La tendresa: fortalesa lluny de la fragilitat

A la darrera trobada de l’espai d’escolta activa Listen vam tenir l’oportunitat d’intercanviar punts de vista sobre la tendresa. Vam escoltar “Amor particular” de Lluis Llach i vam compartir la definició que en fa d’aquest sentiment el doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, Francesc Torralba i Rosselló:
“La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també entre un monitor i un intern a l’interior d’un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l’escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n’adonem quan falta”.
Com sempre, sense por que tot allò verbalitzat i expressat transcendís més enllà de la sala on duem a terme les trobades i comprovant una vegada més allò que ningú jutja a ningú, vam arribar a conclusions inesperades, interessants i, sobretot, impregnades de tendresa. 

Enllaços: 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s