“L’envelliment és cosa de tots”. Primera sessió de treball: « L’estètica al llarg de la trajectòria vital”

La sessió parteix del plantejament del concepte estètica o bellesa a les diferents cultures per passar, a continuació, a reflexionar sobre els cànons estètics que imperen a la nostra cultura – europea -, tant pel que fa a la dona com epl que fa a l’home, i es constaten d’entrada dues premisses: d’una banda que si bé es tracta d’una pressió social i econòmica que és determinant en una bona part de la població jove i adulta, també influeix notablement en el col·lectiu de gent gran i, d’una altra, que durant la darrera dècada l’home ha entrat de ple en la dictadura de la moda estètica imperant.

Tot seguit, es segueix amb aquesta primera part lúdica i d’aportació de material audiovisual i bibliogràfic destinat a estimular el debat i la reflexió a posteriori, introduint un dels llibres triats per a l’ocasió, el titulat “Discursos Sociales Sobre el cuerpo, la estética y el envejecimiento”, de Claudio A. Urbano,  María del C. Arce y José A. Yuni (Editorial Brujas). La metgessa Àngels Cererols en fa un apropament tot subratllant els termes en que es materialitza l’estètica a la societat actual i detenint-se en els mecanismes i instruments que s’utilitzen per tal d’imposar una determinada perspectiva. És després d’aquesta intervenció que s’incideix en com la pressió sobre les persones desencadena actituds aparentment contradictòries si en veiem els resultats estètics i s’evidencia la controvèrsia al voltant d’una de les eines que més s’utilitza a nivell mundial per mantenir una determinada estètica vinculada a la joventut: la cirurgia estètica. Es visualitzen 2 documents audiovisuals d’un minut per mostrar exemples, tant femenins com masculins, de persones vinculades al món de l’espectacle que han manifestat obertament ser contràries a l’abús de la cirurgia estètica i 2 documents, també d’un home i d’una dona, que, pel contrari, n’han abusat en extrem amb pèssims resultats. I acompanyem aquest material amb fotografies, també d’homes i dones públics, que ni tan sols recorren a determinades tècniques estètiques d’embelliment per mostrar-se en públic. Estem parlant d’artistes que tendeixen a no tenyir-se, maquillar-se mínimament i vestir informalment.

20181204_182157

El tercer blog corresponent a proporcionar informació als assistents, tant pel que fa a nivell cognitiu com emocional, sobre el tema que s’ha triat per a la sessió consisteix a introduir l’opció de les persones fidels a una personalitat estètica tot i el pas dels anys. És a dir, totes aquelles dones i homes que decideixen mantenir la seva fidelitat a un estil – que els defineix, donat que entronca amb la seva personalitat – tot i les modes imperants o l’edat que es té, en contraposició, sobretot, a aquelles persones que construeixen la seva estètica en funció del que creuen que els demanda la societat en aquest sentit. En aquest apartat de la introducció a la sessió de treball també s’aborda el fenomen d’Internet, que es pot posar perfectament al servei de l’estètica per tal de crear situacions reals totalment esperpèntiques, tot estant emparats per l’anonimat que brinda la xarxa.

S’acaba aquest primer bloc del taller amb una mirada desenfadada i mesurada pel que fa al contrast entre l’estètica al servei de la persona o bé l’estètica al servei del que la societat espera de l’individu amb la mostra d’una circumstància en la que conviuen totes dues tendències.

El debat i les reflexions 

El debat s’inicia quan un dels integrants de la sessió de treball assenyala que, afortunadament, cada vegada més, les actrius i actors apareixen a pel·lícules en les quals poden lluir-se tot i ja tenir una edat, i no només interpretant papers secundaris sinó que, fins i tot, moltes vegades exerceixen de protagonistes. I en moltes ocasions els guions aborden aspectes que tenen a veure amb què ens passa quan ens anem fent grans a nivell estètic…amb l’acceptació del pas del temps en el cos…amb quin és el nostre paper en el context de bellesa que impera avui dia…Potser no estem tan pressionats com els joves, però sí que és veritat que és una realitat que s’imposa amb tanta força que ens condiciona.

Una altra de les persones assistents a la trobada demana la paraula per expressar el seu punt de vista en quan a que el que és realment important és sentir-se jove per dins. I, en aquest sentit, apunta a que es tracta d’una circumstància que està molt lligada al que s’ha viscut a nivell, sobretot, familiar…a, especifica, dinàmiques familiars. De fet, incideix en que ha observat que l’envelliment s’acompanya de més qualitat quan la persona manté una ment oberta i activa. És en aquest punt que reflexiona en relació a que certament el cos físic canvia però, a un altre nivell, la ment no sempre l’acompanya i, de vegades, es té aquella sensació que es té una mentalitat que, segons els cànons establerts, no toca per edat. I afegeix que ha observat que aquest fenomen acostuma a ser més acusat quan els individus es relacionen amb gent més jove.

