Blog

“Per Nadal: una lectura i una neula”

Durant tot el mes de desembre, les lectures del projecte de lectura en veu alta – l’EVA 354 – han tingut un to nadalenc. Seguint la màxima “Per Nadal: una lectura i una neula” els lectors, els responsables dels centres, i també els convidats assidus i esporàdics han rebut una bossa de neules decorada amb aquest desig.

Incursió nadalenca a Cal Joan

Un dels usuaris del taller d’estimulació cognitiva i emocional de Sant Pere de Riudebitlles, en Joan, no pot venir a les sessions degut a que ara fa una mica més d’un parell de mesos va caure i es va trencar el fèmur.

Els companys els trobem a faltar i és per això que de tant en tant organitzem una visita a casa seva. Tant ell com la seva esposa, la Magdalena, es mostren encantats de les nostres incursions. Aquesta vegada, la trobada a l’acollidor menjador d’aquesta parella ha tingut una pinzellada nadalenca. Totes les activitats preparades per l’ocasió han tingut en compte que en Joan és invident i han estat ideades i preparades pel conjunt dels membres d’aquesta peculiar família que formem.

Com ja va sent habitual, ha seguit els nostres passos i ha participat del caliu de l’aventura el documentalista Pep Puig.

A Sant Pere ens saltem el guió

Tot projecte de treball d’estimulació cognitiva i emocional té un guió de treball que, a mesura que avança el curs, es va modificant. I això és degut, sobretot, a la confiança que agafen els usuaris amb la proposta i també a la complicitat que s’estableix entre els diferents membres del grup. Quan aquests factors evolucionen de manera significativa…directament…ens saltem el guió!

I és llavors quan els integrants del taller ideen, proposen, s’impliquen i desenvolupen iniciatives pròpies. Aquest divendres, a Sant Pere de Riudebitlles, vam viure la culminació d’una d’aquestes meravelloses aventures col·lectives que són font de tanta satisfacció. En aquest cas tot experimentant amb l’univers de la gastronomia. El documentalista Pep Puig va acompanyar-nos una vegada més durant aquest curs.

 

Els Monjos i La Ràpita: final de projecte multitudinari

Els tallers d’estimulació cognitiva i emocional que l’equip de treball Millora’t ha dut a terme a Santa Margarida i els Monjos i la Ràpita durant el quart trimestre de 2019 han culminat aquest dijous amb una trobada multitudinària.

L’estructura del taller ha anat evolucionant i, per tant, canviant a mesura que passaven els dies amb la finalitat de satisfer a les usuàries – poc acostumades al llenguatge audiovisual – i, al mateix temps, assolir els objectius. D’aquest aprenentatge comú, tant per part de qui aporta com de qui rep, se n’ha derivat una complicitat que, a més d’efectiva, ha estat enriquidora. Les dinàmiques que han vingut a complementar les propostes audiovisuals – que s’han centrat en combinar mobilitat amb gest i paraula per expressar-se i compartir – han permès explorar els àmbits d’actuació des d’una actitud més desenfadada i han afavorit l’anar familiaritzant-se amb conceptes nous i fomentat la curiositat. Així mateix, s’ha procurat que els dies que hi ha hagut intercanvi de grup de treball i s’ha visitat a les persones susceptibles d’assumir un nivell d’estimulació més alt (els dijous) la proposta fos més elaborada i intensa: d’una banda per aprofitar al màxim el seu potencial i, d’una altra, per oferir nous estímuls a unes voluntàries que normalment estan presents a una i altra sessió.

 

“L’ENVELLIMENT ÉS COSA DE TOTS”. VUITENA SESSIÓ DE TREBALL: “EL JOC DE TAULA COM A ACTIUTUD VITAL”

Comença la sessió amb una introducció il·lustrada sobre el que significa estar actiu mentalment perquè, al cap i a la fi, és tan important com estar-ho físicament: fer esport, mantenir una bona alimentació i uns hàbits de vida saludables. S’explica que activar l’intel·lecte és imprescindible i que, fer-ho mitjançant la pràctica del joc, comporta que els beneficis es multipliquin. En aquets sentit, s’assenyala, fer mots encreuats, sudokus, recordar els personatges d’una pel·lícula o memoritzar quatre objectes que posteriorment s’han d’evocar són exemples que tothom coneix per exercitar les funcions cognitives, però de vegades resulten massa avorrits i/o monòtons i no desperten interès. I, d’altra banda, es pot gaudir de tots els beneficis que comporten…jugant: és més divertit i aporta els mateixos avantatges.

