“L’ENVELLIMENT ÉS COSA DE TOTS”. CINQUENA SESSIÓ DE TREBALL: “LA GESTIÓ DEL TEMPS LLIURE”

S’inicia la sessió partint d’una definició:

Tiempo libre, es el tiempo disponible, es decir, el que no utilizamos para trabajar, dormir o comer. Que podemos utilizar en forma adecuada o no. Cuando utilizamos ese tiempo libre en forma creativa, para equilibrar y desarrollar nuestra experiencia, estamos en presencia del ocio. O sea, el ocio (que no es no hacer nada) es en concreto, tiempo libre que dedicamos para hacer lo que nos gusta y enriquece, en cuanto a la relación con los demás.

És un tema que a qui sap gestionar el temps lliure no li desperta cap interès, mentre que a qui no en sap, tant per defecte com per excés, li crea inquietud.

I de seguida, si s’aprofundeix una mica, apareix el conflicte:

https://www.topia.com.ar/articulos/el-ocio-represivo

(Extracte) “Una proporción cada vez más creciente de desublimación en el ocio debe acompañar a la sublimación cada vez más creciente en el trabajo. Contra el cansancio, la depresión, el envejecimiento prematuro, la excitación, la fealdad, que provocan el trabajo alienado, el mal alojamiento y la ciudad insalubre, la sociedad capitalista ofrece como remedios, como “antídotos”, las vacaciones turísticas, es decir, la consumición de un producto que ofrece muchas ventajas al que lo vende, pero muy pocas al que lo compra. ”“El placer, el bienestar y la salud física rechazados en la vida cotidiana pueden, aparentemente, ser sólo proporcionados por las mercancías de la industria del ocio, que ofrecen en realidad un goce de sustitución, imaginario, cosificado, un simulacro de goce. La ‘desublimación represiva’ se confunde con la consumición. Al consumir, el hombre no satisface sus propias necesidades, sino la necesidad del mercado interno del sistema.”

A la Revista Topía, una publicació quadrimestral de psicoanàlisi, societat i cultura, Carlos Alberto Barzani referencia a Sebreli, J. J.: Mar del Plata, el ocio represivo, Ed. Tiempo Contemporáneo, Bs. As., 1970.

IMG-20190430-WA0003

La introducció de la sessió s’articula en base a conceptes:

Concepte 1. El pas del temps. Conscienciació:

Reflexió sobre el pas del temps. You Tuber. El canal de Korah:

https://www.youtube.com/watch?v=uG5OvkiJP7I

El pas del temps en algú que coneixem (Charles Aznavour):

https://www.youtube.com/watch?v=g23a_yShHQo

Concepte 2. Mètodes de Gestió del Temps (sempre lligats a la producció i, per tant, obviant el temps lliure. I si es té en compte, se li extrapolen criteris de producció).

Metodologia GTD aplicada a l’oci.

https://www.youtube.com/watch?v=21o5KFVCusQ

Pensament Lateral. Edward de Bono

https://www.youtube.com/watch?v=wzHw2gcXFTA

Concepte 3. Contacte amb el ritme vital (circadià o biològic), tot buscant la consciència de la incoherència entre el que el cos s’ha demostrat que necessita i el que la societat ofereix pel que fa a opcions destinades al temps lliure.

https://www.youtube.com/watch?v=cpxc6BTZx80

https://www.youtube.com/watch?v=zjQmidcFFkU

Concepte 4. Contacte amb la natura com a revulsiu per reconciliar-se amb el ritme vital i viure una millor gestió del temps lliure.

https://www.youtube.com/watch?v=Uz1-ctIWBQY

https://www.youtube.com/watch?v=uylwvepppt0

Final

Curt “Alike”

https://www.youtube.com/watch?v=kQjtK32mGJQ

Es tanca la introducció amb un curtmetratge.

IMG-20190430-WA0005

Debat:

El temps lliure, doncs, es pot viure des de llocs diferents: des de la calma…des de les turbulències…Les diferents definicions, però, no acaben de proporcionar una explicació convincent per a un corrent de persones que, per exemple, introdueixen la idea que l’oci és una utopia creada pel sistema capitalista perquè no ens satisfaci i tornem a la vida laboral amb més ganes que resignació.

