Intel•ligència i sensibilitat


Quan em vaig trobar amb la Isabel per primera vegada no sabíem ben bé cap de les dues si podríem trobar una forma de col·laborar. Ella havia tingut una idea i la meva activitat com a escoltadora podia significar una manera de portar-la a la pràctica.
Durant aquella primera trobada, m’exposava el perquè de la seva trucada (la seva mare, la Mercè, estava escrivint les seves memòries i la Isabel era conscient de la feinada que allò representava) mentre es sincerava pel que feia a la seva situació personal. Era un moment dolç per a ella, s’estava recuperant de la greu malaltia que patia.
El nostre no va ser un vincle que es va concretar ràpidament. Van passar mesos fins que vam establir – ella, els seus germans, la seva mare i jo mateixa – el mètode per poder posar-se a treballar. No és que fos difícil, és que ho intentàvem de formes que, després, per les causes que fossin, no podien ser materialitzades. Finalment, un dia vam trobar la fórmula.
Mentrestant, la Isabel havia passat a formar part de les persones que formaven el meu petit-gran món.
Ni ella ni els seus germans – tots plegats embarcats en l’aventura que tenia com a protagonista a la seva mare – van qüestionar la meva manera de fer. Tot i no ser presents durant el procés i sense saber ben bé de quina naturalesa eren i en què es concretaven exactament les trobades entre la Mercè i jo, sempre van respectar la necessària complicitat que s’estableix entre escoltada i escoltadora.
Quan vam arribar al final dels tempos que havíem mútuament marcat, els vaig lliurar el llegat familiar i, de nou, van mostrar amb calidesa el seu agraïment per la tasca feta.
Ara la Isabel és morta, però la seva intel·ligència i la seva sensibilitat queden en el record dels qui la vam conèixer.

Els llegats familiars a la ràdio


Els llegats familiars, emmarcats dins del projecte Som i Sentim, de Llambrusca Alzheimer Penedès han estat protagonistes de l’apartat Espai de Salut del magazine Penedès Gamma Extra de Ràdio Vilafranca. La conductora Carla Sanmartin; la metgessa Àngels Cererols; la tècnica de l’Ajuntament de Vilafranca, Mariona Junyent, i jo mateixa hi hem participat.
A partir del minut 31:10

Els llegats familiars a la revista de Llambrusca


La doctora Àngels Cererols, editora de la publicació Llambrusca, ha considerat oportú dedicar el número 23 de la revista a difondre a la tasca que porta a terme el Programa Som i Sentim i, en concret, ha publicat una entrevista mantinguda amb mi mateixa per aprofundir en el concepte llegat familiar com a eina terapèutica.
Gràcies a l’Àngels per la seva implicació.

Un regal…estimulant

L’entitat Llambrusca ha ideat – amb l’inestimable ajut de l’equip de Cactus Disseny – una campanya de Nadal destinada a famílies sensibilitzades en millorar la qualitat de vida de les seves persones grans. Anima als ciutadans a que es plantegin la possibilitat de que, com a regal per aquestes festes, obsequiïn amb una experiència: un llegat familiar. Aquest document serà gestionat per l’escoltadora professional Montse Bueno

Vilafranca del Penedès, 20 de desembre de 2013

Els excel·lents resultats aconseguits fins al moment deixen en evidència els efectes positius que la iniciativa pot tenir, en matèria de qualitat de vida, en persones que conserven la seva activitat mental i física habitual. L’autobiografia innovadora que proposa Llambrusca és en sí mateixa, més enllà dels beneficis a nivell d’estimulació cognitiva que pugui tenir, una vivència engrescadora si es tenen en compte les impressions, tant de les persones que expliquen les seves vivències com de les que les reben, en forma de llegat familiar. Aquesta experiència basada en la paraula i la memòria estan aportant valor afegit al dia a dia de les persones que s’hi estan apuntant, però també a la dels seus cuidadors i familiars directes.
Una millora en la capacitat de comunicació i d’expressió corporal; en la manifestació verbal de les necessitats i les emocions; en termes de motivació i il·lusions; en la higiene diària, així com una atenció més acurada en matèria d’aspecte físic, són tota una sèrie d’evidències que fan pensar en els beneficis del treball a nivell de convivència, tant amb un mateix com amb l’entorn immediat.
L’usuari del servei, que pot patir o no degeneració cognitiva, té al seu abast un mitjà d’expressió basat en l’expressió verbal, que un escoltador professional transforma en un document escrit – del tot confidencial – que serveix per obtenir un treball a nivell individual i que, al mateix temps, permet donar a conèixer als descendents quin ha estat el bagatge personal d’aquell familiar. Els llegats familiars podríem emmarcar-los dins d’un tipus d’estimulació cognitiva anomenada reminiscència. La reminiscència estimula bàsicament la funció del llenguatge i la memòria i ha demostrat ser útil, entre d’altres coses, en la prevenció de la depressió de la gent gran.
Aquest treball d’estimulació cognitiva beneficiós a nivell físic i emocional, i que contribueix a dignificar la persona i la seva trajectòria vital està englobat dins del Programa Som i Sentim. És un projecte obert a tothom que incideix en valors com la identitat, l’autoestima i la continuïtat familiar.
Per a més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb Llambrusca:
C/. Pere el Gran, 32, 1a planta.
08720 – Vilafranca del Penedès
Tel. 617 669 347.

