Ens sabem posar en el lloc de l’altre?

Al Listen d’ahir, diumenge, ens vam preguntar sobre l’empatia. A part d’intentar esbrinar si, efectivament, ens sabem o no posar en el lloc de l’altre, vam descobrir que són moltes i de molt diferent naturalesa les situacions en que aplicant l’empatia es pot gaudir d’un major benestar i d’una millor convivència. 

Us reprodueixo un conte (“El gran llibre de les emocions” de l’editorial Parramón) de l’escriptor rus Lev Nikolajevic Tolstoj que, de la mà de la meva companya – Cinta -, vam llegir a l’inici d’aquest espai d’escolta:

El gotim de raïm
A Rússia hi havia una família de pagesos que es guanyaven la vida conreant civada, ordi i hortalisses; a més, tenien una vinya, que els donava per al seu consum i fins i tot per fer-ne vi per la família i els veïns.
El pare era l’Ivan Pàvlovitx, barba i cabells grisencs, calmós en el caminar. La mare, de pell rosada, diligent i serena, es deia Lizaveta Prokofievna. Cinc fills envoltaven la taula: el Vladímir, amb 20 anys; l’Hipòlit en tenia en tenia 18; la Nastàssia, la gran de les noies, n’havia complert 14; després venia l’Aglaia, la més bellugadissa, amb 11 acabats de fer; i el caganiu de la colla, el Fiodor, amb 7 i mig.
Un dia de setembre, el pare havia sortit de bon matí a fer un cop d’ull als ceps.
A la vinya, hi va veure un gotim que semblava dir “cull-me”. I el va collir. Quan el va tenir als dits va pensar:
– La meva bona Lizaveta bé es mereix que li guardi aquest gotim de raïm.
En tornar a casa, li va deixar sobre la taula de la cuina sense dir-li’n res. I a la Lizaveta, quan estava a punt d’arrencar-ne el primer gra, se li va acudir:
– Al Vladimir, li agradarà de trobar aquest gotim quan torni al migdia, després d’haver treballat tot el matí al magatzem. Li posaré sobre el llit. A mi m’ha agradat de trobar-me’l a la cuina; ja se que me l’hi ha deixat l’Ivan.
Al Vladimir se li va fer un somriure d’orella a orella en veure el raïm sobre el coixí del llit. A punt de menjar-se’l, va reflexionar:
– Que n’és de bona la mare! Jo treballo de valent, però l’Hipòlit a més ha d’aguantar la mestressa reganyosa de la botiga. Li deixaré a ell. Si a mi m’ha plagut de trobar-me’l, a ell encara més.
Quan l’Hipòlit va trobar el gotim, va endevinar que era un regal del Vladimir. Se
l’hauria menjat, però va pensar:
– La Nastàssia em fa enfadar, és una burxeta; però crec que és perquè a casa de la modista s’ho passa fatal. Li farà gràcia de menjar-se un gotim tan enllaminador. Li deixaré a la seva habitació.
 A la Nastàssia, li van passar els mals humors quan va trobar el raïm. Va fer un
salt i una volta sencera sobre els peus, de contenta que va estar.
– Això és un detall de l’Hipòlit – es va dir -. La meva feina no és gaire divertida; però també em distrec amb els clients. En canvi l’Aglaia es passa tot el dia amb una “mestra avinagrada”. Li deixaré el gotim a la seva tauleta de nit.
L’Aglaia, en veure el gotim va exclamar:
– Ai, Aquesta Nastàssia! Però el donaré al Fiodor, que és el nostre benjamí. El Fiodor va arribar content; i, a punt d’arrencar-ne un gra, es va dir:
– El pare és qui es passa tot el dia treballant la terra. Ell si que es mereix un regal.
Li donaré el raïm quan entrarà a casa.
Així que l’Ivan Pàvlovitx va tenir a les mans aquell penjoll de raïm es va commoure; va aixecar el Fiódor en braços i li va fer un petonàs.
En començar el sopar el pare va fer un discurs molt curt però ple d’emoció:
– Lizaveta Prokofievna estimada, fills del meu cor, quina sort que tenim!: som
capaços de pensar què fa feliços als altres i fer-los-ho de debò.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s