La sessió va poder comptar amb dos experts: l’Albert Alegre i en Jordi Castellví. Ambdós són jugadors que han encapçalat iniciatives socials, educatives i culturals vinculades al joc de taula.

Darrere d’un joc de taula s’amaguen multitud d’avantatges significatives: es passa una bona estona, s’enforteix l’autoestima, es reforcen els vincles socials i s’ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu.

Els avantatges concrets a nivell cognitiu i emocional en matèria d’actitud vital que aporta el joc són:

  • Genera alegria i benestar.
  • Redueix l’ansietat.
  • Estimula les funcions intel·lectuals.
  • Promou la relació social.
  • Millora l’empatia.
  • Elimina tensions.
  • Fomenta l’aprenentatge.
  • Es reforcen valors tals com el sentit de justícia i companyonia.
  • Manté l’activitat psico-física.
  • Enforteix l’autoestima.

Gaudir d’una activitat de caire lúdic, doncs, pot aportar importants beneficis.

El joc no és només una manera de passar-s’ho bé. No en va, des de ben petits juguem i, alhora, aprenem. Existeixen moltes opcions per gaudir i al mateix temps mantenir-se actiu. Jocs com els Escacs, el Parxís, l’Scrabble, jocs de cartes o el Rummikub, entre d’altres, en són bons exemples.

A través del joc s’entrenen una sèrie d’habilitats cognitives:

-Càlcul: és la capacitat de fer operacions matemàtiques, és a dir, d’obtenir un resultat havent fet prèviament alguna operació matemàtica per aconseguir-lo. Per realitzar aquesta operació matemàtica hem de realitzar un procés de raonament lògic après prèviament i que hem de saber executar per aconseguir el resultat.

Memòria: és una funció del cervell que permet a l’ésser humà adquirir, emmagatzemar i recuperar informació sobre diferents tipus de coneixements, habilitats i experiències passades. Pensem un moment en totes les activitats que fem en el nostre dia a dia: caminar, parlar, llegir, cuinar, treballar, conduir….per a realitzar-les hem hagut de fer un aprenentatge previ que sense la facultat de la memòria no podríem portar a terme.

-Percepció espacial: és la capacitat que tenim de ser conscients de la nostra relació amb el què ens envolta i de nosaltres mateixos. Aquesta habilitat es desenvolupa a l’hemisferi esquerra. Tenir una bona percepció espacial ens permet situar-nos, moure’ns, orientar-nos, prendre decisions sobre a on anar (quan mirem un planell), analitzar situacions del nostre entorn (com aparcar) i la relació del nostre cos amb l’entorn (si estem drets o estirats)

-Apràxies fines: definim com apràxies a les habilitats que ens permeten fer accions amb un objectiu, per exemple: vestir-nos, menjar, escriure….Quan les anomenem apràxies fines es vol dir que hi intervenen els dits i que són activitats molt concretes i amb detall: manualitats, cosir, pelar patates, cordar botons, fer llaços….

-Esquema corporal: és una representació del cos, la idea que tenim sobre el nostre cos i les seves parts i els moviments que podem fer o no. És una imatge mental que tenim del nostre cos en relació al medi, en una situació estàtica o dinàmica.

Memòria

Sobre la localització de la memòria, no hi ha un lloc físic concret a on ubicar-la, sinó que es distribueix  per diferents llocs del cervell.

Una de les característiques dels records és que es poden alterar. Quan recuperem un arxiu d’un ordinador, el trobem sense cap tipus de modificació o canvi, independentment de quant de temps faci que hagi estat emmagatzemat. Però els records es poden influenciar i modificar per molts factors: per altres records, per la recepció d’informació nova, per la interpretació que fem del què ha passat, per la creativitat o capacitat d’invenció de cadascú….o perquè encaixin amb les nostres expectatives, obtenint records amb errors i distorsions.

La memòria es divideix en els següents tipus:

-Memòria Sensorial.  

-Memòria a Curt Termini i Memòria de Treball.

-Memòria a Llarg Termini.

Però…com interactuen aquests tipus de memòria en el nostre cervell per formar el record?

