SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: NOVEMBRE

Aquest mes de novembre, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació al fet que ara fa un parell de setmanes una persona que va fer 49 anys va decidir celebrar-ho amb els col·legues d’estimulació cognitiva i emocional dels seus pares perquè, en ser un entorn on s’hi troba bé, va considerar que era el millor per compartir un dia tan assenyalat.

Enllaç La Fura:

Aniversari amb els col·legues… de la mare

Text:

 Aniversari amb els col·legues…de la mare 

Ella va decidir celebrar els seus 49 anys amb la seva mare i els seus companys del taller d’estimulació cognitiva i emocional. Un grup de persones del qual ja havia format part el seu pare abans que morís. Va demanar festa a la feina i va anar fins a la capital – Barcelona – per fer-se amb uns deliciosos pastissos que tenia moltes ganes que els col·legues de la seva mare tastessin ben acompanyats d’alguna cosa per beure. Com que no va avisar, va ser una autèntica sorpresa veure-la entrar junt amb la seva mare i carregada de tant bones viandes. De fet, la sessió d’aquell dia ja s’havia iniciat de manera inusual perquè una de les usuàries havia irromput a la sala a primera hora amb un cistell ben carregat de productes per fer de cafetera oficial del regne.

Durant la sessió d’aquell matí tots plegats – usuaris, voluntàries, acompanyants que es queden sempre una estoneta més o menys llarga, la homenatjada i jo mateixa – vam tenir la sensació que rejoveníem, tot i que aquest és un tret significatiu que ja percebem taller rere taller. Ens vam dedicar els desitjos més venturosos i vam abordar – amb més sentiment i rialles espontànies del que és habitual –  les temàtiques preparades per la sessió de treball.

I és que a les nostres sessions exercitem la ment i l’emoció tot rient, compartint, valorant, reflexionant, explorant,…i ella – deia – troba a faltar aquestes pràctiques tant vinculades a l’essència de les persones fora d’entorns com el que creen la seva mare i els seus col·legues, que no són veïns, ni amics, ni familiars,…sinó companys d’aprenentatge i complicitats en el marc d’un espai de coneixement i autoconeixement. I com que, explicava, sabia que hi tenia la porta oberta, va decidir aprofitar l’avinentesa en un dia tan especial.

No cal dir que els membres de la curiosa i entranyable colla que formem aquest taller d’estimulació ens sentim molt honrats que persones d’edats molts diferents sovint tinguin ganes de compartir el seu temps i la seva energia amb nosaltres. Perquè cada vegada que passa ens incrementa l’autoestima i ens fa pensar que el col·lectiu de la gent gran – si és que encara cal col·lectivitzar a les persones – tenen molt a dir, fer i oferir en aquesta societat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.