberta i activa. És en aquest punt que reflexiona en relació a que certament el cos físic canvia però, a un altre nivell, la ment no sempre l’acompanya i, de vegades, es té aquella sensació que es té una mentalitat que, segons els cànons establerts, no toca per edat. I afegeix que ha observat que aquest fenomen acostuma a ser més acusat quan els individus es relacionen amb gent més jove.

És a continuació que un dels presents considera oportú incidir en que és important ser conscients que, en societat, assumir que existeixen cànons – en aquest cas estètics – significa acceptar que hi ha algú que decideix què toca fer en cada moment o…què cal fer.

El que és clar, es comenta tot seguit, és que existeixen una sèrie d’estereotips vinculats a la vellesa i que no és gens fàcil ni obviar-los ni evolucionar quan estan tant presents en el dia a dia. És, massa sovint, la pròpia família la que aparta als avis i àvies quan, per inèrcia, els relega a un segon i tercer pla, no facilitant-los el contacte amb, per exemple, la tecnologia. És important, deia aquesta persona, mostrar al col·lectiu de gent gran alguns dels aspectes imperants en l’actualitat perquè es puguin continuar comunicant mínimament amb la resta de generacions.

A nivell purament físic, l’envelliment – es constata – comporta una sèrie d’evidències que es fan paleses a nivell físic, tant en aquelles parts del cos que són visibles com en aquelles que, amorosament, es camuflen amb perruqueria, maquillatge, cremes, roba, complements,…

Si bé, es raona, hi ha persones que no són capaces d’acceptar les petjades que el pas del temps va deixant en el cos, n’hi ha que sí. El que uns veuen com una mena de decadència humiliant, altres ho viuen com una experiència enriquidora. Tot depèn de com ens hi situem i de amb què ho comparem perquè, conclouen, podríem ser morts o bé estar molt pitjor. És important envoltar-se de missatges que ens condueixin a l’acceptació del pas del temps i, si pot ser, que siguin expressats en positiu. No desterrant les evidències sinó col·locant-les en el lloc objectivament adequat.

Si som coherents i honestos, plantejava un altre membre de l’equip de treball, la realitat ens evidencia en cada moment vital el que toca per edat. Són etapes. Les dificultats físiques són una cosa i la malaltia una altra ben diferent.

I, apunta una altra persona, cal començar a adonar-se de què són excuses per no acceptar que ja tenim una experiència a les nostres espatlles i que – i això és molt important! – hem d’estar molt orgullosos d’haver viscut tants fets…emocions…experiències…

Què fàcil – exclama mig seriosament mig en broma un assistent – és dir-ho i què difícil fer-ho amb tants elements que, des que ens llevem fins que anem a dormir, presideixen el nostre dia a dia!

Com que envellir és progressiu – apunta algú altre – és ben possible anar acceptant les pèrdues i els guanys que poden anar esdevenint al llarg de la trajectòria vital. És cert que seria molt més fàcil i harmoniós si existís un enfoc real del fet, però es precís que, com a col·lectiu, es reivindiqui el dret a tenir l’oportunitat de fer-ho. I perquè això sigui possible, tots plegats hauríem de deixar d’utilitzar certs termes, idolatrar certes estètiques,…Hauríem de ser capaços d’arribar al punt en que no fos necessari disfressar l’edat perquè ja hauríem arribat a un punt en que ens agradaria el que reflecteix el nostre cos. És qüestió de posar-ho de moda i ajudar, així, a contrarestar els despropòsits estètics imperants actualment. Ens faríem un favor a nosaltres mateixos però, amb el nostre exemple, també el faríem a la resta de la societat.

Però, se li adverteix, aquesta moda no seria tant rentable a nivell econòmic…

La pregunta, planteja un altre membre de l’equip de treball, potser rau en si visc de cara a enfora o, pel contrari, visc en funció de com el que m’arriba des de fora influeix en mi.

Jo em miro al mirall – afirma una altra persona – i em veig. Però, si em miro mínimament i, per tant observo, sóc conscient que envelleixo. Puc assimilar-ho o no, però l’evidència hi és.

Una altra cosa – s’assenyala – és que intentem aplicar-nos tots aquells avenços estètics existents al mercat per tal de sentir-nos millor. És allò de si t’arregles perquè t’agrada fer-ho…per sentir-te millor…no perquè els altres pensin això o allò perquè…a més, el que els altres pensin és incontrolable mentre que el que un sent és ben identificable. I, encara vaig més enllà…sentint-se un bé, és més ell…i quan s’és un mateix emergeix la personalitat i, davant d’això, no hi pot competir cap cirurgia estètica en termes, és clar, d’atractiu.

I, si t’arregles, s’afegeix, no sempre és per semblar més jove. És perquè t’agrada. I, mireu el què us dic!, de vegades són els propis fills – amb tots els seus prejudicis i influències estètiques – que no volen que els més grans de la família anem d’una manera o d’una altra. En certa forma, ens volen passar els seus prejudicis estètics. O sigui que quan, amb molt d’esforç, aconseguim dignificar el pas de temps en els nostre dia a dia, ja no és la societat sinó el nostre entorn, el que ens condiciona. No és una tasca gens fàcil mantenir-se coherent quan s’ha arribat a un cert equilibri.

