SECCIÓ D’OPINIÓ DE LA FURA: MAIG

Aquest mes de maig, a la col•laboració “Aventures d’una escoltadora”, reflexiono en relació a que des que em plantejo com vull que sigui el meu envelliment – o sigui cada dia de la meva vida a partir de la jornada següent – tinc més clar que si em ve de gust fer o sentir alguna cosa, m’hi he de posar bé i l’he de possibilitar perquè, si és el cas de penedir-me, que sigui d’haver-me arriscat i que hagi estat el que hagi estat. I ja posats, he entès que cal emprendre aquests petits o grans reptes des del cor, la panxa o la intuïció perquè la raó…acostuma a enganyar-nos.

Enllaç La Fura:

https://lafurapenedes.cat/amb-que-em-quedo-i-que-descarto/

Text:

Amb què em quedo i què descarto

Una de les coses que més sento a dir des que treballo amb gent gran és que si em ve gust fer alguna cosa, la faci. Si després me n’hagués de penedir, que sigui perquè ho he fet i no perquè no ho he fet. I és més…arribat el moment…quan se’m presenti l’oportunitat – se m’acostuma a aconsellar – que decideixi com i de quina manera portar-ho a terme tot seguint el que dicti el cor, la panxa o la intuïció. Em comenten que no faci cas de la raó perquè – argumenten –  t’acostumarà a enganyar.

I em sembla que de tant sentir-ho a dir n’he anat aprenent. I com que ho faig sempre que en tinc l’ocasió he pogut anar observant com succeïen coses i com se’n derivaven experiències. Ara que ja hi estic entrenada tinc la sensació que he connectat amb una mena de sisè sentit que veu els camins que he de recórrer allà on els meus ulls no hi acaben de distingir res definit. És una dinàmica que a cop de repetir-se em dóna seguretat i, per tant, em proporciona tranquil·litat.

Sigui el que sigui el que se’n derivi d’una acció duta a terme des de l’instint, ara ja sé que és el que ha de ser. I sento que a mesura que el temps va passant i que alguns fets i algunes de les persones que m’han acompanyat en diferents etapes de la vida van quedant enrere, aquesta és una percepció que és va fent més i més present en el meu dia a dia.

 

Si aparentment allò que se’n deriva de la decisió presa comença amb el peu esquerra no em preocupo gens. Resto a l’espera. I si d’alguna manera es fa manifest el batec del cor, el run run de la panxa o l’esclat de la intuïció…sé que tot anirà bé. Potser hi ajuda en gran mesura, com deia aquell, saber que sempre em tinc a mi mateixa i, per extensió, a totes les persones a les que estimo i m’estimen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s