Davant d’un estímul extern, el primer sistema de memòria que es posa en funcionament és la Memòria Sensorial, que s’encarrega de percebre les sensacions i les característiques físiques de l’estímul amb el que estem interactuant. Reps estímuls visuals i auditius quan es tracta de saber com jugar als jocs que se’t proposen.

La informació rebuda per la Memòria Sensorial és enviada a la Memòria a Curt Termini a on s’hi quedarà durant un espai de temps. Si no volem perdre aquesta informació, s’ha de tornar a repetir.

Si hem de realitzar alguna tasca amb aquesta informació, entra en escena la Memòria de Treball, que s’encarrega d’utilitzar aquesta informació per fer front a les demandes exigides per l’entorn. És a dir, us permet jugar als jocs que us ensenyen amb les regles i condicions que us expliquen.

Si es repeteix la informació en la Memòria a Curt Termini, la informació és transmesa a la Memòria a Llarg Termini i és allà a on s’hi quedarà de forma permanent com a record. És en aquest tipus de memòria a on la informació pot ser alterada.

Aquest és el camí que recorre la informació que ens proporcionen els estímuls externs fins a convertir-se en records en la nostra memòria.

La memòria no és una unitat única i indivisibles sinó que és una xarxa complexa de sistemes de memòria que interactuen entre sí per adquirir, emmagatzemar i recuperar coneixements, habilitats i experiències passades.

Gràcies a la memòria podem donar sentit al món que ens envolta, recordar experiències passades, planificar el futur i realitzar totes les tasques que donen sentit al nostre dia a dia.

Altres aspectes cognitius:

-Atenció: és el procés conductual i cognitiu de concentració selectiva en un aspecte concret de la informació, mentre s’ignoren altres aspectes que també són perceptibles, però que no observem perquè no hi posem atenció. Per exemple: Si us dic, fixeu-vos en quantes persones porten faldilles avui, i després us pregunto “Quantes persones porten pantalons?” Em direu que no us hi heu fixat, però de ser-hi, hi eren tant les faldilles com els pantalons, només que no hi hem posat atenció. Un altre exemple molt clàssic és: “No recordo a on he deixat les claus”. Però en realitat no és que no recordis, és que no has posat atenció i ni tan sols ha entrat aquesta informació al cervell. Per una part, l’atenció actua com un filtre dels estímuls ambientals, decidint quins són importants i donant-los prioritat i per una altra, és el mecanisme que controla i regula els processos cognitius com ara l’aprenentatge o el raonament. Si no existís l’atenció, el nostre cervell estaria desbordat per un mar d’estímuls i d’informació que no sabria com processar, per això necessitem aquest mecanisme que estructura l’activitat humana.

-Percepció Visual: és un procés actiu amb el qual el cervell pot transformar la informació lumínica captada per l’ull per conèixer la realitat externa. És la capacitat de reconeixement dels objectes en funció de la seva forma, dimensió i color. .  -Capacitat de Reacció: és la capacitat de donar resposta a un estímul. És la capacitat del nostre cervell de rebre un estímul, identificar-lo, decidir si és necessari o no donar una resposta muscular i donar-la. En els jocs d’avui, la velocitat en què donem aquesta resposta ens permet guanyar o no la partida.

-Coordinació Oculo-Manual: és la capacitat d’utilitzar simultàniament la vista i les mans per aconseguir una activitat. Fem servir els ulls per dirigir l’atenció i les mans per executar una tasca determinada. És una habilitat cognitiva complexa perquè hem de guiar els moviments de les mans segons els estímuls visuals que estem rebent i processant. Quasi totes les activitats de la nostra vida diària requereixen aquest tipus de coordinació, per això és important estimular-la i millorar-la.

Més aspectes cognitius:

-Raonament Lògic: el raonament és l’activitat mental que permet l’estructuració i l’organització de les idees per arribar a una conclusió. La lògica és allò que respecta les regles i et permet elaborar conclusions justificades, vàlides i naturals. El raonament lògic el podem iniciar a partir d’una observació de la qual en fem una norma i l’apliquem en ocasions semblants per aconseguir un resultat o una explicació vàlida.

-Presa de decisions: és el procés pel què es realitza una tria entre les opcions que hi ha per resoldre diferents situacions a la vida. És un procés en el qual es defineix un problema, es recopilen les dades i es generen alternatives per resoldre un problema concret.

