“L’ENVELLIMENT ÉS COSA DE TOTS”. SETENA SESSIÓ DE TREBALL: “EL PENSAMENT LATERAL”

La metgessa Àngels Cererols inicia la sessió posant en situació als assistents. El pensament lateral és un concepte creat l’any 1967 pel psicòleg Edward de Bono i consisteix en un tipus de pensament creatiu que fuig de les idees preconcebudes. Aquest expert, que va passar a denominar ”pensament vertical” al mètode de pensament lògic tradicional, va desenvolupar la idea que per a exercitar el pensament lateral s’ha d’aprendre a analitzar els problemes des de molts punts de vista.

Des de la perspectiva d’Edward de Bono, les persones disposem de dues maneres de pensar: el pensament tradicional o vertical, que està basat en la lògica, l’experiència i el sentit comú, i el pensament lateral o horitzontal, que té com a desencadenants la intuïció, l’associació d’idees i la imaginació. El pensament tradicional resulta molt útil per a la vida diària, però quan ens enfrontem a problemes nous, és millor i dóna millors resultats el pensament lateral. Allà on el pensament tradicional no pot resoldre un problema, el pensament lateral es dedica a buscar noves solucions.

Tot i que les idees d’aquest especialista ja fa temps que són del domini públic, les persones, en general, fem servir poc el pensament lateral. Sobretot perquè des de ben petits ens ensenyen a fer servir l’altre. De fet, en aquest sentit, De Bono recomana que a les escoles que sempre que sigui possible es potenciï l’ús del pensament lateral.

El cervell

Després de mostrar els hemisferis d’un cervell i instar a observar conjuntament de quina forma estan repartides les seves àrees, que permeten desenvolupar les diferents capacitats, i advertir que aquestes es materialitzen de manera creuada quan s’executen, es passa a ubicar cadascuna de les característiques dels dos pensaments. Mentre les funcions de l’hemisferi esquerra es concreten en el pensament analític, la lògica, el llenguatge, el raonament, les ciències i les matemàtiques, l’escriptura, els números i el control de la mà dreta; l’hemisferi dret disposa de la consciència artística, la creativitat, la imaginació, la intuïció, la perspicàcia, el pensament holístic, la consciència musical, el sentit espacial i la percepció tridimensional i el control de la mà esquerra.

“La mente intuitiva es un don sagrado, la mente racional un sirviente fiel. Es paradójico que en el contexto de la vida moderna adoremos al sirviente y profanemos al divino.”

 Albert Einstein. 

A la pràctica

Després de dur a terme dues pràctiques en que sense aplicar el pensament lateral és impossible trobar la solució, els membres de l’equip de treball entenen que aquesta forma d’abordar les situacions permet solucionar-les d’una manera creativa; qüestionar de nou algunes veritats que, a priori, semblen impossibles de qüestionar; trobar tècniques noves per resoldre els problemes; introdueix la possibilitat d’aconseguir idees noves, i solucionar dificultats del dia a dia quan s’aplica com a actitud des de la ment.

Conceptes

Una vegada introduït en el que proposa el pensament lateral, els membres de l’equip de treball poden veure clares les dues formes d’aproximar-se a la mateixa realitat. Així doncs, d’una banda s’observa com el pensament vertical segueix un únic camí – i rebutja els altres – per solucionar una problemàtica; avança en una única direcció cap a la solució del problema; cada passa que es fa depèn de les que ja s’han fet i, per tant, això suposa el repte de que cada passa ha de ser l’adequada; la importància del context és vital i, en conseqüència, els conceptes que es fan servir s’han de vincular amb el problema que es planteja i es rebutja tot allò que no hi estigui i, finalment, en el moment en què s’assoleix la resolució, la resposta és vàlida en funció del camí recorregut. D’altra banda, el pensament lateral obre la possibilitat que quan sigui necessari solucionar un problema, es faci a partir d’una exploració de totes les possibilitats que existeixen i, en cas que sigui necessari, arribar a perspectives noves. En aquest cas, el més rellevant de tot és el canvi: ens podem allunyar de la solució dels problemes en cas que això comporti trobar una metodologia més creativa per arribar a una solució. A més, qualsevol passa que es fa és independent de la que acabem de fer perquè el més rellevant és trobar camins nous. De la mateixa manera, es basa en comparacions i conceptes que no tenen un vincle amb el context que es relaciona amb la problemàtica. De fet, quan s’arriba a una resolució, la validesa té una independència total del camí que s’ha recorregut.