És a continuació que un dels presents considera oportú incidir en que és important ser conscients que, en societat, assumir que existeixen cànons – en aquest cas estètics – significa acceptar que hi ha algú que decideix què toca fer en cada moment o…què cal fer.

El que és clar, es comenta tot seguit, és que existeixen una sèrie d’estereotips vinculats a la vellesa i que no és gens fàcil ni obviar-los ni evolucionar quan estan tant presents en el dia a dia. És, massa sovint, la pròpia família la que aparta als avis i àvies quan, per inèrcia, els relega a un segon i tercer pla, no facilitant-los el contacte amb, per exemple, la tecnologia. És important, deia aquesta persona, mostrar al col·lectiu de gent gran alguns dels aspectes imperants en l’actualitat perquè es puguin continuar comunicant mínimament amb la resta de generacions.

A nivell purament físic, l’envelliment – es constata – comporta una sèrie d’evidències que es fan paleses a nivell físic, tant en aquelles parts del cos que són visibles com en aquelles que, amorosament, es camuflen amb perruqueria, maquillatge, cremes, roba, complements,…

Si bé, es raona, hi ha persones que no són capaces d’acceptar les petjades que el pas del temps va deixant en el cos, n’hi ha que sí. El que uns veuen com una mena de decadència humiliant, altres ho viuen com una experiència enriquidora. Tot depèn de com ens hi situem i de amb què ho comparem perquè, conclouen, podríem ser morts o bé estar molt pitjor. És important envoltar-se de missatges que ens condueixin a l’acceptació del pas del temps i, si pot ser, que siguin expressats en positiu. No desterrant les evidències sinó col·locant-les en el lloc objectivament adequat.

Si som coherents i honestos, plantejava un altre membre de l’equip de treball, la realitat ens evidencia en cada moment vital el que toca per edat. Són etapes. Les dificultats físiques són una cosa i la malaltia una altra ben diferent.

I, apunta una altra persona, cal començar a adonar-se de què són excuses per no acceptar que ja tenim una experiència a les nostres espatlles i que – i això és molt important! – hem d’estar molt orgullosos d’haver viscut tants fets…emocions…experiències…

Què fàcil – exclama mig seriosament mig en broma un assistent – és dir-ho i què difícil fer-ho amb tants elements que, des que ens llevem fins que anem a dormir, presideixen el nostre dia a dia!

Com que envellir és progressiu – apunta algú altre – és ben possible anar acceptant les pèrdues i els guanys que poden anar esdevenint al llarg de la trajectòria vital. És cert que seria molt més fàcil i harmoniós si existís un enfoc real del fet, però es precís que, com a col·lectiu, es reivindiqui el dret a tenir l’oportunitat de fer-ho. I perquè això sigui possible, tots plegats hauríem de deixar d’utilitzar certs termes, idolatrar certes estètiques,…Hauríem de ser capaços d’arribar al punt en que no fos necessari disfressar l’edat perquè ja hauríem arribat a un punt en que ens agradaria el que reflecteix el nostre cos. És qüestió de posar-ho de moda i ajudar, així, a contrarestar els despropòsits estètics imperants actualment. Ens faríem un favor a nosaltres mateixos però, amb el nostre exemple, també el faríem a la resta de la societat.

Però, se li adverteix, aquesta moda no seria tant rentable a nivell econòmic…

La pregunta, planteja un altre membre de l’equip de treball, potser rau en si visc de cara a enfora o, pel contrari, visc en funció de com el que m’arriba des de fora influeix en mi.

Jo em miro al mirall – afirma una altra persona – i em veig. Però, si em miro mínimament i, per tant observo, sóc conscient que envelleixo. Puc assimilar-ho o no, però l’evidència hi és.

Una altra cosa – s’assenyala – és que intentem aplicar-nos tots aquells avenços estètics existents al mercat per tal de sentir-nos millor. És allò de si t’arregles perquè t’agrada fer-ho…per sentir-te millor…no perquè els altres pensin això o allò perquè…a més, el que els altres pensin és incontrolable mentre que el que un sent és ben identificable. I, encara vaig més enllà…sentint-se un bé, és més ell…i quan s’és un mateix emergeix la personalitat i, davant d’això, no hi pot competir cap cirurgia estètica en termes, és clar, d’atractiu.

I, si t’arregles, s’afegeix, no sempre és per semblar més jove. És perquè t’agrada. I, mireu el què us dic!, de vegades són els propis fills – amb tots els seus prejudicis i influències estètiques – que no volen que els més grans de la família anem d’una manera o d’una altra. En certa forma, ens volen passar els seus prejudicis estètics. O sigui que quan, amb molt d’esforç, aconseguim dignificar el pas de temps en els nostre dia a dia, ja no és la societat sinó el nostre entorn, el que ens condiciona. No és una tasca gens fàcil mantenir-se coherent quan s’ha arribat a un cert equilibri.