El joc de taula als hospitals pediàtrics

El primer dels convidats en intervenir va ser l’Albert Alegre. Aquest professional, molt vinculat al joc de taula a través del games learning o “aprenentatge a partir del joc” i impulsor d’iniciatives com la introducció del joc en entorns hospitalaris pediàtrics, posà sobre la taula la importància del game learning per aprendre conceptes a partir del joc de taula, és a dir la seva utilització com a eina perquè els més petits i adolescents interioritzin conceptes que posteriorment veuran a l’aula acadèmica. Aclarí que no es tracta de cap píndola màgica ni substitut de les classes tradicionals, però sí que – afirmà – obre canals de connexió amb la creativitat i l’estratègia per arribar de millor manera al coneixement. Marca l’objecte d’aprenentatge final la temàtica del joc de taula amb el qual s’està animant a interaccionar o, en el cas dels jocs dirigits, la pròpia proposta, ja que es tracta d’una eina específica.

Uns dels grans problemes al qual s’enfronta l’univers del joc de taula – deia aquest expert – és el prejudici que existeix entre bona part de la població degut al desconeixement de tot allò que li pot proporcionar la pràctica: si no és coneix l’eina, difícilment es sabran les solucions que pot aportar. En aquest sentit, explicà la seva experiència a l’Hospital de Sant Joan de Déu, a Barcelona. Com a usuari del centre, a través de la seva filla, va detectar unes sèrie de necessitats que els responsables del centre hospitalari no sabien que es podien cobrir amb el joc. Ell, com a jugador i, per tant, coneixedor dels avantatges del joc de taula, va poder lligar caps i oferir una solució o nexe d’unió. I és així com en un moment donat cada vegada que una criatura ha d’anar a fer les sessions de quimioteràpia, tot i que el contingut de la visita és el que és, nens i nenes i pares i mares ja no exhibeixen la mateixa cara d’abans perquè els primers tenen opció a passar l’estona amb un entreteniment i els adults es senten millor perquè veuen entretinguts a fills i filles, aconseguint que les hores de tractament siguin, com a mínim, més tranquil·les. I tot a partir d’una proposta al cap d’oncologia en relació a la possibilitat que una motivació podria fer que els malalts anessin a l’hospital amb una actitud sensiblement diferent donat que…potser van deixar un joc la sessió passada a l’espera de ser reprès…que és alentidor saber que primer es jugarà i després es patirà el tractament…És una eina que no estalvia passar-ho malament…però permet canviar la manera com afrontar una determinada situació.

La idea va quallar i es va decidir posar-la en pràctica també a l’hospital de dia, per aquelles criatures que reben tractament periòdic sense ingrés. La iniciativa, en aquest cas, beneficia molt a les famílies que venes des de fora de Barcelona i que el període de temps que passa entre prova i resultats no tenen temps material d’anar i tornar a casa. Per evitar l’avorriment de tantes hores el joc de taula resulta una bona solució, tant per a criatures com per adults i a més es fomenta compartir, tant entre la pròpia família com amb les altres. El cas és que l’ambient a l’hospital ha millorat i ha contribuït a que l’experiència no sigui tan traumàtica en gairebé tots els casos.

Així mateix, relatava aquest convidat, que d’altres centres com és el cas del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç l’Espiga (Cediape) de l’Alt Penedès, a través dels seus especialistes en fisioteràpia, experimenten amb jocs de taula per tal de desenvolupar treballs a nivell respiratori d’una manera divertida i com a alternativa al que sempre s’havia fet. Una altra vegada el repte ha estat – insistia aquest expert – connectar mancances amb eines ja existents mitjançant el joc de taula.

Als que encara no saben que els hi agrada jugar

En relació a la introducció del joc de taula en els col·lectius de la denominada tercera edat, l’Albert Alegre explicà la seva experiència com a jugador en grups de jugaires de totes les edats o, el que seria el mateix, intergeneracionals. Ara bé, aclarí, habitualment les persones més grans, d’entre 65 i 70 anys, amb les quals interrelaciona en aquests entorns ja fa anys que practiquen el joc de taula: no acostumen a iniciar-s’hi llavors. Ja saben el què els hi agrada i les mecàniques dels jocs. Quan es comença és important, des del seu punt de vista, que la persona triï allò que li crida l’atenció i li ve de gust. Incidint en la part més lúdica. També resulta important, deia, que el joc de taula tingui algun tipus d’estructura i que, per tant, tingui incidència a l’hora de exercitar segons quines capacitats: algun dels tipus de memòria; agilitat mental; psicomotricitat;…La pròpies dinàmiques poden arribar a minimitzar la degradació d’aquelles capacitats en concret. Es tracta d’operacions, tasques, deduccions,…senzilles en un context estimulant. Però aquesta premissa és vàlida per a totes les edats.