Es planteja a la sala que segons quins tipus de treball – sobretot el torn americà – descol·loquen, són nocius i, fins i tot, poden arribar a fer emmalaltir als treballadors. També es parla d’aquelles firmes que fomenten que els treballadors vinculin el seu temps lliure a l’empresa, estant permanentment vinculats al seu lloc de treball.

És en aquest punt que s’apunta la conveniència de badar…passejar tranquil·lament…

I que es referencia el fet que l’home s’avorreix més que la dona a l’hora de gaudir del seu temps lliure. Ella manté el ritme quotidià durant un temps més dilatat de la seva vida. L’home resta molt més lligat al concepte de la productivitat. La dona, a més, ha desenvolupat diferents mecanismes de productivitat que no sempre estan vinculats a allò estàndard.

Alguns assistents manifesten que des que s’han jubilat no paren de fer coses. I tant ells com d’altres persones de la sala diuen sentir la necessitat de cercar l’equilibri…i ho fan seguint diferents formules. Mentre que alguns busquen tasques per omplir una part del temps i destinar la resta a fer el que es vol, d’altres no tenen massa idea de com organitzar-se.

S’apunta la possibilitat que moltes persones arriben a grans sense haver cultivat una vida en paral·lel a la feina o a la família i que, per tant, es troben amb moltes dificultats per trobar al·licients, tant pel que fa a activitats com a d’altres persones per compartir-les.

Així mateix, es parla de la conveniència de ser conscient que hi ha coses que ja no es poden fer i que, per tant, s’ha de buscar – sí o sí – el marge de temps per poder fer-les durant l’època productiva.

Una membre de l’equip de treball destaca un comentari aparegut durant el passi d’un dels audiovisuals en que es destaca la importància de no trobar-se en la situació de penedir-se de no haver fet alguna cosa sinó, al contrari, de si és el cas penedir-se per haver-la fet.

Una altra assistent posa l’accent en que jubilar-se podria arribar a suposar la pura contemplació…el no tenir res a fer perquè…de fet…es té tot el temps del món. I, en conseqüència, – explica una altra persona – es pot sortir al carrer sense expectatives i…de cop…te n’adones que està ple de gent…i l’assistent assenyala que, davant d’aquesta circumstància, un es pregunta: què no treballa la gent? …I a l’hora s’entra en una dinàmica de buscar sentir-se útil…fer coses que t’omplin…I, en aquest cas concret, aquesta usuària narrava que abans d’anar a dormir feia un curós repàs de tot el que faria l’endemà per sentir-se bé…com si fos una mena de teràpia.

Es manifesta que és convenient comptar amb activitats programades de manera fixa i així se sap que tal dia i tal altre hi ha una o altra ocupació, de manera que també – això sí – es reservi espai a l’espontaneïtat. N’hi ha que parlen d’un esquema obert per si fa bon dia o no, per exemple, i en funció d’això tirar cap un cantó o cap un altre.

És en aquest punt que s’anomena el fet que a partir d’una determinada edat es va més lent…Cal més temps per cuidar-se, per la higiene, per la neteja,…Es limiten les capacitats…I de vegades no s’arriben a assolir les fites que un es marca i, per tant, cal substituir-les per d’altres.

Un altre usuari destaca que no en té cap dubte que les graduals i sistemàtiques modificacions del cicle biològic des de fa tant de temps han comportat que els integrants de la societat mostrin incapacitat per afrontar els temps que en cada moment toca viure.

Es parla també de la importància de la llum. S’explica el cas personal d’una persona que després de viure tota la vida a la ciutat – amb tanta llum artificial a pràcticament totes les hores del dia – quan va venir a viure al Penedès i, en ple hivern, i a les 5 de la tarda era completament fosc, li agafava un no sé què i al cap dels dies es va anar sentint deprimida…i essencialment tot plegat estava relacionat amb el fet de no estar-hi acostumada. Trobava a faltar la llum. I, en aquest sentit, s’apunta la relació entre l’arribada de la tardor i l’increment dels casos de depressió. La manca de llum és determinant en aquests casos.

