Blog

Secció d’opinió de La Fura: juny

Aquest mes de juny, a la col·laboració “Aventures d’una escoltadora”, m’apropo a les possibles reaccions durant el desconfinament a través de la vivència d’una persona que va tenir ganes de compartir la seva experiència.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/reaccions/

Reaccions

Ella va dur tan bé el confinament i l’inici del desconfinament que, quan aquella tarda a la terrassa del cafè – tot gaudint d’un dels seus plaers preferits -, va començar a notar l’angoixa es va espantar.

I és que des del primer moment de tancar-se a casa se n’havia fet creus que li estigués resultant tan enriquidor viure un aïllament d’aquella naturalesa. No només no estava inquieta a aquell apartament d’una única habitació en el qual residia ja feia uns anys sinó que, a més, estava experimentant sensacions vitals força interessants.

Sense buscar-ho i amb tota la naturalitat del món havia observat com cada dia que passava s’anava endinsant en un procés d’autoconeixement que a la seva edat, setanta i pocs, l’estava portant a conèixer-se i acceptar-se – amb virtuts i defectes – com mai ho havia pogut fer fins aquell moment. En contacte telefònic amb familiars i amistats ho havien anat comentant i ella sentia que la envaïa una mena d’orgull sa mentre narrava aquella mena de sentiments que li permetien percebre que alguna cosa molt subtil fluía dins seu.

La sorpresa d’aquestes primeres vivències van anar donant pas a l’exploració, des d’aquest nou concepte de sí mateixa, de velles i noves formes de creativitat artística que van desencadenar la irrupció de la imaginació i, posteriorment, la satisfacció durant una bona part del procés de confinament.

Fins i tot quan va començar a aprofitar totes les escletxes que s’obrien per reprendre el contacte amb l’exterior i amb d’altres persones va anar incorporant-s’hi amb il·lusió i ganes, però també amb mesura, permetent-se els seus tempos. D’alguna manera va percebre que podia anar tornant a la quotidianitat en llibertat, seguint el seu criteri.

És per això que quan aquell dia va alçar la vista i, en veure el panorama post confinament (mascaretes, guants, distàncies físiques, mirades de desconfiança,…), es va sentir ansiosa i va fugir-ne, tot tancant-se a casa, es va quedar ben desconcertada. Afortunadament, va tenir la lucidesa de compartir-ho amb persones de confiança que, de seguida i amb perspectiva, la van acollir, tranquil·litzar i fer entendre que és el més natural del món reaccionar contra el que no ho és.