L’art de no tirar la tovallola


“La Maria Mitjans Solé sempre riu. I no serà perquè hagi estat la persona més optimista ni animada del món, ni tampoc perquè hagi gaudit d’una existència plàcida i sense entrebancs, però, sigui com sigui, és així: s’enfronta a la vida amb un somriure al rostre…”
Així comença l’entrevista que vaig tenir l’oportunitat de fer a aquesta centenària d’edat però, a l’hora, jove d’esperit. Una vegada més, el secret de la seva actitud intueixo que radica en les seves capacitats físiques, però també emocionals, i en un entorn propici, on destaca el suport de la família, especialment determinant quan els membres més joves – com és el cas – són capaços de mantenir l’interès per qui és l’avi/a o besavi/àvia, i per interaccionar amb ells.
El document ha estat publicat a la revista corporativa de l’entitat Llambrusca, amb qui col·laboro en programes d’estimulació cognitiva i escolta activa.
Anuncis

Un pensament sobre “L’art de no tirar la tovallola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s