Com que, raonava, en general som una cultura que ha fomentat el joc de taula a través dels clàssics – domino, parxís, oca,…”juegos reunidos Geyper” – la transició al joc de taula modern és fàcil…s’hi està avesat…i, de fet, està comprovat que quan uns quants s’hi posen…no poden parar. Cal, però, conscienciar al respecte a qui d’alguna manera fomenta la introducció estímuls entre la gent gran des d’un entorn institucional. Si es duguessin a terme més punts de trobada entre l’administració i els col·lectius vinculats al joc de taula es veuria clarament que són un al·licient per fomentar la llavor existent o bé plantar-la perquè segur que hi ha moltes persones que encara no saben que els hi agrada el joc de taula.

Àngels Cererols: Sovint passa que el plantejament del joc de taula és ideal, però les cartes són molt petites. Això fa pensar que els seus creadors no tenen en compte les dificultats de certes persones de totes les edats. Nosaltres contrastem aquest inconvenient o manca d’empatia reproduint el material en mides més grans, però és un desgast a nivell de temps, energia i diners que no tothom té per què estar disposat a fer.

Albert: Els darrers anys han aparegut jocs ideats expressament per a gent jove o per als més petits. I en aquest darrer cas, per exemple, les peces són més grans fins i tot del que és habitual. O sigui que la capacitat de producció en aquest sentit hi és, només cal que la industria sàpiga que existeix aquest nínxol de mercat. En el moment que sigui conscient de l’interès, es faran coses en aquesta direcció.

És important triar el tema del joc de taula. Un cop el tens localitzat…hi ha propostes de joc a carretades. Una manera de començar a introduir-s’hi pot ser fer-ho a la vegada que els néts…i si resulta interessant…si pica la curiositat…es pot passar a muntar trobades en altres llocs i amb altres persones…i poc a poc, a mesura que es vagi practicant en base a la satisfacció, s’anirà veient què pot aportar a nivell de socialització, comunicació,…no només de capacitats.

Àngels Cererols: Les festes tradicionals familiars poden ser una magnífica oportunitat de seduir als joves de la família o de la comunitat amb el joc de taula…

 

El fenomen VilaJuga

Jordi Castellví, en representació dels organitzadors del VilaJuga, explicà que aquesta  iniciativa prové del col·lectiu “La Casa dels Estranys”, que és l’entitat que des de fa 12 anys organitza les sessions de jocs de taula en cap de setmana VilaJuga a Vilafranca del Penedès. Exposà que, com a associació, disposen d’uns quants centenars de jocs de taula que constitueixen un fons que es deixa en préstec com si es tractés d’una biblioteca. El públic amb el que es compte està format per adults i per famílies amb l’objectiu de que les persones es reuneixin per jugar…per jugar junts i, per tant, …socialitzar-se. És per això que s’intenta treballar essencialment amb jocs col·lectius, tot evitant els que es juguem de forma individual i, en conseqüència, eludint la gran majoria dels videojocs.

Les trobades o jornades que s’articulen estan dividides per espais. L’espai infantil denominat “Explora”, que experimenta amb el fet de tocar, és per als més petits. El recinte de “Ludoteca”, que és el funciona com una biblioteca, serveix perquè els assistents explorin jocs de taula. Si no hi ha aglomeració, se li explica als jugaires com funciona el joc que han triat. Hi ha també l’espai de “Jocs de Rol”. En aquest punt, el convidat s’esforça en explicar que, tot i les connotacions negatives, és un tipus de pràctica que implica interpretar un personatge i que està dirigit a tot tipus de públic. Des de VilaJuga, concloïa, es pretén obrir ventalls de possibilitats i el resultat – valorava – és que any rere anys els fidels repeteixen i cada exercici que passa són més les persones interessades que s’hi afegeixen.

Parlà dels grups d’amics que acostumen a reunir-se els caps de setmana per jugar i dels climes que s’estableixen i, en aquest sentit, confessà que li agradaria que aquest tipus d’experiències arribessin en més mesura al col·lectiu de la tercera edat. Més que res perquè – deia – si hi hagués interès i es manifestés, l’organització del VilaJuga estaria encantada d’impulsar iniciatives transversals o específiques per aquest col·lectiu.

