Ja no hi és…

Tot just fa uns dies vam quedar amb l’integrant d’un dels meus projectes d’escolta a un cafè emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Un local de tota la vida que tothom coneix i que, amb els anys, s’havia anat convertint en un espai de culte; freqüentat per personatges ben dispars de la cultura catalana.
Doncs la nostra sorpresa va ser majúscula quan el vam trobar tancat i barrat. La sensació va ser molt desagradable, com si una part d’un mateix fugís i amb ella la possibilitat de tornar a repetir certs moments i sensacions.
Davant la meva visible decepció, el meu escoltat – que és més veterà que jo – em va fer la següent reflexió: “Quan en portes uns quants, ja no t’afecta tant”. I jo, ràpidament vaig pensar: “Quan en deus portar molts, deus tenir la sensació que ha arribat l’hora que tu també pleguis”.
I, de fet, ara puc ser una mica més empàtica amb allò que tan sovint sento repetir a la gent amb molts anys a les seves espatlles, en el sentit que quan et vas fent gran els teus referents – siguin persones, espais o objectes – van desapareixent i tu has d’aprendre a viure amb la soledat que deixen. 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s