Eines per l’ACP = eines per l’escolta activa

El debat i taula rodona “ACP: Realitat o Utopia”, organitzat per la fundació Alzheimer Catalunya al Col•legi de Metges el passat dimecres, dia 21 gener 2015, va posar sobre la taula el concepte de l’atenció centrada en la persona (ACP) d’una manera seriosa, professional, realista i també engrescadora; reunint a professionals que van exposar tècniques, fets i arguments d’una forma clara i amena.

El fet que existeixin eines per interpretar com vol ser cuidada una persona quan ja no es pot expressar és un pas important vers la qualitat de vida i el benestar que tots els individus tenim el dret d’anhelar.
Si tal com exposava la doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona i professora en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Begoña Román, l’ACP “té orientació real perquè cap utopia s’explicita per no esdevenir realitat” estem en el bon camí per assolir la seva progressiva integració a la societat. Cal però, tal i com advertia, que es produeixin canvis a molts nivells i precisament sobre aquests canvis, sobretot des d’un punt de vista pràctic, reflexionava el gerent del portal Inforesidencias, Josep de Martí. Aquest professional plantejava el fet que “la dificultat del canvi està en nosaltres mateixos” i augurava que el dia “que canviïn les persones i els familiars serà quan s’experimentarà un canvi”.
I si bé a nivell general la trobada va suposar un aprenentatge de cara a poder practicar una escolta activa més ferma i complerta, el fet de conèixer d’a prop i en detall eines emmarcades en l’àmbit de l’atenció centrada en la persona va esdevenir també una reafirmació d’aquesta particular tasca meva com a escoltadora. Descobrir que moltes de les tècniques que integren aquestes eines són o poden acabar sent part del meu dia a dia com a escoltadora m’ha emocionat i m’ha animat, d’una banda, a continuar integrant nous recursos per a una pràctica més rica en tots els aspectes i, d’una altra, a respectar més un factor tan capital en el meu treball de recerca com és la intuïció.
 
Mentre que l’eina de la musicoteràpia va ser abordada per Mònica Castro, que ens apuntava que “la música pot ser terapèutica, donat que la duem a dins perquè tenim identitat musical, tinguem o no capacitats per desenvolupar-la” i ens proporcionava una referència com l’American Music Therapy Association http://www.musictherapy.org/, la de la validació va ser exposada per la Carol Westerman. Em va impactar especialment quan aquesta experta va assenyalar que entre els objectius d’aquesta eina està “alleugerir el dolor, l’avorriment y la infelicitat; resoldre episodis traumàtics i etapes de desenvolupament; reviure moments positius o negatius passats, i expressar necessitats no cobertes”, però també saber que és una eina que utilitza, en moltes de les seves facetes, conceptes com ara “l’acompanyament”, “el fet de potenciar l’expressió, tant verbal com no verbal, però sempre emocional” o la “creació clima de confiança i eludir el fet de jutjar”…tots ells molt presents també en la pràctica de l’escolta activa.
Així mateix, Tate Bonany va tractar l’estimulació multisensorial Snoezelen, que parteix “de les sensacions i de les informacions que ens aporten els sentits, intentant que el sistema central funcioni i doni respostes”, i l’Anna Esclusa va endinsar-se en l’univers de la Basale Stimulation, on “el cos és el punt de partida per a la pròpia orientació”. En Raül Vilar va incidir en que la reminiscència “dóna valor a la història de vida; a l’acompanyament, i a preservar la història, la cultura i les tradicions. Al valor a les persones com a tals”, certificant que “augmenta l’autoestima; facilita la conciliació entre el passat i el present; apropa diferents generacions i comunitats; fa que la persona es reconegui com individu independent; permet aprendre de les experiències;…” i concloent que “si tractem a la gent com persones, tot flueix”. Finalment, en Josep Vila, va introduir als assistents en el Dementia Care Mapping (DCM), una eina que, tal i com va comentar, “és qualitativa més que quantitativa” a partir d’un “procés d’observació sistemàtica”.

L’assistència a l’acte em va permetre retrobar a la Duna Ulsamer i en Raül Vilar – amb qui en el seu moment vaig descobrir experiències vinculades a la reminiscència -, i a qui vaig tenir el gust de tornar a veure, i també tractar per primera vegada la Carol Westerman, que va tenir l’amabilitat de dedicar uns minuts a escoltar i compartir amb mi algunes reflexions sobre l’eina de la qual és especialista: la validació. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s