Jugar està de moda

De cara a com iniciar-se en la pràctica del joc de taula, aquest expert coincidia amb l’anterior en la importància de localitzar el joc que a un li agrada per, a continuació, fomentar-ne la pràctica i anar introduint-se en altres propostes de tipus col·laboratiu, de caire socialitzador o bé amb més incidència sobre certs aspectes de caràcter cognitiu. Assenyalava que cada vegada hi ha més adults que juguen i que, en certa manera, el joc està de moda. Actualment, amb dades a la mà – afirmava – es juga més que mai i, a més, el creixement exponencial dels darrers anys ha estat espectacular. I el VilaJuga n’és també un baròmetre perquè, si bé el primer any es va poder comptar amb 400 persones, l’edició que ha tingut lloc aquesta tardor ha registrat 4.100 visitants i ha estat molta la varietat de tipus de públic que s’hi ha concentrat. I, afegia, no és un fet aïllat.

Els nostres jocs, comentava en Jordi Castellví, no són els tradicionals….de tota la vida…sinó que són d’un altre tipus: de comptar, de gestionar recursos, de construir,…i intentem acabar amb el mite de joc de taula com a element només competitiu. De fet, de vegades es tracta de jugar contra el propi joc, de manera que es converteix en un jugador més. Van passant fets i nosaltres – explicava – hem de ser capaços de respondre al que el joc ens repta a resoldre. En aquests casos, si és que es guanya, es guanya contra el joc. I generalment s’inclou a tothom: al que en sap més i al que no en sap tant. Com que solen ser difícils de guanyar…de vegades només es tracta d’intentar perdre amb la major dignitat possible.

Pel que fa als jocs de rol, aquest convidat va voler insistir a explicar que tot està basat en una història en la que cada jugador té una idea de quina és la seva missió a través del seu personatge. Ell ha de solucionar les situacions que se li van presentant i, de vegades, cal que ho facin diversos personatges o bé també pot ser que ho hagin de fer tots plegats. Si alguns grups de persones es troben un dia de la setmana des de fa anys per jugar-hi i socialitzar-se és perquè és divertit, referint-se a ell mateix.

A Vilafranca, narrava, hi ha dues associacions de jugadors de jocs de taula: una depèn de Joventut i és “La Casa dels Estranys” i l’altra depèn de Cultura i són els “Jugaires del Penedès”. I si bé col·laborem, tenim – deia – ofertes diferents. Els Jugaires reuneixen a més volum de persones. Es troben setmanalment al Casal Popular i accepten a persones que no formen part del seu teixit associatiu. Ensenyen a jugar a qui no en sap i són molt oberts. A més de la feina del dia a dia, organitzen sessions de jocs al Claustre de Sant Francesc. Fan també una mica de ludoteca, que és compartida amb el VilaJuga. També es caracteritzen per organitzar jornades temàtiques. A la Casa dels Estranys som 6 persones i fem una convocatòria anual, que és el VilaJuga. Col·laborem amb editorials, botigues i amb un munt d’entitats d’altres llocs de Catalunya. I ens ajudem. Tenim en perspectiva crear una jornada específica de jocs de rol.

En relació a cap a on anem en matèria de jocs de taula – apuntava – s’ha de dir que avui dia és un fet que els jocs de taula serveixen per a moltes coses: són lúdics i ajuden a socialitzar però, a més, són ideals per temes d’estimulació cognitiva, per a l’aprenentatge i la presa de decisions, i incideixen en aspectes d’estratègia. A més, en ocasions, ajuden a introduir-se de manera adequada en les noves tecnologies. També hi ha jocs d’un sol ús…que no es poden reconstruir…Si no és que es fa malbé, un cop el saps…el pots passar a una altra persona perquè hi jugui…i aquesta que el passi a una altra…i així innumerables vegades.

Ara bé, el missatge veritablement important és que no ens hem d’oblidar mai de jugar…al llarg de tota la vida.

