Roda de Premsa. Presentació Llegats Familiars


L’Associació Llambrusca – Alzheimer Penedès posa en marxa una experiència innovadora encaminada a millorar la qualitat de vida dels ciutadans en general, i en particular de les persones afectades en un període inicial per malalties vinculades a la demència, així com la dels seus familiars.

Vilafranca del Penedès, 17 de setembre de 2013.
L’entitat penedesenca endega una activitat que, per una banda, és un treball d’estimulació cognitiva beneficiós a nivell físic i emocional i, per una altra banda, contribueix a dignificar la persona i la seva trajectòria vital. L’experiència permet, entre d’altres aspectes, activar l’expressió emocional a través de les vivències i mantenir viva la memòria personal. El relat resultant s’anomena “llegat familiar”.
Per tal d’assolir aquests objectius es posa a l’abast de l’usuari – pateixi o no degeneració cognitiva, o bé estigui o no diagnosticat de qualsevol tipus de demència – un mitjà d’expressió basat en la paraula, que un escoltador professional transformarà en un document escrit – del tot confidencial – que servirà per obtenir un treball a nivell individual i que, al mateix temps, permetrà donar a conèixer als descendents quin ha estat el bagatge personal d’aquell familiar.
Els llegats familiars podríem emmarcar-los dins d’un tipus d’estimulació cognitiva anomenada Reminiscència. La reminiscència estimula bàsicament la funció del llenguatge i la memòria i ha demostrat ser útil, entre d’altres coses, en la prevenció de la depressió de la gent gran.
En la demència, una de les funcions cognitives que més s’afecta és la memòria però s’ha vist, que fins ben avançada la malaltia, el malalt manté records de successos antics i de la seva pròpia biografia.
Els llegats familiarspretenen ser, doncs, una tècnica d’estimulació cognitiva motivadora que, a més a més, aporti al malalt un sentiment d’identitat, d’autoestima i continuïtat familiar.
El concepte inicial ja fa mesos que és dut a terme en el context de famílies sensibilitzades en millorar la qualitat de vida de les seves persones grans. Els resultats d’aquesta experiència primera han estat summament positius. És important remarcar que l’activitat, tot i que s’ha creat per a incentivar a persones vinculades a Llambrusca, és obert a la
ciutadania en general i, per tant, va dirigit a tothom qui tingui una certa inquietud per deixar constància de què ha estat la seva trajectòria vital, o bé per a familiars que desitgin disposar d’una espècie de quadern de bitàcola familiar, que lògicament serà propi i únic. 
Per a més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb Llambrusca:
C/. Pere el Gran, 32, 1a planta.
08720 – Vilafranca del Penedès
Tel. 617 669 347 
llambrusca@llambrusca.org

L’heroïcitat des de l’anonimat


Visionant el documental “Searching for Sugar Man” m’he sentit una mica com quan exerceixo d’escoltadora. És un estat que comporta – entre molts d’altres – dos aspectes que predominen sobre la resta amb una força inusitada – com a mínim en el meu cas –com són, d’una banda, la sorpresa que són capaces de suscitar en mi les persones a les quals escolto i, per altra banda, la lucidesa amb que s’expressen gràcies a l’edat i a la perspectiva en el temps. En Rodríguez, el protagonista del film, és avui dia un avi, però el que moltes persones descobrim a partir del documental d’en Malik Bendjelloul és que és un individu que, des de l’anonimat, ha estat un heroi. I sí, considero que lluny de semblar rim-bombant, aquest és un terme totalment encertat, entre d’altres coses perquè, encara que sembli mentida, jo me’l trobo dia sí i dia també tractant amb gent gran i, també, amb els seus familiars. 

L’heroïcitat no és patrimoni dels triomfadors reconeguts social i econòmicament: és patrimoni de cadascú de nosaltres i, per suposat, dels que ens precedeixen i dels que ens segueixen en el curs de la vida. Petites proeses que, la gran majoria de vegades no transcendeixen, però que constitueixen una realitat palpable i de gran valor a nivell emocional.

L’enginy i ells

No sé del cert com deu influir en una persona el fet d’enginyar. No ho sé des d’un prisma biològic, però crec que en tinc una certa idea si el punt de vista és el vital. 
El contacte amb les persones a través de l’escolta – sobretot amb gent gran – m’ha fet repescar aquest terme per tal de donar-li un valor sensiblement diferent, que està molt més lligat al benefici real a curt termini – el temps és un valor molt i molt preciós per les persones d’edat avançada – i a la creativitat. L’enginy com a estímul per a fer funcionar el cervell i per assolir un objectiu que ha de millorar la qualitat de vida del dia a dia. 
Moltes persones grans m’han ensenyat de la importància de seguir buscant per mantenir vives les esperances particulars i per demostrar-se a sí mateixes la possibilitat de…continuar essent, avançant, il·lusionant-se, sorprendre, motivar-se,…
I si, a més, resulta que durant aquest procés de treball existeix interrelació amb d’altres individus, fins i tot d’altres generacions o bé experts en la matèria, i un objectiu que repercuteix en la millora de la vida diària de l’enginyós i d’altres en la seva mateixa situació – amb el reconeixement social que això comporta -, l’èxit és absolut.