Es comenta, d’altra banda, que quan algú proper mor…tots plegats reflexionem i ens n’adonem de coses i fets…som més conscients…però més o menys ràpidament es torna a la normalitat. I, és que no pot ser d’una altra forma – argumenta una usuària –, perquè no es podria viure sempre amb aquest estat. I, al fil d’aquest comentari, es diu que potser sí que el que hauria de passar és que a partir d’aquest i d’altres punts d’inflexió vitals hi hauria d’haver algun canvi en el dia a dia…en la qualitat de vida que es té…en com s’enfoquen les coses…I arribat aquest punt es parla del pes de les rutines…perquè – es raona – hi estem tant acostumats! Ara bé, també s’apunta, que aquestes rutines es podrien adequar cada vegada una mica més als ritmes biològics…a les hores de dia segons les marca la natura…

Es reconeix que es necessita autoimposar-se una sèrie de pautes per aconseguir la subsistència. I en aquest sentit, un assistent explica que per a ell el temps lliure o d’oci ha d’estar composat de tres pilars:

Activitats creatives, d’interès cultural i que afavoreixen l’aprenentatge, que es poden fer sols o en companyia, depenent del cas.

Activitats físiques, perquè la consecució de l’hàbit físic comporta satisfacció i qualitat de vida tot i el patiment que pot suposar en moments puntuals.

I, diu aquest assistent, que un cop aconseguit un òptim estat físic i anímic, calen…

Activitats socialitzadores, perquè els humans necessitem el contacte amb d’altres persones.

Una altra usuària parla de que ha hagut d’aprendre a badar. Que li sembla una pràctica molt sana. Comenta que era un dels aspectes pels quals tenia por a jubilar-se. Ha fet un treball i ha passat d’omplir el temps a gairebé no tenir coses programades i se n’ha adonat com això ha afavorit notablement que sorgissin situacions i trobades no programades que han resultat ser molt enriquidores.

Un altra persona ens narrava que provenia d’una vida laboral amb un ritme molt elevat…que quan encara era en actiu feia llistes de coses que faria quan es jubilés…I que quan per fi hi ha estat se n’ha adonat que ja no es poden fer les coses al ritme que es desitjaria…que la utilització del temps és insuficient…i que, per tant, es treuen pocs resultats del temps del qual es disposa. Exposa que, en el seu cas, ha de dur una agenda perquè, si no fos així, d’una setmana per l’altra potser no se’n recordaria de les coses que s’han de fer. Diu no buscar la productivitat, però sí l’eficàcia…o fruits a la utilització del temps.

És en aquest punt que es reflexiona sobre el fet que no és el mateix gestionar el temps als 65, quan encara s’està força bé, que als 85, que ja no se n’està tant.

Així mateix, es deixa constància que durant el procés d’envelliment no són tan importants els anys com què és el que se sent i com se sent un. Un es planteja el futur i el preveu – no per edat – sinó partint de la situació física. L’edat no és determinant perquè es pot topar amb persones de 80 anys que estan físicament bé i amb una òptima perspectiva vital. Potser cal plantejar-se que no es reflexiona prou sobre la bellesa i, per tant, no es preveu el què i el com. Pensar-hi suposa enfrontar la realitat i, per tant, eludir-ho és no fer-ho.

Tot i que s’ha fet una evolució que ha implicat el deslligar-se dels cicles naturals a tots nivells, tant biològics com naturals, i les persones s’hi han anat adaptant tan bé com han sabut o pogut, el que queda clar és que les persones estan vinculades als cicles de la natura i cal tenir-ho en compte. Cada individu en fa la lectura que vol o pot i, en teoria, pot actuar en conseqüència.

Bibliografia:

“Momo” de Michael Ende  (1973)

“Entre limones” de Chris Stewart (1999)

“Organízate con eficacia” de David Allen  (2001)

“Focus” de Daniel Goleman (2013)

Filmografia:

“Full Monty” de Peter Cataneo  (1997)

“El empleo del tiempo” de L. Cantet (2002)

“Los lunes al sol” de Fernando León de Aranoa (2002)

“Un buen año” de  Ridley Scott (2006)

“Una cuestión de tiempo” de Richard Curtis (2013)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s