Llistats de Jocs

 Albert Alegre:

DIXIT

http://www.asmodee.es/juegos/coleccion/dixit

CARCASSONE

http://devir.es/producto/carcassonne-2015/

CATAN

http://devir.es/producto/catan/

CODIGO SECRETO 13 + 4

https://www.planetongames.com/es/codigo-secreto-13-4-p-5769.html

PIEDRA, PAPEL HECHIZO

https://zacatrus.es/dungeons-and-dragons-piedra-papel-hechizo.html

CORTEX CHALLENGE

http://www.asmodee.es/juegos/coleccion/cortex

FANTASMA BLITZ

http://devir.es/producto/fantasma-blitz/

JUNGLE SPEED

https://zacatrus.es/jungle-speed.html

PATCHWORK

https://zacatrus.es/patchwork.html

MIAU MIAU

https://www.haba.de/es_ES/miau-miau–301322

LA ISLA PROHIBIDA

https://zacatrus.es/la-isla-prohibida.html

 

Jordi Castellví:

DIXIT

COLONOS DE CATAN

FANTASMA BLITZ

TIME’S UP

CÓDIGO SECRETO

 

 

SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: NOVEMBRE

Aquest mes de novembre, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació al fet que ara fa un parell de setmanes una persona que va fer 49 anys va decidir celebrar-ho amb els col·legues d’estimulació cognitiva i emocional dels seus pares perquè, en ser un entorn on s’hi troba bé, va considerar que era el millor per compartir un dia tan assenyalat.

Enllaç La Fura:

Aniversari amb els col·legues… de la mare

Text:

 Aniversari amb els col·legues…de la mare 

Ella va decidir celebrar els seus 49 anys amb la seva mare i els seus companys del taller d’estimulació cognitiva i emocional. Un grup de persones del qual ja havia format part el seu pare abans que morís. Va demanar festa a la feina i va anar fins a la capital – Barcelona – per fer-se amb uns deliciosos pastissos que tenia moltes ganes que els col·legues de la seva mare tastessin ben acompanyats d’alguna cosa per beure. Com que no va avisar, va ser una autèntica sorpresa veure-la entrar junt amb la seva mare i carregada de tant bones viandes. De fet, la sessió d’aquell dia ja s’havia iniciat de manera inusual perquè una de les usuàries havia irromput a la sala a primera hora amb un cistell ben carregat de productes per fer de cafetera oficial del regne.

Durant la sessió d’aquell matí tots plegats – usuaris, voluntàries, acompanyants que es queden sempre una estoneta més o menys llarga, la homenatjada i jo mateixa – vam tenir la sensació que rejoveníem, tot i que aquest és un tret significatiu que ja percebem taller rere taller. Ens vam dedicar els desitjos més venturosos i vam abordar – amb més sentiment i rialles espontànies del que és habitual –  les temàtiques preparades per la sessió de treball.

I és que a les nostres sessions exercitem la ment i l’emoció tot rient, compartint, valorant, reflexionant, explorant,…i ella – deia – troba a faltar aquestes pràctiques tant vinculades a l’essència de les persones fora d’entorns com el que creen la seva mare i els seus col·legues, que no són veïns, ni amics, ni familiars,…sinó companys d’aprenentatge i complicitats en el marc d’un espai de coneixement i autoconeixement. I com que, explicava, sabia que hi tenia la porta oberta, va decidir aprofitar l’avinentesa en un dia tan especial.

No cal dir que els membres de la curiosa i entranyable colla que formem aquest taller d’estimulació ens sentim molt honrats que persones d’edats molts diferents sovint tinguin ganes de compartir el seu temps i la seva energia amb nosaltres. Perquè cada vegada que passa ens incrementa l’autoestima i ens fa pensar que el col·lectiu de la gent gran – si és que encara cal col·lectivitzar a les persones – tenen molt a dir, fer i oferir en aquesta societat.

 

Els lectors del projecte EVA 354 tot empatitzant amb els lectors

Com ja és habitual, l’EVA 354 organitza tallers formatius específics perquè les lectures siguin cada vegada més adequades i els lectors vagin adquirint noves eines per dur a terme la seva tasca.

La darrera FORMACIÓ EVA 354 es va desenvolupar els dies 16 i 23 de novembre de 2019 i va ser impartida per la metgessa Àngels Cererols. Es ven treballar els beneficis i plaer de llegir en veu alta; les característiques persones grans institucionalitzades; el com escollir les lectures i adequar-les als diferents tipus d’oients; la importància de la veu, l’entonació i la postura del lector; l’entorn i la millor disposició dels oients i el fet de captar i mantenir l’atenció dels oients i casos especials.

El segon dia ens va acompanyar el documentalista Pep Puig, que està fent un seguiment de la tasca d’aquest veterà equip de voluntariat.