Pensaments complementaris

El pensament vertical és el camí que ens han ensenyat a fer durant la nostra vida educativa, mentre que el pensament creatiu o lateral ens pot ajudar amb una rapidesa i eficiència igual o superior a arribar a solucions. Les dues modalitats de pensament resulten complementàries: la creativitat pot abraçar la lògica, i viceversa.

Normalment, sempre que mirem de buscar una solució a un problema, ens fonamentem en experiències que hem viscut abans, en mètodes que han estat d’utilitat per a nosaltres o en algun patró establert. La provocació, en canvi, s’encarrega d’introduir determinats elements que, en un primer moment, ens podria semblar que no tenen lògica.

Pensar fora de la caixa

De l’anglès “Thinking outside the box” és pensar de manera diferent, no convencional o des d’una nova perspectiva. Aquesta frase sovint es refereix al pensament innovador, creatiu o lateral. Pensar fora de la caixa és mirar més enllà i mirar de no pensar en les coses òbvies, sinó en intentar pensar més enllà d’aquestes.

Ellen Langer: On becoming an artist: reinventing yourself through mindful creativity:

“Primer se’ns ensenya a pensar dins de la caixa. Llavors se’ns ensenya a pensar fora de la caixa. El que vull que ens preguntem és: qui va posar la caixa allà?”

A continuació, es duen a terme a nivell col·lectiu alguns exemples pràctics d’enigmes.

En realitat, els  “misteris”  són fàcils de resoldre.  I, en aquest sentit, la frase “pensar fora de la caixa” és una reafirmació de l’estratègia de solució. L’enigma només sembla difícil, perquè ens imaginem límits. El fons de la qüestió és la barrera mental amb què sol ser percebut.

Tècniques  que  afavoreixen  el pensament  lateral

La inversió

Aquesta tècnica fa que hàgim de girar la problemàtica…caminar en sentit contrari per tal de trobar una bona solució. Si, per exemple, tenim la intenció d’aconseguir una millora en les vendes d’un determinat producte, caldrà que invertim la problemàtica pressuposant que l’empresa hauria de fer la compra d’aquest producte als clients. Aleshores, caldrà que pensem quines raons tindria l’empresa per comprar o no el producte en qüestió.

L’analogia

Tracta d’allunyar-se de qualsevol estereotip, de mirar de trobar les semblances entre dues idees o conceptes i de veure de quina manera aquesta comparació ens podria beneficiar. A l’inici, podria ser que les analogies no tinguessin gaire sentit i que creessin confusió, però al final ens poden fer trobar solucions plenes de creativitat. Una bona manera consisteix a introduir paraules aleatòries poc o gens vinculades amb el problema que volem resoldre.

La divisió

Es basa en fer la divisió de la problemàtica en diverses fraccions, sense que passi res si aquestes parts aïllades no acaben de tenir sentit. Suprimir alguna característica del problema; modificar o exagerar algun aspecte relacionat amb l’entorn del problema, o fraccionar el problema en diferents components.

El pensament lateral a l’empresa

Aquesta tècnica proposa una solució de problemes alternativa que, sovint, és una forma de desmarcar-se de la competència i, fins i tot, de donar lloc a una línia de negoci en si mateixa. Potser un dels exemples més clars de pensament lateral sigui el que va portar a 3M a utilitzar l’adhesiu que no era prou potent per gairebé cap ús per sostenir les notes tipus Post It. Si haguessin aplicat un pensament lògic, haurien intentat millorar la fórmula i tindrien un altre adhesiu més, però no haurien aportat al mercat una solució que demandava gairebé sense saber-ho.

La sessió de treball finalitza amb la proposta i resolució, primer a nivell individual i posteriorment de manera conjunta, d’uns quants i variats plantejaments que tenen solució a través del pensament lateral.

Bibliografia:

 “El pensamiento lateral”, de Edward de Bono

“Seis sombreros para pensar”, de Edward de Bono

“Como percibimos el mundo: una exploración de la mente y los sentidos”,  de Ignacio Morgado

“Sincroniza tu vida”, de Juna Albert

“Haz algo diferente: 50 retos para potenciar tu pensamiento lateral”, de Marcos Martínez

Filmografia: 

“El indomable Will Hunting”, de Gus Van Sant (1997)

“Una mente prodigiosa”, de Ron Howard (2001)

“Delicatessen”, de Jean-Pierre Jeunet (1991)

“Micmacs”, de Jean-Pierre Jeunet (2009)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.