I, en aquest sentit, als més joves de les famílies – rubrica una altra persona – els costa d’acceptar un tarannà determinat, però també que es visqui d’acord amb aquest tarannà. Estic pensant en totes aquestes persones que creen grups d’amics i que es socialitzen de formes innovadores o bé que estableixen noves relacions afectives. Sembla que el dret a viure cognitivament estigui acceptat, però que emocionalment ja no es tingui dret a viure noves experiències…tinguis l’aspecte que tinguis. Qui ha dit que nos es resulta atractiu o atractiva a partir d’una determinada edat o…qui ha dit que no es puguin viure les emocions amb la mateixa intensitat?

I, s’afegeix, és habitual que es frivolitzi la situació – on vas a la teva edat! o què sembles fent el que fas! –  en comptes d’asseure’s per tal d’intentar entendre què està passant.

I, precisament, – explica un altre assistent – és quan et fas gran quan t’és més fàcil alliberar-te. A la feina pot ser que estiguis més subjecte als cànons estètics, donat que se’t demana que mantinguis una imatge. I, és clar, ho acceptes perquè d’allò vius. En aquest sentit, la jubilació de la vida productiva et dóna una oportunitat de fer un pas endavant.

De vegades – també es comenta amb ironia – les persones destaquem els trets que ens fan semblar més gran per tenir més autoritat, sobretot a nivell professional. És el cas d’aquella persona que es deixa el cabell blanc per causar una determinada impressió entre les perosnes a les quals ha de manar.

També s’adverteix que cal no oblidar que tot plegat està subjecte a modes i també a èpoques. I que, en bona part, som consumidors influenciats per una maquinària molt potent que es posa en marxa, tot marcant les directrius de cada moda i època. I no és fàcil ser un mateix perquè, moltes vegades, és ser diferent.

També s’apunta el fet que, com raona un assistent, per cada persona és diferent el que és bell o sexi. I com que el concepte de bellesa o atractiu físic és tan personal…hi cabem tots!

També es destaca el fet que avui dia la cirurgia estètica que – s’argumenta – ven la perfecció sigui tan econòmicament accessible. La seva evolució ha estat lligada a les necessitats que s’han establerts com a imperants, però això ha estat possible equipara-la a d’altres béns de consum.

I, s’insisteix, la cirurgia estètica va molt lligada a un tipus d’estètica molt determinada i, per tant, a una forma d’entendre la bellesa que es limita al físic. El fet que sigui una mesura de caire socioeconòmic o d’estatuts dins la societat, o bé que ens permeti identificar-nos amb un determinat col·lectiu social o polític ja és una altra història.

I és que – es comenta – l’estètica està molt vinculada a l’equilibri entre allò que es concep i allò que es mostra. I aquest equilibri és el bé més apreciat quan s’envelleix d’una forma coherent, des d’un punt de vista de raó, i sana, des d’un punt de vista emocional.

En aquest sentit, argumenta una assistent, tot allò que suposa l’estètica és al servei de les persones i, per tant, és interessant veure-ho com eines i recursos que podem utilitzar o no. Llavors sí que estan al nostre servei i no al revés.

Una de les coses que més greu em sap – deia una membre de l’equip de treball – és que, en comptes que el conjunt de les dones hagin relaxat la seva submissió a la dictadura de l’estètica, s’ha empès als homes a que entressin en aquesta dictadura. I les dones ho hem afavorit exigint-los allò que a nosaltres ens és una esclavitud des de fa tant de temps.

Cal passar de renegar de la vellesa – es proclamava – a dignificar-la…a presumir-ne!

Hem de passar – es rubricava – d’una societat que ens classifica per col·lectius en funció de molts aspectes, també per l’edat, a una societat conscient que evoluciona i, per tant, envelleix. Més que res, per ser conscients d’allò que ens espera. Potser és la única forma de poder posicionant-s’hi amb qualitat de vida. Com a mínim amb tota la que sigui possible generar.

Bibliografia:

“El abuelo que saltó por la ventana y se largó”, de Jonas Jonasson (Ediciones Salamandra)

“Yo Misma”, de Katharine Hepburn (Ediciones B)

“Discursos Sociales Sobre el cuerpo, la estética y el envejecimiento”, de Claudio A. Urbano,  María del C. Arce y José A. Yuni (Editorial Brujas)

Filmografia:

“En lugar del Sr. Stein”  de Stéphane Robelin (2017)

“Cosas de la edad” de Guillaume Canet (2017)

“Sin perdón” de Clint Eastwood (1992)

L’envelliment és cosa de tots a Penedès en Xarxa

El projecte “L’envelliment és cosa de tots”, que la metgessa i experta en gerontologia Àngels Cererols i jo mateixa impulsem en col·laboració amb la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès, ha estat present al magazine matinal del Penedès en Xarxa. La primera sessió de treball serà aquest proper 4 de desembre i el seu títol: “L’estètica al llarg de la trajectòria vital”. Es tracta d’un espai de debat i reflexió lúdic i obert per a tothom qui s’hi vulgui anar afegint, sigui expert, professional o ciutadà. Tot el que se’n derivi serà difós, tant a nivell social com de cercles d’experts en la matèria.

Resum de la trobada i l’ideari del projecte: 

https://escoltador.wordpress.com/2018/11/15/el-projecte-lenvelliment-es-cosa-de-tots-estableix-un-grup-de-treball/.