La iaia n’ha complert cent

La Lola no es creu que tingui cent anys. Fa tan de temps que diu que en té quaranta que, entre el costum i els efectes de la demència, no és capaç d’acceptar el fet. El passat dijous li van retre homenatge les administracions, tant autonòmica com local. 

Ella va ser possiblement la meva primera escoltada. 
Gràcies a ella he aprés, tot i que m’ho va fer entendre sense en absolut ser-ne conscient, que si paguem per anar a la perruqueria i estar guapes, un aspecte molt important però, alhora, superficial; si paguem per anar al metge, perquè comprovi que, efectivament, dins del nostre cos físic tot funcioni; si paguem perquè ens vinguin a fer les feines més feixugues de casa, perquè pretenem viure més o menys dignament des d’un punt de vista, com a mínim, higiènic… també és possible que algunes persones es plantegin pagar per obtenir tot allò que s’erigeix com el motor de la seva vida, sobretot quan es tracte d’estímuls de caire emocional i d’il·lusions.

Els ciutadans estem oberts a pagar elevades quantitats de diners per les coses més inversemblants i, en canvi, per les que de debò necessitem, ens ho pensem molt o en som reticents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.