Llegats familiars: un inici satisfactori


Han començat el seu funcionament els Llegats Familiars, que recentment ha posat en marxa l’Associació Llambrusca – Alzheimer Penedès i que es dur a terme els matins dins del Programa Som i Sentim. Aquest projecte – que afronto en qualitat d’escoltadora, junt amb l’auxiliar d’infermeria, Yolanda Pérez, i amb la supervisió de la metgessa Àngels Cererols – proposa una experiència innovadora encaminada a millorar la qualitat de vida dels ciutadans a través d’un treball d’estimulació cognitiva beneficiós a nivell físic i emocional.  
Els Llegats Familiars emmarcats dins d’un tipus d’estimulació cognitiva anomenada reminiscència que, essencialment, estimula la funció del llenguatge i la memòria i ha demostrat ser útil, entre d’altres coses, en la prevenció de la depressió de la gent gran. En el cas de haver estat diagnosticat de demència, donat que la memòria perdura fins ben avançada la malaltia, l’individu és capaç de comunicar records de successos antics i de la seva pròpia biografia, treballant i, al mateix temps, deixant un llegat familiar per les persones que l’envolten i les que el seguiran. 
Així doncs, l’equip de treball del programa ja està podent comprovar com aquesta nova tècnica d’estimulació cognitiva motivadora i de caràcter global aporta, efectivament, a la persona gran o bé al malalt un sentiment d’identitat, d’autoestima i continuïtat familiar.

Una escoltadora a L’Informatiu


L’equip de L’Informatiu de TVE a Catalunya va emetre aquest dissabte un petit reportatge sobre la meva tasca com a escoltadora i va tenir, a més, l’amabilitat de considerar-la una vella pràctica que es perfila com a professió de futur. 
Tot plegat, el rodatge en un primer moment i l’emissió posterior, ha estat una nova i enriquidora experiència, tant per a mi mateixa com per a la família que en aquesta ocasió s’ha avingut a compartir a través dels mitjans la seva vivència a partir del moment en que va considerar oportú sol·licitar els meus serveis com a escoltadora. 
La nostra protagonista, la Mercè, desitjava escriure la biografia de la seva vida i els seus tres fills volien satisfer aquest desig i, al mateix temps, comptar amb un valuós llegat familiar. I aquí és on vaig aparèixer jo com a escoltadora i periodista. 
Ha estat una experiència enriquidora que, al culminar amb una aparició a la petita pantalla, ha contribuït a que la Mercè hagi pogut compartir, no només amb els familiars i amics, si no amb moltes més persones que, per fi, ha acomplert un dels seus objectius vitals. 
L’equip de TVE, format per la pròpia presentadora del programa, la Núria Ramírez, i el tècnic Toni Miró, amb la seva implicació, empatia i bon fer van aconseguir que, tot i la càmera, ens comportéssim com si ni tan sols hi fossin. I fent-ho tan fàcil i tan amè ens vam sentir lliures per emocionar-nos i riure…riure sense estridències, d’aquella forma que només ho fas quan estàs còmode i en certa confiança. 
A continuació l’enllaç amb L’Informatiu. La peça apareix tant als titulars (minut 1,25) com al gruix del programa (entre els minuts 10 i 11:30). 

Un llegat a tres mans


El procés de treball amb una de les famílies amb la qual he tingut la sort de poder posar en pràctica l’escolta activa – en aquest cas tenint com a resultat final un llegat familiar – ha estat força interessant per la seva particular metodologia. 
La protagonista d’aquesta història, ferma en la seva voluntat per plasmar les seves vivències en un document per escrit, ja havia elaborat a mà un dens manuscrit en el qual, seguint la seva especial manera de narrar, havia deixat constància d’allò que la memòria – capritxosament – li anava evocant. Davant d’aquest punt de partida i després d’un inicial intent de la seva filla mitjana per posar ordre en aquell desig mig portat a terme, em van contactar per mirar de trobar la manera d’aconseguir obtenir un manuscrit final i unitari, que aplegués tot l’enrenou de texts, notes i records. 
I llavors vam plantejar-nos un pla de treball: mentre la filla intentava treure l’entrellat de les notes de la seva mare, la mare i jo – tot practicant l’escolta activa i prenent nota dels seus comentaris per posteriorment narrar-los – abordaríem la part més recent de la seva dilatada trajectòria vital. El resultat de tot plegat és que ara la família compta amb dos texts complerts que s’han de acoblar i, en tot cas, han de mostrar un resultat, a partir del qual, encarar un procés de tancament final. 
M’agrada pensar que el que hi ha al darrera d’aquesta col·laboració és un llegat a tres mans: la mare, que és qui el deixa, n’ha fet una bona part; la filla, que transcriu les notes de la mare, és part activa i receptora al mateix temps, i jo que, tot fent d’escoltadora, deixo constància d’una part de tot plegat des de la perspectiva que dóna la distància.