I, en aquest sentit, als més joves de les famílies – rubrica una altra persona – els costa d’acceptar un tarannà determinat, però també que es visqui d’acord amb aquest tarannà. Estic pensant en totes aquestes persones que creen grups d’amics i que es socialitzen de formes innovadores o bé que estableixen noves relacions afectives. Sembla que el dret a viure cognitivament estigui acceptat, però que emocionalment ja no es tingui dret a viure noves experiències…tinguis l’aspecte que tinguis. Qui ha dit que nos es resulta atractiu o atractiva a partir d’una determinada edat o…qui ha dit que no es puguin viure les emocions amb la mateixa intensitat?

I, s’afegeix, és habitual que es frivolitzi la situació – on vas a la teva edat! o què sembles fent el que fas! –  en comptes d’asseure’s per tal d’intentar entendre què està passant.

I, precisament, – explica un altre assistent – és quan et fas gran quan t’és més fàcil alliberar-te. A la feina pot ser que estiguis més subjecte als cànons estètics, donat que se’t demana que mantinguis una imatge. I, és clar, ho acceptes perquè d’allò vius. En aquest sentit, la jubilació de la vida productiva et dóna una oportunitat de fer un pas endavant.

De vegades – també es comenta amb ironia – les persones destaquem els trets que ens fan semblar més gran per tenir més autoritat, sobretot a nivell professional. És el cas d’aquella persona que es deixa el cabell blanc per causar una determinada impressió entre les perosnes a les quals ha de manar.

També s’adverteix que cal no oblidar que tot plegat està subjecte a modes i també a èpoques. I que, en bona part, som consumidors influenciats per una maquinària molt potent que es posa en marxa, tot marcant les directrius de cada moda i època. I no és fàcil ser un mateix perquè, moltes vegades, és ser diferent.

També s’apunta el fet que, com raona un assistent, per cada persona és diferent el que és bell o sexi. I com que el concepte de bellesa o atractiu físic és tan personal…hi cabem tots!

També es destaca el fet que avui dia la cirurgia estètica que – s’argumenta – ven la perfecció sigui tan econòmicament accessible. La seva evolució ha estat lligada a les necessitats que s’han establerts com a imperants, però això ha estat possible equipara-la a d’altres béns de consum.

I, s’insisteix, la cirurgia estètica va molt lligada a un tipus d’estètica molt determinada i, per tant, a una forma d’entendre la bellesa que es limita al físic. El fet que sigui una mesura de caire socioeconòmic o d’estatuts dins la societat, o bé que ens permeti identificar-nos amb un determinat col·lectiu social o polític ja és una altra història.

I és que – es comenta – l’estètica està molt vinculada a l’equilibri entre allò que es concep i allò que es mostra. I aquest equilibri és el bé més apreciat quan s’envelleix d’una forma coherent, des d’un punt de vista de raó, i sana, des d’un punt de vista emocional.

En aquest sentit, argumenta una assistent, tot allò que suposa l’estètica és al servei de les persones i, per tant, és interessant veure-ho com eines i recursos que podem utilitzar o no. Llavors sí que estan al nostre servei i no al revés.

Una de les coses que més greu em sap – deia una membre de l’equip de treball – és que, en comptes que el conjunt de les dones hagin relaxat la seva submissió a la dictadura de l’estètica, s’ha empès als homes a que entressin en aquesta dictadura. I les dones ho hem afavorit exigint-los allò que a nosaltres ens és una esclavitud des de fa tant de temps.

Cal passar de renegar de la vellesa – es proclamava – a dignificar-la…a presumir-ne!

Hem de passar – es rubricava – d’una societat que ens classifica per col·lectius en funció de molts aspectes, també per l’edat, a una societat conscient que evoluciona i, per tant, envelleix. Més que res, per ser conscients d’allò que ens espera. Potser és la única forma de poder posicionant-s’hi amb qualitat de vida. Com a mínim amb tota la que sigui possible generar.

Bibliografia:

“El abuelo que saltó por la ventana y se largó”, de Jonas Jonasson (Ediciones Salamandra)

“Yo Misma”, de Katharine Hepburn (Ediciones B)

“Discursos Sociales Sobre el cuerpo, la estética y el envejecimiento”, de Claudio A. Urbano,  María del C. Arce y José A. Yuni (Editorial Brujas)

Filmografia:

“En lugar del Sr. Stein”  de Stéphane Robelin (2017)

“Cosas de la edad” de Guillaume Canet (2017)

“Sin perdón” de Clint Eastwood (1992)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s